Tot és política

El principal fre a les estratègies de partit a la xarxa és que aquests no la veuen com un canal important dins de la seva estratègia. Més que la conversa que en ella s’hi genera, més que els milions d’interaccions que es produeixen entre usuaris i entre usuaris i organitzacions, els partits hi veuen les xifres. Unes xifres que, segons ells, diuen que la xarxa és un canal en creixement però que encara no té la importància d’altres mitjas tradicionals com la televisió, la premsa o la ràdio.

Sincerament, crec que, els que encara ho pensen, s’equivoquen. I ho crec perquè les dades ens diuen que cada vegada són més els catalans que també s’informen políticament a través d’Internet, i en alguns segments d’edat, aquest mitjà fins i tot igual o supera altres mitjans tradicionals. Veiem-ho.

Aviso, no és el meu objectiu fer un anàlisi dels usos d’Internet, ni de les noves possibilitats de la política 2.0, tant en matèria de comunicació política com de relació entre ciutadania i institucions, sinó fer un ràpid repàs a algunes dades que he trobat i després que cadascú en tregui conclusions.

En cinc anys els usuaris habituals d’Internet a Catalunya, aquells que es conecten a la xarxa com a mínim un cop per semana, han augmentat d’un 38,7% a un 53,8%. Amb les dades del cens de 2008, aquest percentatge suposa un total de 3.961.874 persones.

Un 19,43% dels catalans utilitza Internet com a font d’informació política. Molt per darrera de la televisió (80,15%) i la premsa (61,23%), acostant-se a la ràdio (36,45%) i superant per poc als amics, coneguts i familiars (18,2%).

És a dir, un de cada cinc catalans utilitza aquest mitjà per informar-se, i la tendència, si fem cas al creixement d’usuaris de la xarxa i a la distribució per edats, apunta clarament a l’alça.

Amb dades dels cens de 2008, el grup d’edat comprès entre els 18 i els 34 anys sumava 1.712.964 persones, aproximadament un 30% del cens electoral. Doncs bé, aquest grup d’edat s’informa sobre l’actualitat política a Internet (29,83%) en uns nivells similars, o lleugerament superiors, als de la ràdio (28,4%). I la tendència dels dos mitjans apunten al creixement del primer i al decreixement del segon.

És com per pensar-s’ho.

Per cert, no deixa de ser curiós, i d’altra banda lògic, com els electors d’aquells partits que tenen molt poca veu als mitjans tradicionals utilitzen molt més la xarxa per informar-se de política que els votants d’altres partits, com és el cas dels electors de Ciutadans (38,25%) i dels d’ICV (30,93%). És sorprenent que cap d’aquests dos partits estiguin desplegant estratègies a la xarxa, aprofitant el mitjà i adequant-lo a les seves necessitats, sinó més aviat el contrari.