La insistència amb la que arriben els casos de polítics que han tingut èxit utilitzant correctament les xarxes socials comença ha ser aclaparadora. Queda fora de dubte que hi ha un impacte positiu a la carrera de molts polítics tant bon punt aquests entenen i incorporen les xarxes 2.0 a la seva activitat política.
És el cas de Cory Booker, alcalde de Newark, una ciutat situada a 8 km. a l’oest de Nova York i la més gran de l’Estat de New Jersey amb 282.450 habitants aproximadament. Aquest polític demòcrata s’ha implicat de tal forma amb les xarxes socials que aquestes li han servit com a principal trampolí a la política a nivell nacional. Així, ara mateix té 857.953 seguidors al seu perfil de twitter i 15.402 seguidors de la seva fanpage a Facebook.
És a dir, més de 3 vegades la població de Newark el segueix a Twitter i un equivalent al 5% d’aquesta li dóna suport a Facebook. A més, com veiem en aquesta xarxa social la participació dels seus seguidors, en forma de comentaris i de “m’agrada”, és altísima, i que al twitter guanya seguidors a un ritme força alt, tot i que pràcticament en cap de les dues xarxes no hi ha interacció entre usuaris i polític.
Que no hi hagi conversa és lògic si tenim en compte que en Cory Booker ha superat el llindar d’usuaris màxim sobre el qual prestar atenció a tots els comentaris i a totes les demandes dels ciutadans resulta impossible. Però llavors, ¿com s’ho ha fet per tindre aquest èxit en un país on molts senadors, congressistes i governadors ja fa temps que juguen amb twitter i Facebook?
La resposta la trobem en la proximitat. La combinació entre el sentit de l’humor i el compartir certes màximes que a ell li serveixen d’inspiració, han fet que la gent el vegi com el veí de la casa del costat, l’amic amb qui vas a jugar a bàsquet o el company de feina que no para de fer bromes.
No li ha fet falta cap assessorament deluxe. No és necessari fer masses estudis de microtargeting per dir-li que n’hi havia prou en mostrar la seva millor versió. Que calia ser pròxim. I que la resta és indiferent perquè a ningú li importa a qui voti el seu veí sempre que sigui un bon veí.
Tant senzill com això.
Em temo que el senyor Booker és conegut, però per altres coses: l´home és un adicte a la publicitat. Si no recordo malament, quan arriba a l´alcaldia era un dels alcaldes de ciutat gran més joves d´EUA. Newark és famosa per ser bàsicament un forat negre; és una merda de ciutat important. L´home és va posar a fer autobombo als canals habituals (CNN, MSNBC, Fox) com un boig parlant de regeneració, etcètera, i els demòcrates l´han fet la cara visible del nou urbanisme.
És un famós pre-twitter, per aixó. No post twitter.
Joder, comencem bé doncs. Desinformats.
De totes formes, això no explica la diferència de seguidors Twitter-Facebook. Vull dir que, d’acord, és famós abans de l’eina i la meva explicació ja no serveix, però l’home fa servir bé l’eina.
Gràcies pel comentari!