Article escrit el 30 d’octubre de 2008
Arrel dels atemptats de Mumbai, i de la seva cobertura a twitter, va tornar ha agafar força el debat sobre la fiabilitat d’aquesta eina com a font informativa. Els dubtes sobre el seu rigor i sobre si és adequat que la gent l’utilitzi com a mitjà per a informar-se van aparèixer per totes bandes, així com també les opinions a favor.
Personalment trobo que tot aquest debat perd de vista un element fonamental. Més enllà de la quantitat o de la fiabilitat amb la que arribin les notícies a twitter, el factor important és l’espai que aquestes ocupen dins del procés informatiu. M’explico. Donada la velocitat amb la que arriben, quasi instantània, i la naturalesa del seu origen (en el cas de Mumbai hi havia algún twitt de testimonis directes), l’important de twiter és que trenca l’espai gris de temps que existia entre que passa alguna cosa i els mitjans ens ho expliquen.
¿Això vol dir que la notícia passa a ser propietat dels twitters? No, i sí. La notícia, com a tal, té un tempo. Des de les primeres informacions (normalment confuses) a les cròniques posteriors i fins a arribar al relat reflexiu.
Per tant, ¿podem preguntar-li a twitter “Què ha passat a Mumbai”? No, en tot cas li haurem de preguntar “Què està passant”.
El twitter es comença a veure com un mitjà de comunicació més. S’ha fet un lloc dins del procés informatiu, i a partir d’aquí serà treball dels periodistes el d’escollir quines fonts considera fiables i quines no a la hora de redactar la notícia. Que, insisteixo, és el que prevaldrà finalment.
Twitter està cobrint un espai al que no poden arribar els mitans de comunicació tradicionals. I, ara que ho penso, potser sigui això el que els molesta.
