Després del 30 minuts de la setmana passada, I tu, quin diari compres?, i del debat paral·lel a Twitter, a poc, a poc es va fent evident que tots plegats anem prenent consciència dels problemes del model de la premsa tradicional. Tots menys la pròpia premsa, que continua atrinxerada sota el lema aquí crisi i després coleccionables de cap de setmana.

Suposo que sempre és un bon moment per parafrasejar a Clinton; són els continguts, idiota! Un concepte clar i fàcil d’entendre. El periodisme que consumim no ens agrada, i sí, preferim un model en el qual el contingut estigui per davant de les vendes, i no, no creiem que la crisi sigui una excusa.

Sovint, per defensar la seva posició, els mitjans es postulen com un element d’equilibri bàsic per al funcionament de la democràcia. Ells són el filtre i el canalitzador de la informació política que consumim els ciutadans. Aquesta situació està canviant, però es neguen a entendre-ho i això provoca actuacions d’allò més ridícules.

A diari trobem exemples de que aquest paper de filtre, de protector de la llibertat d’expressió, no només ha perdut pes específic, si no que a més s’ha deteriorat de forma alarmant. Un cas que ens va molt bé per l’ocasió l’hem vist amb la publicació de l’anuari estadístic d’accidents de trànsit a Catalunya.

Davant d’una forta reducció dels accidents de trànsit els mitjans van preferir fer la seva pròpia interpretació dramàtica de l’assumpte. Per a ells, la notícia no són els morts de menys, si no el fet de que amb aquesta baixada dels accidents la primera causa de mort no natural passa a ser el suicidi. I és amb aquesta premisa que han anat cuinant els seus titulars. Per a mostra uns quants botons: El País, El Periódico, Vilaweb, Cuatro, 3cat24, i així un llarg etc.

En Donaire en parlava l’altre dia. Les vides de més no venen, els suicidis, sí.

Segons ells la crisi ha augmentat el nombre de suicidis, un titular molt temptador i a la vegada totalment falç. Si rebusquem entre les dades de l’INE veiem que, al global d’Espanya, els suicidis es mantenen al mateix nivell de 2007. Per tant, la notícia, la de veritat, la que hauria d’arribar al consumidor, no és l’augment dels suicidis, que és falç, si no el fort descens de les morts a causa d’accidents de trànsit.

És aquesta habilitat amb el titular fàcil, amb l’alarmisme, la facilitat per explicar qualsevol altra cosa, la que accelera la desaparició del model de premsa tradicional. Sempre hi haurà mitjans, es clar. I per tant sempre hi haurà filtres. Però sembla que, de moment, els mass media no s’han adonat que en aquesta crisi del periodisme hi estan perdent alguna cosa més que diners.

Imatge via Albert Medrán