Nota ràpida, intentaré aprofundir més tard si tinc temps.
L’Avui publica en la seva edició d’avui una d’aquelles enquestes que es presten a treure titulars grandiloqüents i que aixequen l’ànim al sector sobiranista. En aquesta ocasió, l’enquesta encarregada per la UOC obre foc amb una dada d’impacte: el 50,3% dels catalans votarien sí en un referèndum per la independència.
El primer que em crida l’atenció és que s’intenta donar a l’enquesta una credibilitat especial, i s’utilitzen frases com “Es tracta d’un estudi molt complet, sense precedents per la seva extensió i profunditat per aquest àmbit temàtic”, per d’alguna manera donar un suport a una enquesta que va utilitzar una mostra que inclou nois i noies de fins a 15 anys, amb el biaix que això comporta, i que es va realitzar els dies posteriors a la consulta d’Arenys de Munt.
Costa d’entendre que de sobte un 50,3% de la gent digui que votaria que sí en un referèndum per la independència quan als baròmetres del CEO, que s’efectuen de forma periòdica i amb unes mostres que ofereixen més credibilitat, el nombre d’enquestats que creu que Catalunya hauria de ser un estat independent amb prou feines ha arribat a un 20% aquest 2009.
Actualització: El sondeig d’opinió de l’ICPS d’aquest any mostra un percentatge del 21,5% de sobiranistes. El format d’aquest estudi és molt similar als baròmetres del CEO, i es va realitzar en dates similars a l’estudi de la UOC, amb una mostra de 1.200 persones, estratificada per dimensió de municipi.
L’Avui no en té gens, de credibilitat, en aquests temes. Altra cosa és la UOC. Quí ha fet aquesta enquesta: quin Institut, Departament o Grup d’investigadors? Amb quins motius, i financiada per quí? No trobe cap referència a la web de la UOC. De fet, l’únic que l’Avui deixa clar es que ha estat portada endavant, en la part d’execució tècnica, pel DYM. Que tampoc donen notícia a la seua web.
Tampoc hi ha a l’Avui una descripció detallada de la metodologia. Una mostra de 2.614. En aquest sentit, estàn per damunt del Baròmetre del CEO, 2.000 individus (segons la fitxa tècnica del de juliol). Però si no sabem com s’ha estratificat la mostra, o com s’ha plantejat la pregunta “clau”, no sabem res.
I sí, lo de fins als 15 anys és un biaix, però no justifica el 30%. Crec que la ‘cuina’ estarà més en temes de regions.
Rectifique: hi és la pregunta clau. I bueno, està plantejada de manera poc apropiada, donant peu a reflexió estratègica i utilitza el concepte “per la independència” i la interpel.lació “vostè què faria”. També hi hauriem de vore el seguit del qüestionari. Però tampoc això explica totalment la diferència del 30%.
S’ha de tindre en compte que abans de la pregunta clau en ve una altra que et predisposa a contestar d’una determinada manera: “Creu que Catalunya ha de tenir dret a decidir lliurement i democràticament el seu futur polític?”
Curiosament, aquesta pregunta és contestada afirmativament per un 83% dels enquestats.
Apaga y vámonos, pues.
Edgard,
La teva interpretació és errònia. Mira’t l’estudi del CES que analitzava les enquestes de l’ICPS (on per cert fa 2 anys que no pregunten directament sobre la independència).
Abans d’intentar desacreditar a investigadors, t’hauries d’informar una mica més sobre el tema.
Marc, exactament què voleu dir amb això:
“La pregunta autodeterminista mesura la percepció de realitat política, no el suport a la independència. Els mitjans i els creadors d’opinió han de deixar-la d’utilitzar com a baròmetre de l’independentisme”.
Veuràs, ja m’havia mira’t l’estudi del CES.I un dels motius d’escriure el post d’avui era que no estic gens d’acord amb aquesta afirmació. A l’enquesta de la UOC (bé, de l’Institut DYM en realitat) la seqüència de preguntes és la següent:
1.- ¿En cas que una decisió democràtica entrés en conflicte amb les lleis vigents, que creu vostè que hauria de prevaler? (Evidentment, guanyen els principis democràtics de carrer….l’Estat de Dret ja el tractarem un altre dia)
2.- Creu que els pobles del món tenen dret a l’autodeterminació, és a dir, a decidir lliure i democràticament el seu futur polític? (Home, tú diràs, si t’acabo de dir que les decisions democràtiques han d’estar per sobre de tot, com no pensaré en això. Espera, crec que puc adivinar la pròxima pregunta….)
