Scott Brown és el senador republicà que contra tot pronòstic ha guanyat el seient que Ted Kennedy havia deixat vacant a l’estat de Massachusets. Bé, no contra tot pronòstic, ahir ni els principals instituts d’opinió tenien clar què passaria. Però sempre es fa extrany això de veure un republicà, pràcticament desconegut fa un parell de mesos, guanyant a una demòcrata, Martha Coakley, amb molt més recorregut i que a més jugava “a casa”, però que ha patit el que es coneix com efecte underdog.
Les primeres reflexions que he trobat apunten a que la campanya de Brown ha sapigut treballar els Grassroots com ningú i que a més ha captat el momentun i n’ha tret profit. I (oh, sorpresa) ja es diu que la seva campanya s’ha assemblat molt a la de Barack Obama. Sí, també en l’ús d’Internet. De fet, també hi ha qui apunta que l’ús de les xarxes socials ha deixat de ser de domini exclusiu dels demòcrates i que per fi els republicans han entès el potencial d’aquest nou mitjà.
Bé, jo no sé si els republicans ho han descobert però el que sí tinc clar és que l’equip de Brown n’ha sapigut treure molt profit. Veiem algunes dades:
Youtube: El canal d’Scott Brown ha tingut 460.000 visionats mentre que el d’Oakley s’ha quedat en 51.170.
Facebook: Des del divendres fins a diumenge passat els fans de la pàgina de Brown van pujar des de 49.000 fins a 68.000, els d’Oakley des de 10.400 a 13.100.
Twitter: Brown 9.345 followers a Twitter per 3.200 d’Oakley.
És evident que la superioritat a la xarxa ha estat absoluta i que la campanya de Brown ha conseguit la viralitat que pretenia. Això, però, només són xifres, i aquestes no tindrien major trascendència si no haguéssin anat acompanyades d’una campanya sobre el terreny intensa, on la bona utilització del microtargeting en la difusió dels anuncis electorals i de la captació de fons i de voluntaris ha estat la clau. Per cert, pels més interessats en la matèria, aquesta estratègia de microtargeting s’ha dut a terme, en gran mesura, a través del Google Network blast, o com ja la comencen a denominar, “surge” tactic.
En definitiva, el que ahir comentava en Jordi Segarra i que alguns venim dient des del 2008. La tecnologia és una eina més, però en algunes ocasions pot ser una eina decisiva. En aquest cas ho ha estat perquè ha ajudat a donar visibilitat a un candidat pràcticament desconegut, ha sigut fonamental en la captació de fons i ha esdevingut l’element conector entre els equips de voluntaris que han treballat sobre el terreny.
I sí, gràcies a tot això ara els demòcrates tenen un bon sidral al Congrés.
Actualització
Gràfic amb l’evolució de la presència en les cerques de Google dels dos candidats.
De fet, el veritable impulsor de les campanyes de grassroots als EUA sempre ha estat el GOP i prenent com a punt àlgic l’estratègia de tensionament de Karl Rove amb la reelecció de Bush. Obama el què va fer va ser aplicar-ho a nous sectors socials i difondre-ho a través d’Internet. La gran fortalesa dels republicans en aquest sentit és que tenen una major disciplina a l’hora de difondre el missatge i, per tant, l’impacte és major.
En definitiva, com bé dius, desrpés d’un any a la Casa Blanca, les coses es comencen a posar tenses i veurem què passa.