A falta d’analitzar més minuciosament la distribució d’inversions dels Pressupostos del 2010 presentats ahir pel Conseller Castells, a primer cop d’ull em sorgeix un petit gran dubte sobre el mètode de distribució comarcal d’aquestes inversions.
Segons comentava l’Albert Batalla al seu bloc, on hi compartia una presentació de CiU, el criteri per a la distribució d’aquestes inversions tenia més a veure amb la població de cada territori que no pas amb la seva superfície, el que creava un desequilibri territorial. Això s’exemplificava amb dades sobre la inversió a l’Alt Pirineu i Val d’Aran.
Bé, jo no sóc un expert en aquestes temàtiques així que no puc saber si la distribució per població és pitjor que la distribució territorial. El que he fet, però, és corroborar que els criteris de població es cumpleixen per la resta de comarques catalanes a part de les que presenta CiU.
Així, veiem com de les 41 comarques catalanes, en 37 d’elles la inversió coincideix amb el percentatge de població de la comarca o bé es manté en un marge d’un +/- 2%. En 3, concretament el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, aquest marge augmenta fins al -3,5% de diferència, és a dir, reben un 3,5% d’inversió menys del que els hi pertocaria per la seva població.
Suposo que aquests percentatges són acceptables i es mouen dins de les oscil·lacions normals d’inversió que ha de fer un govern segons quines siguin les necessitats de cada territori.
El que no em quadra en tot això és perquè la comarca que no entra en els dos blocs que acabo de mencionar, el barcelonès, rep un 12% més d’inversió del que li pertocaria per la seva població. És una dada que confirmaria el centralisme pressupostari del qual s’acusa en moltes ocasions al govern Tripartit, i concretament al PSC. Normalment són acusacions que es basen en l’electoralisme. Podria ser, atès que el Barcelonès va representar el 32,05% dels vots totals al PSC, i el 31,19% dels vots total del Tripartit el 2006. De totes formes, em sorprèn, perquè a les mateixes eleccions CiU tampoc va quedar massa lluny amb un 27,19% dels seus vots recollits en aquesta comarca, i de fet els vots totals entre CiU i PSC són similars, 254.477 els primers, i 255.207 els segons.
Si no és el criteri electoralista podríem citar el factor de la crisi econòmica, i argumentar que s’ha cebat especialment al Barcelonès, donat que és on hi ha més població. Però aquest principi seria vàlid per a les altres comarques on hi ha una alta concentració de població, com ara el Vallès Oriental i el Vallès Occidental, i la realitat és que en aquestes comarques la inversió per criteris de població dóna un resultat negatiu.
Alguna explicació raonable al respecte?
Es el coste de inversión, y se trata de intentar ponerse al día en la falta de inversiones que lleva años sin hacer la Generalitat en la región metropolitana. Cositas como terminar una línea de metro, mejorar las cercanías, o la pasta que ha de poner para el aeropuerto suben mucho este porcentaje inversor.
Ok, pensava que era un tema d’aquests, sí. La capital implica més despesa.
Només un apunt Jose, aquesta falta d’inversions per part de la Generalitat deu vindre lluny, probablement de l’època CiU. A partir de 2005 (segon pressupost del Tripartit) la inversió es dispara fins a un 158%, baixa el 2006 i 2007, però no als nivells anteriors, i torna ha augmentar fins als nivells actuals el trienni 2008, 2009 i 2010.
Suposo que tots estan justificats per les infraestructures, però òbviament deixes la porta oberta a les inevitables acusacions de centralisme.
Crec que tinc altra raó probable, complementària a la teua però més propera a les policies i el territori.
El Barcelonès és una comarca que comprèn una de les majors àrees metropolitanes del sud d’Europa. La despesa pública necessaria no augmenta a un ritme proporcional pel que fa a la població: arriba un punt en el qual aquest increment necessari és més aviat exponencial. Sobretot si no es fa un treball (ardu) en eficiència de les accions públiques, a través d’una coordinació supramunicipal real. Aquesta és, potser, altra causa, a més de l’electoralista, per la qual la comarca rep més inversió.
A més, si jo estigués fent pressupostos a Catalunya, també clavaria diners a El Barcelonès per la crisi, però no perquè s’haja cebat més en aquesta comarca, sino perquè, al cap i a la fi, Barcelona ha de ser un punt estratègic en la futura dinàmica econòmica del Mediterrani. Una oportunitat així no es pot deixar passar. Clar, s’ha d’anar amb cura per a evitar excessius desequilibris dins el territori.
Edgar, la qüestió és que si només es té en compte la inversió amb criteri de població i no territorial, contribuirem a fer un país totalment desequilibrat. A tot el Pirineu (20% del territori del país) som només 60.000 habitants (menys de l’1% de la població). Si només invertim un 1% dels recursos al Pirineu (corresponent a la població i no tenim en compte el territori) les carreteres, els hospitals o les escoles no es podran fer, finançar o modernitzar. Tot depén de quin model de país volem. Si creiem que cal donar oportunitats a totes les comarques de Catalunya cal que la inversió, com la llei electoral, “discrimin positivament” els territoris menys poblats perquè, en la seva justa mesura tinguin una veu davant l’enorme i potentíssima àrea metropolitana del nostre país.
Gràcies pel comentari, Albert.
La veritat és que és un tema complicat i pel qual sorgeixen punts de vista divergents. Centralisme o territori? O anant més enllà de l’àrea metropolitana, tots els territoris reben el mateix tracte a l’hora d’invertir per part de la Generalitat?