3.- I en el cas concret de Catalunya, creu que ha de tenir dret a decidir lliure i democràticament el seu futur
polític? (M’agrada que em facis aquesta pregunta perquè no estic gens condicionat per les meves dues respostes anteriors…)
Parlem de rigor?
I encara més. L’ICPS fa dos anys que, segons tú, no pregunta sobre la independència. Bé, el que passa és que fa dos anys que l’ICPS (igual que el CEO) pregunta sobre la independència sense condicionar prèviament a l’entrevistat. O ara li ensenyarem al Jordi Capo and Co. a fer enquestes?
I últim, aquí si desacredito intento fer-ho des del respecte, aportant dades, i per tant espero el mateix dels meus comentaristes.
Ai, ai, ai… Hi ha nervis al camp unionista…
Algú sap per què si l’enquesta és de principis d’octubre es fa pública ara, dos mesos més tard?
Gràcies
a veure, una cosa és la gent que és independentista (q segons l’enquesta aqella era el 35%, i no el 20, pero això es el de menys), i l’altra, és gent q no es considera independentista, pero votaria q si pq prefereix la independencia a quedar-nos com estem. Sincerament, tot i això, crec que la victoria dl si no sera tan bestia com a l’enquesta, però és probable que guanyés (tot i q no per tant)
tan de bo fos veritat l’enquesta, pr aixo
Crec q et precipites, tot i destacar una dada important el biaix de l’edat. Les enquestes del CEO no pregunten sobre el vot en un hipotètic referèndum d’independència. Per tant, la comparació entre les enquestes del CEO i aquesta no és apropiada. Les enquestes més recents on s’ha preguntat sobre un hipotètic referèndum d’autodeterminació han estat la de fan ja un temps de El Periodico , després la Vanguardia, i fa un any (i aquesta sí què és amb la q hauries de poder fer una comparació) una altra de la UOC amb el mateix univers. Fa pocs dies La Vanguardia va publicar una altra. Les tres primeres donaven resultats molt semblants. A l’entorn d’un 35% de vots afirmatius, les diferències amb la primera de la UOC (què ja augurava que el resultat seria una victòria del Sí amb un 35% de favores a la població), estava en la quantitat i repartiment dels anstencionistes i dubitatius. Recentment, la Vanguardia n’ha fet uan altre on recordo un article d’En Partal fent-se ressò d’un lector que afirmava haver-se adonat q havia estat “cuïnada” malament. Atès això, els resultats de l’enquesta de fa poc de La Vanguardia donarien uns resultats molt semblants als d’aquesta de la UOC, al voltant d’un 50% de ciutadans favorables.
@Ferran Estic d’acord amb la diferenciació. L’hauria d’haver matitzat al post. De totes maneres, crec que una diferència del 30% (del 20 al 50) entre els dos criteris és incorrecte.
Per cert, en les enquestes que jo em refereixo, les del CEO, la última dada es situa en el 19%, juliol, i 21%, maig, per això parlo d’un 20% orientatiu tot i que en el article en qüestió vaig parlar de tendències. Crec que tu et referies a una única enquesta del CEO sobre sobiranisme, de la qual desconec les dades.
@trencaclosques Tens raó, la comparació no és adeqüada, ja que com ha deixat clar el Marc B. són criteris diferents.
De totes formes, el meu post intenta remarcar que l’enquesta publicada avui metodològicament és incorrecte, arguments que detallo en la meva contestació al Marc.
Tantmateix, per molt que les preguntes divergeixin, i per tant donin resultats diferents, la diferència d’un 15%, entre CEO (20%) i les que per exemple deies de LV (35%), em continua semblant excessiu. Passar de 1.472.000 persones (20%) a 2.577.427 (35%) crec que ens hauria de fer recapacitar a tots plegats.
