Tot és política

A primer cop d’ull aquesta sembla una pregunta fàcil de respondre. Qui votarà a Reagrupament? En un primer nivell, el conjunt de persones properes al sector sobiranista, desertors, o no, de la moderada i fragmentada ERC. En un segon nivell, tots aquells nacionalistes que decideixin donar el pas i votar a un partit que fagi una aposta oberta i sense embuts per la independència, la procedència dels quals tant pot ser d’altres partits com abstencionistes. I en un tercer nivell, aquells electors desafectes de la política que veuen a Reagrupament com aquell partit que tindrà com a objectiu la regeneració democràtica de la política catalana.

Aquest últim cas dependrà molt del posicionament del futur partit. Fins ara han fet tímits intents per posicionar-se en aquest sentit, però tot a base de generalitzacions i reivindicacions sense substància. En altres paraules, el mateix discurs regeneracionista que van dur a terme en el seu moments Ciutadans i UPyD, i que algun que altre escany els hi va reportar.

Així doncs, per fer el perfil sociològic del votant de Reagrupament valorarem variables com edat, localització, record de vot, posicionament ideològic, però també tindrem en compte d’altres com la confiança en els polítics i els partits polítics catalans, l’interès per la política, la freqüència amb la que es discuteix de política, etc.

Comencem pel principi. Reagrupament serà sobiranista o no serà, i com a tal el seu objectiu és el 20% d’independentistes declarats segons el CEO. Sí, ja sé que altres enquestes donen percentatges més alts però crec que ahir va quedar clara la meva postura en aquest sentit.

Qui són aquest 20% d’independentistes? O encara millor, on són? A qui voten? Veiem-h0.

No descobrim res nou, el grup de 18-34 anys és el que presenta un percentatge més alt, ja que un 21% declara que Catalunya hauria de ser un estat independent. La sorpresa, també relativa, és que la distància amb els altres grups és força petita. El segment 35-49 (19,5%), 50-64 (16,9%) i els de més de 64 anys (18,2%). Per tant, no hi ha cap col·lectiu que es destaqui especialment així que caldrà creuar aquesta variable amb d’altres per treure conclusions.

Aquí trobem les primeres diferències importants. Girona i Lleida representen percentatges del 27,3% i el 28,3% respectivament, mentre que Tarragona es queda en un 20,7% i Barcelona baixa fins al 17%. Trobarà Reagrupament els seus diputats lluny de l’àrea metropolitana?

Sí i no. Hem de tindre en compte que a les darreres eleccions ERC va obtenir el 52,3% dels seus diputats a la circumscripció de Barcelona. Per tant, sí, és cert que el percentatge d’independentistes és més alt a les comarques de Lleida i Girona, però compte que el pes de Barcelona sigui força més important del que ens indiquen aquests percentatges. A més, hem de tindre en compte el domini tradicional de CIU a aquestes comarques, on, gràcies a les distribucions provocades per la Llei d’Hondt, hi treu diputats que en molts casos anirien a parar a ERC, i en un futur, possiblement a Reagrupement.

Aquesta segmentació és interessant i ens dóna una pista. Òbviament entre els enquestats hi predominen els votants d’ERC amb un 53,3%, seguits pels de CiU amb un 22,4%. Però darrera d’aquests dos partits apareixen, com potser alguns ja havien pronosticat, els abstencionistes, amb un 20%, i els electors que van votar en blanc, amb un 19,8%.

Poca broma. Seguint amb les dades de les darreres eleccions aquest 20% d’abstencionistes es tradueix en 467.900 persones. Argument suficient com per a que Reagrupament es plantegi seriosament l’aposta per la regeneració del sistema democràtic, però de forma seriosa, aportant propostes coherents i serioses.

En el pròxim post estudiarem algunes variables relatives a la desafecció per intentar corroborar aquest públic objectiu, i per veure si ens ajuden a afinar una mica més en les variables de territori i d’edat.