<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comments on: Smart-sourcing o les limitacions de la Paris Hilton</title>
	<atom:link href="http://www.edgarrovira.com/blog/2009/11/01/smart-sourcing-o-les-limitacions-de-la-paris-hilton/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.edgarrovira.com/blog/2009/11/01/smart-sourcing-o-les-limitacions-de-la-paris-hilton/</link>
	<description>El bloc de l&#039;Edgar Rovira</description>
	<lastBuildDate>Wed, 08 Feb 2012 13:35:04 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.2.1</generator>
	<item>
		<title>By: Classificant la política 2.0</title>
		<link>http://www.edgarrovira.com/blog/2009/11/01/smart-sourcing-o-les-limitacions-de-la-paris-hilton/comment-page-1/#comment-158</link>
		<dc:creator>Classificant la política 2.0</dc:creator>
		<pubDate>Mon, 01 Feb 2010 08:47:03 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.edgarrovira.com/blog/?p=33#comment-158</guid>
		<description>[...] 3.- Iniciatives polítiques locals: Les organitzacions són un problema per la seva estructura i també pel seu tamany. Quan baixem a nivells inferiors la cosa canvia. La experiència ens diu que la participació ciutadana en els temes públics sempre té tres reptes: voluntat política i cívica, mitjans adeqüats, i funcionalitat del procés. Considerant que els dos primers no constitueixin un problema (que ja és molt!) llavors ens queda pensar en com articularem la participació de la gent per a que ens serveixi d&#8217;alguna cosa. En altres paraules, si farem Smart-sourcing o imitarem a la Paris Hilton. [...]</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>[...] 3.- Iniciatives polítiques locals: Les organitzacions són un problema per la seva estructura i també pel seu tamany. Quan baixem a nivells inferiors la cosa canvia. La experiència ens diu que la participació ciutadana en els temes públics sempre té tres reptes: voluntat política i cívica, mitjans adeqüats, i funcionalitat del procés. Considerant que els dos primers no constitueixin un problema (que ja és molt!) llavors ens queda pensar en com articularem la participació de la gent per a que ens serveixi d&#8217;alguna cosa. En altres paraules, si farem Smart-sourcing o imitarem a la Paris Hilton. [...]</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>By: Participar i col·laborar: com ho fem?</title>
		<link>http://www.edgarrovira.com/blog/2009/11/01/smart-sourcing-o-les-limitacions-de-la-paris-hilton/comment-page-1/#comment-140</link>
		<dc:creator>Participar i col·laborar: com ho fem?</dc:creator>
		<pubDate>Thu, 21 Jan 2010 08:19:27 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.edgarrovira.com/blog/?p=33#comment-140</guid>
		<description>[...] Els problemes apareixen quan ens hem de posar a treballar junts. Provingui d&#8217;on provingui la iniciativa, els sistemes no estan clars, tampoc les eines, i molt menys el paper que els actors externs podrien jugar. Estar molt bé això de proposar el Crowdsourcing com a solució quan les possibilitats de col·laboració són limitades, però compte, que ja sabem que això té unes limitacions. [...]</description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>[...] Els problemes apareixen quan ens hem de posar a treballar junts. Provingui d&#8217;on provingui la iniciativa, els sistemes no estan clars, tampoc les eines, i molt menys el paper que els actors externs podrien jugar. Estar molt bé això de proposar el Crowdsourcing com a solució quan les possibilitats de col·laboració són limitades, però compte, que ja sabem que això té unes limitacions. [...]</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>