No conec la formulació de les altres enquestes però si segueixen l’estructura de la presentada avui (i pel que he llegit al bloc d’en Marc Belzunces crec que així és) llavors crec que tenim un problema en la formulació. No pots preguntar sobre “Principis democràtics” d’una forma genèrica i que predisposa a l’entrevistat, i tot seguit formular una pregunta amb una estructura molt similar a l’anterior però referent a Catalunya. Per suposat que molta gent et dirà que sí.
Sincerament, fins que no ho canviin, jo continuaré agafant com a model les del CEO. Per dos motius, perquè no predisposen amb les preguntes anteriors (encara que d’acord, no ho pregunten directament i no registren la gent que està en contra) i perquè a més duen a terme un seguiment molt més continu el que permet veure les tendències, cosa que des del meu punt de vista és molt més important pels moviments sobiranistes de cara a marcar la seva estratègia.
Edgar,
Hi ha un principi elemental en mostreigs que és “a preguntes diferents, respostes diferents”. Tu compares resultats de preguntes diferents, i això és erroni.
Hi ha diverses enquestes, a més de la UOC, que estant totes d’acord a situar molt per sobre del 20% el suport a la independència, ben inclòs La Vanguardia i el CIS.
La sèrie temporal de l’ICPS permet creuar la pregunta tipus CEO (autodeterminista) amb la pregunta independentista. Els resultats són prou clars. Dins dels federalistes i autonomistes hi ha independentistes. Que cadascú reflexioni sobre això, jo ja he deixat escrit el què penso.
Podem discutir metodologies i tal, però una cosa és segur: la pregunta del CEO no mesura el veritable suport a la independència en un referendum que demani Sí o No (com fan tots els referèndums).
Si la pregunta del CEO donés 10 possibilitats de resposta, l’independentisme estaria per sota del 10%. Si la pregunta del CEO donés a triar entre una dictadura feixista i una independència democràtica, el resultat a favor de la independència seria superior al 80%.
Per tant, la pregunta més idònia per avaluar quin seria el resultat en un referèndum és preguntar “Que faries en un referèndum?”. Podem voler complicar la cosa amb excuses, que si condicionants que si tal que si pasqual, però la cosa no és gaire difícil. Son diverses institucions, empreses i mitjans que desautoritzen que la pregunta del CEO mesuri el suport a la independència en un hipotètic referèndum.
Hi ha dues dades que no lliguen. D’una banda s’afirma que el SÍ guanya més on hi ha menys ‘nous catalans’. Això entra dins la lògica i concorda amb l’experiència que ens mostra on guanyen els partits sucursalistes.
Però d’altra banda diu que els ‘catalans de tota la vida’ no són tan proclius a la independència. És a dir, que on hi ha més ‘temorencs’ és, paradoxalment, on guanya més el SÍ.
Ens ho hauran d’explicar molt bé…
Per cert,
Estic d’acord que com més preguntes diferents es facin sobre això (autodeterminista, independentista, refendària, “condicionada” i “sense” condicionar), millor per a tothom. Seria ideal que el CEO preguntés directament sobre la independència. Així podríem creuar les preguntes diferents i veure’n les diferències.
Per exemple, les preguntes:
Esteu d’acord amb la independència de Catalunya? (Sí o No)
i
Què faríeu en un referèndum d’independència de Catalunya (Sí, No, abstenció)
coincideixen força en el grau de suport del Sí, i en canvi difereixen en el grau del suport del No (que es divideix entre el No i l’abstenció).
A més cal considerar que les enquestes amb un mostreig just estan subrepresentant o no les àrees no metropolitanes. Tipus el que passa amb l’EGM i el Baròmetre de la Comunicació. En aquest cas, l’enquesta de La Vanguardia (35% de Sí) vindria a ser l’EGM, aquesta enquesta de la UOC vindria a ser més un Baròmetre.
Marc, estic totalment d’acord en que no es poden comparar les dues enquestes, tal com li havia dit a l’amic trencaclosques i al Ferran. També en això que dius al darrer comentari sobre la diversitat de preguntes i la subrepresentació de l’àrea metropolitana.
