Quan parlem del procés de transformació de l’Administració Pública cap al govern 2.0, o Open Government, ho estructurem en dos passos diferenciats però relacionats entre sí. El primer pas és el que parla de l’augment de la transparència i el segon, enllaçat amb aquest, és el de la col·laboració entre administracions i la participació de la ciutadania.
Bé, la teoria ens la coneixem. El que potser no tenim tant clar és com es podrien articular aquests supòsits en els diferents escenaris que tots ens plantegem quan intentem imaginar les aplicacions pràctiques de l’Open Government.
És per això que us copio aquí una senzilla classificació que ha fet l’Andrea di Maio. Potser ens crea més dubtes que certeses però, com a mínim, ens servirà de punt de partida.
Participació continuada o regular: La ciutadania pot fer comentaris sobre l’activitat d’una determinada administració a partir de formularis o enquestes online.
Participació esporàdica: Els ciutadans estan convidats per proporcionar informació sobre temes específics de polítiques determinades o projectes durant un període limitat de temps. En aquest cas el canal podrien ser wikis o directament eines socials com ara blocs, Twitter, Facebook, etc.
Col·laboració planificada o top-down: Iniciatives de col·laboració que són proposades per una administració, i on les possibilitats de col·laboració de les parts interessades externes són limitades. El sistema de funcionament en aquest cas estaria basat en el Crowdsourcing generat entre els diferents actors.
Col·laboració no planificada o bottom-up: En aquest cas les iniciatives són proposades per parts externes auto-organitzades. L’organisme ha de ser capaç d’identificar-les i buscar la manera de que les decisions d’aquestes generin un valor afegit. Un exemple el tornem a trobar en les xarxes socials, on els usuaris discuteixen sobre la qualitat i millora dels serveis públics.
El que us deia, més dubtes que certeses. Sobretot pel que fa a la funcionalitat d’alguns dels processos que comenta. Queda clar que la participació es basa en diferents sistemes d’escolta activa que, a través de diferents canals, recullen les opinions ciutadanes amb l’objectiu de comprovar si aquestes poden ajudar a millorar l’eficiència/eficàcia dels serveis públics, etc.
Els problemes apareixen quan ens hem de posar a treballar junts. Provingui d’on provingui la iniciativa, els sistemes no estan clars, tampoc les eines, i molt menys el paper que els actors externs podrien jugar. Estar molt bé això de proposar el Crowdsourcing com a solució quan les possibilitats de col·laboració són limitades, però compte, que ja sabem que això té unes limitacions.
En fi, molts dubtes i la sensació que ja tenia l’any passat. Ens hem comprat una joguina nova que millori tot allò que no ens agrada de l’eGovernment i ara ens trobem que costa molt de muntar i que no entenem el manual d’instruccions.
