L’altre dia em preguntava si realment la política 2.0 que es fa fora dels partits tenia algún futur al nostre país. Bé, evidentment encara no hi ha una resposta clara en aquest sentit, només el temps ho dirà, però el que sí és cert es que ja comencem a trobar exemples que ens mostren una possible direcció a seguir.
Un d’aquests exemples podria ser IgualadaNeta, un moviment de protesta ciutadana organitzat per grups de Ràngers i Agrupaments Escolta que s’han mobilitzat per a protestar contra les actituds incíviques (deixalles als parcs, destrosses a mobiliari públic, cotxes mal aparcats, pintades, etc.) El grup en qüestió ha dut a terme un treball de camp molt intens des del passat setembre el qual ha constat de diverses parts com ara localització i documentació gràfica de les actituds incíviques, barri per barri, i realització d’enquestes, també segmentades per habitants de cada barri.
Un cop acabada aquesta fase tota la informació l’han volcat a la seva web on han geolocalitzat tots els desperfectes que han trobat, i han publicat el resultat de les enquestes a la vegada que feien una descripció dels diferents barris. A més, també han creat un apartat on han publicat les que, segons ells, són les solucions als problemes d’incivisme de la ciutat.
Es clar, tota aquesta feina de recerca i anàlisi no tindria sentit, com a acte de protesta, si no arriba a la ciutadania. I aquí és on han entrat les xarxes socials. Un grup a Facebook que ha servit per donar-se a conèixer, ja té 478 fans, i també com a trampolí d’un flashmob que es va realitzar dissabte passat al centre d’Igualada i el qual va congregar a 150 persones. Resultat? Aparició en els mitjans, tant premsa escrita com ràdio locals.
Per tant, primer, hi ha un treball previ que permet basar la protesta al voltant d’unes reivindicacions molt clares, a més en un escenari més local impossible, i segon, una mobilització molt lògica que a comptat amb el suport de les xarxes socials per reclutar més gent a la causa.
És cert que partien d’una organització establerta i que aquesta ha sigut clau en la consecució de tot plegat, però també ho és que aquesta forma de mobilització, per la seva senzillesa, pot ser exportable a altres ciutats i pobles. Les eines permeten que el procés de recollida d’informació, i l’anàlisi i la difusió d’aquesta, sigui més senzill i estigui a l’abast de tothom. Altre cosa és que les institucions després t’escoltin, no només quan portes a terme els Flashmobs, si no també a través del seguiment de les teves accions per la xarxa.
Però això ja és un altre tema.
