Com vaig comentar al final de la primera entrada d’aquesta serie, possiblement un dels col·lectius de major interès per a l’equip d’estratègia electoral de Reagrupament siguin els abstencionistes que es declaren a favor de la independència de Catalunya, sense menystenir, evidentment, als possibles votants independentistes que fagin el salt des d’altres formacions polítiques.

El problema amb aquest col·lectiu és que un dels motius pels quals s’absté es que no té cap confiança en els polítics. Aquest problema, però, es podria salvar amb una plantejament en el que el partit, a part de remarcar el seu ideari sobiranista, posés especial ènfasi en les mesures de regeneració democràtica.

Com ho podem afirmar això? Doncs observant quin és el comportament dels votants d’un partit com Ciutadans. Sí, ja sé que es tracta d’un partit que es troba a les antípodes de Reagrupament, però com recordareu una de les principals armes del partit quan es va presentar en societat era la regeneració democràtica i la crítica constant el sistema de partits actual. Regeneració que, per cert, ha quedat en no res.

Aquest gràfic ens mostra el percentatge de votants de Ciutadans, CiU, i ERC que no tenen cap confiança en els partits polítics, i al costat la mateixa variable pels abstencionistes i per aquells electors que van votar en blanc. Un 31,1% dels votants de C’s no tenen cap confiança, xifra que es queda en un 10% quan es tracta dels electors de CiU i ERC, mentre que els percentatges pels altres dos col·lectius són 21,7% pels abstencionistes i 28,7% pels electors que van votar en blanc.

Quan preguntem pels polítics catalans, Ciutadans repeteix el 31,1%, CiU i ERC baixen fins al 5%, els que voten en blanc es queden en un 23,5%, i els abstencionistes, en canvi, baixen fins a un 11,7%.

Podem afirmar, per tant, que a Catalunya els abstencionistes tenen una concepció molt dolenta dels partits polítics, en general, la qual millora quan es tracta dels polítics catalans, tot i que encara queda per sobre de les valoracions dels electors d’altres partits com CiU o ERC. A més, hem de tindre en compte que no són dades creuades amb aquells abstencionistes que es declaren nacionalistes, així que s’han d’agafar amb pinces.

Això només són indicacions, en cap cas ens podem fer una idea real de quin pot ser el comportament d’un col·lectiu, els abstencionistes, que evidentment no té un ideari homogeni i que a més té menys interès per la política, i en conseqüència n’està menys informat i en discuteix amb molta menys freqüència que no pas els electors de la resta de partits.

Per acabar aquesta radiografia d’estar per casa que he fet en dos posts m’agradaria enllaçar aquest altre article. El seu autor, Aubachs, també fa un estudi de la intenció de vot per Reagrupament partint d’unes dades de l’última enquesta del CEO. El seu anàlisi hi incorpora una radiografia d’aquells electors d’altres partits que podrien votar Reagrupament, així com també una primera estimació de vots totals que es situa al voltant de l’1,7%, però amb matissos com bé comenta l’autor.

Com podreu veure coincidim en posar l’abstencionisme nacionalista com a possible niu de votants, així com també en les circunscripcions on hi té més possibilitats (Barcelona, Girona) i en un grup d’edat (18-34) que, tot i que no amb molta diferència, sí que es pot convertir en el segment amb més possibles votants de Reagrupament.