Insisteixo, però, en que del 50% al 35% hi ha un món, que entrevistar nois de 15-17 anys dies després de la consulta d’Arenys de Munt representa un biaix importantíssim, i que la pregunta del CEO és un baròmetre important precisament per la multiplicitat de les respostes.
Comparteixo amb tu que molts federalistes en un hipotètic referèndum votarien que sí. M’has convençut, probablement aquest 20% sigui en realitat un nombre més alt, de totes maneres continuo pensant que si l’estructura de l’entrevista et porta pels derroters de les consultes democràtiques per a deixar-te davant d’una pregunta de Sí o No sobre Catalunya, no està sent exactament fidel a la realitat.
T’indueix a dir que sí per a no contradir-te amb les respostes anteriors, respostes que a la vegada podies haver respòs sense tenir en compte el factor català.
Tot i les matitzacions potseriors en comentaris resulta flagrant la falta de rigor en aquesta entrada. Tens rao en criticar l’enquesta per haver estat realitzada just despres del 13-S, per la predisposició de les preguntes i pel tema edat.
Però comparar-ho amb les enquestes del CEO?? que no tenen res a veure a un possible referendum ho trobo d’una falta de rigor total.
tot i els possibles esbiaixos que pugui haver-hi en l’enquesta (per els tres factors ja mencionats) l’aspecte metodologic és molt acurat per tant de forma conservadora se li podria donar un 40% al si.
Aquest bloc té un molt bon nivell i especialment entre els “comentaristes”. Felicitats a tots nois.
15 Edgar,
No es tracta que ho compartim o no. La sèrie temporal de l’ICPS, que permet creuar la pregunta tipus CEO amb una pregunta directa sobre la independència, mostra que al voltant del 40% dels que trien l’opció federalista a la pregunta tipus CEO estan d’acord amb la independència. És agafar l’SPSS, triar les dues preguntes i et surt la taula amb les dades. No hi ha interpretació, no hi ha ideologia, no hi ha res. Dades tal qual, sèrie temporal.
Per les enquestes d’El Periódico, La Vanguardia i la UOC, que pregunten sobre l’acció en un referèndum i no si estem d’acord amb la independència o no (com fa l’ICPS), indiquen que els que estan d’acord amb la independència (ICPS) són el mateix percentatge que votaria si en un referèndum (EP, LV, UOC), punt amunt, punt avall.
Sobre la nova enquesta de la UOC he de fer un apunt amb calma, però se m’acudeixen diverses idees:
- Les enquestes prèvies, de mostratge limitat, podrien estar massa centrades en àrees urbanes (tipus el que fa l’EGM), sobrerepresentant-les (són unionistes).
- Un mostreig més ample (tot i que el de la UOC no és gaire més ample) podria ponderar millor les àrees rurals, més independentistes. És el que ha passat amb el Baròmetre de la Comunicació en relació a l’EGM.
- Independentment del valor absolut, l’estudi de la UOC podria estar mostrant un creixement. L’ICPS el 2003 ja donava un 43% a favor de la independència, tot i que hi ha diversos temes metodològics (van canviar d’enquestes presencials a telefònica, per després tornar a presencials). Personalment m’interessen més les tendències temporals que els resultats concrets d’un any.
- Hi ha diferències entre enquestes telefòniques i presencials. Tenir una persona al davant o no, podria condicionar significativament el suport a la independència (ICPS telefònic, valors proindependència significativament més alts). No cal dir que el dia que es voti, no haurem de dir a ningú als ulls què votem.
Hi ha molts temes, però en cap cas expliquen una diferència de 20 o més punts percentuals. Aquí la diferència entre el CEO i la UOC és que són dues preguntes completament diferents. No es poden comparar.
[...] de publicar un bloc és el merder que a vegades es forma en els comentaris. Arrel del post de l’altre dia sobre les enquestes es va produir una conversa interessant als comentaris, però també a [...]
Gala egscirué:Però heu pensat una cosa que em sembla més forta?En les gràfiques que segueixen a aquesta, on es veu l’ús i la valoració dels respectius mitjans, el Diari de Vilanvoa no surt! Què vol dir això? Què és el més llegit i no se’n recorden d’ell per valorar-lo? No acabo d’entendre que no surtin a les gràfiques complementaries els mitjans que surten a la principal.