Tot és política

Aquest és un post de blocaire o de politòleg o d’aficionat a la política 2.0 totalment indignat pel programa 30 minuts que ahir va emetre tv3. El reportatge en qüestió es titulava Vigilant Obama, i pretenia ser una radiografia del dia a dia del sèquit de periodistes que treballen a la Casa Blanca o que segueixen al President en les seves visites oficials arreu del món.

El reportatge, dirigit i presentat per Laurence Haïm, volia ser un document de denúncia per una actuació, la d’Obama i el seu equip de comunicació, que es considera està obviant i dificultant la labor de la premsa. Segons Haïm, el President va prometre una transparència exemplar i l’únic que ha fet és allunyar la premsa de la seva activitat diària incumplint així la seva promesa.

Tots aquells que hagueu vist series com The West Wing o que estigueu una mica al cas de la política als Estats Units sabreu que els periodistes afincats a la Casa Blanca són com una especie d’elit amb uns privilegis especials i que  arrossega tots aquells mals hàbits que estant acabant amb la premsa tradicional. Són, si se’m permet la comparació, l’antic règim, la secció més reaccionària del que coneixem com el quart poder.

Ara aquest antic règim està veient com Obama es salta el seu filtre i es dirigeix directament a la ciutadania a través d’Internet amb aparicions a Youtube o d’iniciatives com l’Open for Questions. Pecat capital, deuen pensar. I per això l’ataquen amb el pretext de que això és un atac a la llibertat d’expressió i de premsa, sense adonar-se que seguint aquesta estratègia mentre ells es barallen per uns privilegis que de fet no els pertanyen la gent ja s’està informant d’una altra manera.

Obama va dir que donaria un impuls a la transparència i ho està fent. I l’emprenyament de la premsa és la millor prova de tot plegat. Fora bo que a casa nostra tant el govern com els diferents partits en prenguessin nota, ja que aquest és un canvi que ells i només ells han de dur a terme. Serà difícil, les relacions entre els dos actors són tant estretes que d’alguna manera marquen les estratègies dels partits fins a dirigir-les a aquesta política mediàtica i desafectada amb la que convivim cada dia.

Ara que tant es parla d’acostar-se a la ciutadania, d’escoltar, fins i tot de conversar, potser és bon moment per a fer realitat aquestes bones intencions i deixar de banda un establishment que juga un paper d’al·liat i de promotor del circ mediàtic i que a més en molts casos no té cap vergonya, ni oposició, en la seva tasca de desinformar.