Aquest post neix d’uns tweets que ens hem creuat amb el perfil del PSC i amb Guillem LB, i que partien de dos articles publicats a Ogov sobre el posicionament en Open Government de CiU i els propis socialistes.
Deixant de banda si aquests posicionaments després es transformaran en apostes fermes per part dels dos partits, cosa que dubto ja que són força ambiciosos, i de les diferències que hi ha entre tots dos, que són pràcticament inexistents, el que més m’ha interessat és el debat encetat pel Guillem quan preguntava què hi ha de teoria i què d’actitud al voltant de l’Open Government, i si realment és aconsellable que hi hagi visions diferents entre els partits sobre aquest tema.
Bé, primer de tot remarcar que no hi ha diferències substancials en aquests posicionaments donat que de moment es tracta d’un camp molt poc evolucionat i en el que tothom està d’acord en els principis bàsics. La teoria, per simple, és acceptada per tots i com tot les diferències d’opinió apareixerien en el moment d’aplicar-la. De fet, és sobretot una qüestió de predisposició, ja que cada vegada som més els que creiem que el primer partit que s’atreveixi amb la implementació de l’Open Government s’apuntarà una victòria.
El problema és que aquesta predisposició de moment no existeix. Tenia raó el Guillem, la teoria hi és, l’actitud no. Comencen ha aparèixer els primers passos en altres administracions, com ara la del País Vasc, però el cert és que el sentit últim de l’Ogov de moment s’està ometent o no s’ha entès.
El procés, almenys com ho estem observant en altres països, s’inicia amb l’obertura de dades públiques i la creació de models de col·laboració entre les diferents administracions i entre aquestes i els ciutadans. A priori, i tot i no ser un procés senzill, és més factible la cooperació entre administracions. La col·laboració amb els ciutadans presenta més interrogants. Com introduïm les aportacions ciutadanes en les organitzacions, com fem que aquestes aportacions millorin l’eficàcia i l’eficiència de l’Administració, i sobretot, com aprofitar el coneixement generat en iniciatives ciutadanes que busquen fomentar la participació al marge de l’Administració.
Pel que intuïm, un altre cop seguint els primers exemples d’altres països, de moment la via per aprofitar aquest coneixement és generar-lo a partir de propostes de la pròpia administració. En quan a les iniciatives ciutadanes també hi ha excepcions que, degut al seu èxit entre els usuaris, ha conseguit fer-se un lloc i col·laborar amb el sector públic. Cap exemple espanyol o català, es clar. Hi ha iniciatives molt bones, com ara Ziudad, però em temo (i en això espero equivocar-me) que la combinació de poca tradició participativa i l’actitud hermètica de les administracions en frenaran el seu desenvolupament.
Això, però, ho deixo per un altre post.
