Tot just acaba de començar l’any i els partits catalans ja han posat una marxa més per calentar motors davant de l’any electoral. És evident que la política mediàtica d’avui dia provoca que els partits estiguin en campanya permanent però això no treu que aquests augmentin la tensió en aquells moments que ho creguin necessari.

Això vol dir que ja es comencen a veure les cartes que previsiblement jugaran les diverses formacions. Per tant, ja podem intuir quins seran els eixos pels quals es mourà una campanya que, insisteixo, ja fa dies que va començar.

Crisi: L’economia és un tema recorrent en totes les eleccions i en aquestes evidentment molt més. Baixar els nivells d’atur, solucions d’urgència per a les empreses, polítiques socials, canvis en el sistema productiu, etc. No hi haurà ni un partit que es quedi fora d’aquesta cantarella. Però la gran realitat és que cap partit té a l’abast proposar solucions màgiques  per una crisi que ve de Madrid i  que té a veure sobretot amb un model productiu que dubtosament podrem canviar sols.

Estatut: La sentència del TC, que suposo que es publicarà abans de que acabem de construir la Sagrada Família, sens dubte entrarà al Top 5 de qüestions centrals dins la campanya. Uns parlaran de poca pressió i d’amiguisme per part de Montilla, els altres parlaran d’un front comú sota un lema que ni ells es creuen, uns altres diran que la culpa de tot la té Zapatero, i per últim sorgiran els de si tinguéssim la independència aquestes coses no passarien. És a dir, que tots en treuran el seu rendiment i que els únics que es poden agafar els dits seran el PSC i potser ICV. ERC també, però menys perquè ja fa temps que els va perdre tots en ridícules enganxades.

Sobiranisme: Ah, la independència. Sovint penso que aquest tema és un calaix de sastre on diferents ambicions polítiques hi confien totes les seves esperances. Algunes hi troben una escapatòria desprès de dues legislatures d’ambigüitat governamental, altres la seva porta d’entrada a la política catalana, altres un caramel que podria estar enverinat, i per últim hi ha aquells que, sigui per federalisme o per centrisme, no en volen ni sentir a parlar. En qualsevol cas, és rellevant que un tema tant ideològic tingui aquesta importància en aquest escenari polític tant poc donat a les emocions fortes.

Laporta: El personatge mediàtic de les pròximes eleccions. No està confirmat que es presenti però tot fa pensar que es reagruparà. I llavors què? Doncs llavors tots els tripartits a treure la calculadora. ERC per veure quan li costarà la broma, el PSC que enviarà l’artilleria per a que al seu soci de govern no el deixin en calçotets, i a ICV doncs diran que no li veuen el costat social a l’assumpte. A CiU, no ho tinc tant clar que hagin de patir. Els efectes serien devastadors per a tothom però, en principi, hi tindria més a perdre el Tripartit que no pas ells.

Immigració: Aquest és un eix que ha entrat a última hora i que el PPC ha caçat al vol. No és extrany, en tots els altres eixos no hi té massa a rascar i per aquí encara podran guanyar algún vot extremista. Personalment trobo que és una mala estratègia, però suposo que com diu la dita: “En temps de guerra qualsevol forat és una trinxera”. La resta de partits doncs més o menys com sempre. Ambigüitats i un pas endavant i dos endarrera. Algun dia s’hi hauran de posar seriosament però de moment sembla que tots es donen per satisfets amb cumplir una llei que tampoc soluciona gran cosa.

Això només és una classificació però poden haver-hi moltes més. Temes com la desafecció, l’Impost de successions,  vegueries, etc.,  també podrien fer-se un lloc. Què en penseu?