Crashing the gate

Probablement Twitter no serà l’eina definitiva que farà guanyar o perdre la batalla dels partits polítics catalans a la xarxa. De fet, si la comparem amb Facebook o amb les pròpies webs dels partits, la seva capacitat de difusió és baixa pels nombrosos mal de caps que pot provocar la seva correcte utilització. A més, no està gens clar que els usuaris, almenys a Catalunya, estiguin preparats per a conversar amb els partits, i sembla que en molts casos prefereixen als polítics amb un perfil personal que s’atreveixen amb aquesta eina i que en fan un bon ús.

En la meva opinió Twitter és una branca fonamental de l’estratègia d’un partit a la xarxa perquè és com un filtre. Prendre’s seriosament el Twitter vol dir que et prens seriosament la web 2.0. Això comporta participar en els debats, atendre els requeriments dels usuaris, aportar contingut que vagi més enllà del RSS del partit, i, en definitiva, convertir-se en un usuari més d’aquesta petita i experta comunitat.

Com ja sabem, molt pocs han aconseguit aquests objectius. A Catalunya, de fet, només ho han conseguit dos partits, CiU i el PSC. La resta o bé no tenen perfil, o l’utilitzen malament. Analitzem cada cas:

CiU: 694 followers / 662 following. Manté un ritme de publicació regular, respòn els replies, fa RT’s a usuaris del seu entorn, propon articles de blocs, i fins i tot proposa algun article relacionat amb la web 2.0 o la política 2.0. Un 50% dels seus tweets tenen a veure amb notícies que trobarem a la pròpia web del partit o a mitjans de comunicació.

PSC: 604 followers / 421 following. Estructura similar tot i que amb un nivell d’interactivitat menor. El seu timeline està massa dedicat a la difusió de missatge de partit. Conversen amb els usuaris en moments puntuals, i poques vegades utilitzen els RT’s. A més, el problema d’actualitzar des de Facebook és que apareix els punts suspensius i els tweets recorden més a un robot que a un usuari. Tot i així no es mantenen massa lluny, en quan a followers, del perfil de CiU.

ERC: 138 followers / 0 following. No segueixen a ningú, no interactuen amb cap usuari, i publiquen poc i malament. En poques paraules, no han entès res.

PP: 134 followers / 139 following. Aquest és el twitter intermitent. De quan en quan apareixen, actualitzen i deixen algun reply o algun RT. Llavors marxen i fins la pròxima. Amb una mica de continuitat i d’interacció amb altres usuaris es situarien al nivell del PSC.

Reagrupament: 422 followers / 411 following. Segueix a molta gent però no serveix de res perquè no interactua amb ningú. Es tracta d’un robot que anuncia articles, vídeos i notícies vàries. Com ERC, no han entès res.

ICV i Ciutadans no tenen Twitter.

Com deia abans, els únics que han entès de què va l’eina són CiU i PSC. De tots dos, CiU té aventatge pel que ja he comentat, però res està decidit. Falta que els dos perfils deixin el megàfon del partit de banda i generin més debat aportant contingut d’interès, demostrant que coneixen el mitjà, i per suposat que actuïn com un canal de comunicació directe entre el partit i els usuaris de Twitter.

Com ho veieu vosaltres?