A hores d’ara ningú nega que ahir la comunicació institucional va ser un desastre. Des de la inseguretat de Boada, passant per un Hereu que va tenir a bé comparèixer als mitjans a les 21.20 de la nit, fins a un encarregat de Protecció Civil que ningíu sabia on estava. La nevada anava cobrint Catalunya i la informació de les institucions arribava amb comptagotes i, llevat excepcions, de forma ineficient. Al final, van ser els mitjans de comunicació, tant els tradicionals com els que han fet el pas al 2.0, els que es van encarregar de traslladar les incidències a la ciutadania.
D’altre banda és cert que no som un país preparat per les nevades. Almenys gran part d’aquest. I per molt que hi hagués una previsió metereològica molt clara des del passat divendres, realment ningú havia previst nevades d’aquest tipus (ni tant sols btvmeteo!). Per tant, no podem convertir-nos en ciutadans impacients sense intentar comprendre abans l’abast del problema i d’entendre que nosaltres també tenim una responsabilitat individual en tot això. Ahir, qualsevol amb dos dits de front sabia que tot es colapsaria i que hi haurien problemes.
D’entre totes les queixes d’usuaris de transport públic, conductors, transportistes, que he llegit, crec que val la pena d’extreure el gra de la palla. Per una banda hi ha la queixa que té tota la raó de ser i és aquella que diu que la comunicació per part de les administracions, així com també per part de TMB, FCG, i Renfe, va ser molt deficient. En moltes ocasions els ciutadans van estar desatesos, no en mitjans, que evidentment no eren els suficients perquè normalment no neva, si no en informació. Per l’altre banda hi ha els atacs a Saura, a Boada, a Hereu, i a tot quisqui. Són queixes legítimes que busquen la responsabilitat de tot plegat i a la vegada busquen una altra cosa. I és que quan hi ha aquest tipus de situacions sempre es busquen responsabilitats en les institucions, però evidentment la intensitat de les nostres demandes vindrà marcada pel biaix partidista. Si són els nostres ens queixarem, però menys, si són els altres, anirem amb tota l’artilleria.
I els partits, clar, no poden ser menys. Ara CiU i PP ataquen la gestió del Tripartit, i fa 9 anys la situació era a la inversa. No ho poden evitar. El joc polític no para mai, encara que per seguir-lo hagis de dir coses que després, quan siguis al govern, s’et poden girar en contra.
Avui als mitjans m’agradaria veure les disculpes dels qui han comunicat poc i malament, i la responsabilitat política dels que ja saben el que és estar en aquesta situació. Però sembla que no tindré tanta sort.
Foto de Xavier Torrado publicada a Avui.cat
Comentaris