Entre les moltes reaccions a l’editorial que van publicar els diaris em van sorprendre especialment aquelles que defensaven posicions sobiranistes. Posicions que ja no volen una negociació pel text aprovat pel Parlament sino que volen un text nou, o millor, un estat nou.
Sempre m’ha encuriosit aquesta extranya habilitat que tenim els catalans per dividir enlloc de sumar, tot i que entenc que cadascú voldrà defensar allò en que creu.
És cert que ara mateix a Catalunya, entre consultes, Reagrupaments, i d’altres experiments, la sensació és que el sobiranisme polític es cotitza a l’alça. I sembla que les dades que tenim disponibles així ho corroboren.
Del 13% al 19% en només quatre anys. Segons el CEO gairebé un de cada cinc catalans es declara independentista. Poca broma. Hi ha demanda, que dirien els economistes. I pel que sembla el mercat fa el que pot per organitzar una oferta que agradi al consumidor.
Com que no només d’independentistes viu el nacionalisme, he cregut convenient d’analitzar altres posicionaments. Bé, de fet l’altre posicionament, que segons el CEO és el federalisme. Un fenòmen difícil d’identificar amb uns colors polítics concrets però útil a l’hora de classificar tots aquells catalanistes que opinen que sí, però no, però ja veurem.
Resulta que en els últims quatre anys els federalistes pràcticament no s’han mogut de lloc. Del 31,3% al 32,2% i amb molt poques oscil·lacions. Com a calaix de sastre no està gens malament, gairebé un de cada tres catalans es declara federalista.
Així que tenim que un terç dels catalans volen bastanta més autonomia, i que un 20% la vol tota. I com que entre uns i altres es passen el dia discutin no es donen compte que entre tots dos ja sumen més del 50%, de fet bastants més si sumem els indecisos i els que segur s’apuntarien al carro (efecte bandwagon a la catalana) de produir-se una al·liança d’aquestes dimensions. De fet, el 62% dels catalans creuen que Catalunya té un nivell insuficient d’autonomia, així que sí, hem de comptar aquest 50% com un llindar mínim, i pensar que en realitat serien uns quants més.
Però tot això si es posessin d’acord, esclar. Perquè del contrari ja poden anar fent editorials, declaracions i compareixences vàries, que per separat a Madrid no en treurem ni un estat, ni un estatut digne, ni res de res.
¡Interesantes datos! 19%, 32% y 62%.
Edgar, yo creo que independentistas y ‘federalistas’ (por etiquetar a quienes quieren más autonomía sin independencia) no tienen fácil ir juntos porque su relación con el resto de España es bien distintas.
Los independentistas “apenas” tendrían que hablar con el resto de España si fueran suficientes. En cambio, para los federalistas es algo ineludible.
Aunque toda Cataluña fuera ‘federalista’, siempre tendrán que alcanzar un consenso con el resto del estado. Al fin y al cabo, los ‘federalistas’ defienden un modelo para España, y ese es un asunto que atañe no solo a ellos, claro.
Diría que esto último a veces se olvida, pese a que me parece trascendental.
PD. Disculpa que escriba en castellano, pero, aunque puede leer catalán perfectamente, mi nivel escrito es muy malo.
Kiko, comenta en el idioma que te dé la gana, faltaría más.
A ver, según como yo lo veo se trata de conseguir un acuerdo de mínimos, no de máximos. Si algo comparten los dos perfiles, independentistas y federalistas, en estos momentos, es la reivindicación de más autonomía. Y ahora mismo la materialización de ésa reivindicación es un Estatut aprobado por el Parlament.
Claro, los independentistas pueden decir que este texto, a ellos, se la trae floja. Pero siendo coherentes con ésa idea tampoco podrían entrar en gobiernos de coalición, participar en todo aquello que tenga que ver con leyes estatales, ir al Congreso, etc.
Como no es así, como de momento (a la espera de Reagrupament) hacen gala de su moderación, entonces tienen que ser consecuentes con ésa moderación y buscar el acuerdo de mínimos.
Al menos yo lo veo así.
En lo que comentas de los federalistas, estamos totalmente de acuerdo. Su proyecto depende del resto de un país que, obviamente, no está por la labor. A pesar de eso, y como digo en el artículo, ése 32% está clasificado en de una forma muy genérica. Es un mejunge de ideas entre las cuales supongo que cabe el federalismo.
Hola Edgar,
Sin ánimo de polemizar demasiado (vamos a ahogarnos entre todos en debates identitarios) tu frase -ya en el comentario- “Su proyecto (federalista) depende del resto de un país que, obviamente, no está por la labor” me parece que vuelve a caer en una percepción monolítica de lo que ocurre en el resto de España que, aunque recurrente, no deja de sorprenderme y en ocasiones desesperarme.
Saludos
Tienes razón Felipe, no debería haber generalizado.
Lo que es cierto es que el debate federalista no se plantea de la misma manera, ni con la misma identidad, que en Catalunya. No digo que sea peor, ni mejor, es sólo que los términos en los que se plantea (identidad cultural, lengua, financiación) es muy distinto.
Ok, entiendo que tienen intereses alineados —más autonomía— y que eso les posibilita ir juntos a algunos sitios, lo que seguramente se cumple en el caso del estatut.
Pero también son conscientes de que, al final, no quieren lo mismo, y de que, sobretodo, pelean por electorado e influencia, y eso seguro que dificulta su convivencia.
Felipe, con todo, yo diría que la mayoría de españoles no tienen mucho interés en un modelo federalista, o de más autonomía.
Edgar,
com interprentes la devallada de dos punts del sobiranisme només en tres mesos (Maig-Juliol 2009)? Crec que introdueix un matís interessant en el que comentes.
JM Guardia, això m’atreveixo a contestar-t’ho jo. Per a mi és irrellevant aquesta devallada. Les dades concretes d’aquest tipus d’estadística acostumen a tenir un marge d’error molt important. Superior a 2 punts.
Així, el que és interesant no són les xifres concretes sinó les tendències. I si haguessis de traçar una línia seria ascendent, més enllà de si és concretament 19, 20 o 21%.
JM Guardia, estic plenament d’acord amb l’Alberto.
La tendència dels últims 4 anys és de pujada, això segur. Moltes de les oscil·lacions que es veuen en el gràfic acostumen a ser conseqüència de la mostra que es fa servir o de la interpretació de les dades, que no sempre és la millor.
Suposo que ho veuriem més clar en un gràfic de tendències, que tingués en compte el recorregut entre els dos punts, principi i final, i no les oscil·lacions que hi pugui haver.
Gràcies a tots dos pels comentaris.
[...] pel principi. Reagrupament serà sobiranista o no serà, i com a tal el seu objectiu és el 20% d’independentistes declarats segons el CEO. Sí, ja sé que altres enquestes donen [...]