Intento imaginar-me les redaccions dels diaris en moments com el que es va viure la matinada passada. M’imagino el cap de política internacional veient com a la edició del dia 4 de novembre (sí, un any després de les eleccions) hi podia introduir les dues grans derrotes d’Obama a les eleccions d’ahir a Virginia i New Jersey.
Per suposat, durant el dia d’avui les edicions digitals han estirat de la història fins a convertir-la en el retrat d’aquest president que fa un any era un miracle i ara és un globus desinflat. I fot-li més llenya, que cada dia costa més vendre diaris.
A tot li diem analista.
Per començar la participació dels comicis d’ahir no va superar el 30% ni a Virginia, ni a New Jersey, i a més al voltant del 60% dels votants dels dos estats van reconèixer que Obama no influenciava per res en els seus vots.
A Virginia el problema pel demòcrata Creigh Deeds estava identificat des de feia dies; la participació dels afroamericans. Aquesta va ser la que va provocar que Obama fos el primer demòcrata en guanyar aquest estat en unes presidencials en 44 anys. La participació dels afroamericans, en aquella ocasió, va ser del 20%, mentre que ahir Deeds va comptar amb una participació del 15%. I en total el percentatge de votants no blancs, també favorables a Obama el 2008, va baixar d’un 30% a un 20%. Així s’explica els 18 punts de diferència finals.
A New Jersey la participació afroamericana s’ha mantingut en un 27%, el problema en aquest cas era que en un estat on el 60% de la gent votava pensant més en els affaires domèstics, Corzine, el candidat demòcrata, només parlava de Bush. I, òbviament, la seva popularitat havia baixat, mentre que el candidat republicà, Christie, ha basat la seva campanya en els dos temes que més interessen als votants d’aquest estat, la corrupció i els impostos. I ha guanyat per 4 punts de diferència.
Com veiem les eleccions d’ahir tenen la seva història. La seva pròpia història. Els votants de Virginia i New Jersey no han castigat als demòcrates en el seu conjunt, ni tampoc a Obama en particular. Han votat en clau d’Estat, en clau local. I no podem extrapolar uns resultats locals amb uns nivells de participació irrisoris, i analitzar-los en clau nacional. Ni a Virginia, ni a Singapur, ni enlloc.
Si el que volen són titulars en clau americana que els vagin a buscar a Guantánamo, Afganistán o Copenhague, que és on es talla el bacallà.
(Perdón por poner mi comentario en castellano, mi nivel de catalán no es ni muy bueno, de hecho, ni es nivel, lo justito para comprender textos escritos).
Me parece un buen análisis. Sobretodo en la parte que diferencias que es política local, o de estado, y no general/federal, difícilmente un estado como Virgina o New Jersey son ámbitos geo-socio-algo-políticos importantes. Y difícilmente se hable de estas elecciones más allá de pasado mañana.
Si bien Obama adolece de unas expectativas enormes, creo que hay que ver que se ha encontrado a unos Estados Unidos en crisis, en dos guerras, rotos internamente y externamente. Yo creo en un Obama a 8 años (han decidido meterse en el marrón de la reforma de la Sanidad Pública antes que dedicar todos sus esfuerzos a la economía y sus dos guerras, sabrán mejor que yo, pero bueno), y a un partido demócrata tan roto que no se nota debido a que el GOP está aún peor. Desintegrado es poco.
No quiero hacer offtopic para entrar en un ‘rant’ sobre el GOP, pero por favor, es un partido político de liderazgo, sus bases políticas son las de un padre, un líder, un juez, y no tienen nada. Se están dejando llevar por lo que dice Fox News, pero ese anti-todo de baratillo no les va a ganar ningunas elecciones fuera de los cuatro estados de siempre. ¡Necesitan a Ron Paul! (jeje).
Repito lo del buen análisis, y mis felicidades por el blog, que está muy bien.
Un saludo.
Un placer verte por aquí Alex, y comenta en el idioma que te dé la gana, faltaría más.
De lo que comentas dos apuntes rápidos:
1.- El GOP ahora mismo solo se puede explicar con la teoría del caos.
2.- 8 años de Obama (al nivel de ahora) son un regalo para Estados Unidos.
Excel·lent anàlisis Edgar. A molts republicans camuflats a casa nostra ahir se’ls saltaven les llàgrimes davant de les derrotes. Llàstima que intentin aplicar la lògica espanyola a USA i no, USA és molt diferent i poden passar coses com aquesta: que la gent voti als candidats del seu estat en clau del seu estat i per les necessitats del seu estat…