Poques coses queden per dir al voltant del debat generat per la ILP antitaurina. Hem escoltat i llegit raons a favor, raons en contra, i un debat ciutadà molt encès al voltant d’una temàtica que està plena de matisos i que no és de fàcil solució. I al voltant de tot aquest circ mediàtic s’han filtrat un parell o tres de detalls que crec que val la pena tenir en compte.
En primer lloc, hem vist com el PP necessita recórrer a aquests eixos que reforcen l’electorat dels seus feus i a la vegada amaguen una mica la falta de propostes de pes en camps que són d’interès general com l’economia. La resposta del govern central, el de la Generalitat, i fins i tot de CiU, no podia ser més bona. Senzillament no han entrat al tema i han deixat clar que no pensen convertir aquest debat en un tema central de l’agenda política, ni a Espanya, ni a Catalunya. Això desarma l’estratègia del Partit Popular deixant a la llum la problemàtica principal d’aquesta, i és que ha anat a remolc d’un debat que tampoc tindrà molt més recorregut i que com es va veure al Parlament va deixar la qüestió identitària de banda.
En aquest sentit, els promotors de la ILP han encertat de ple al no entrar en el debat identitari, i és que encara que alguns ho neguin l’eix no era aquest. La discusió s’ha centrat des de bon principi en els factors físics i en els culturals, i això és el que ha permès que es transformés en un debat poc polititzat a pesar de tot. Altre cosa és que en ocasions les compareixences hagin deixat molt que desitjar, i que, tal com descriu el diputat Francesc Sancho, la demagògia d’uns i altres podria fer que el procés acabi en res.
I per últim un factor que he sentit poc aquests dies i que és un dels arguments de més pes dels protaurins arreu d’Espanya; el negoci al voltant dels toros. En total, a Espanya els toros generen uns 3.000 milions d’euros i 150.000 llocs de treball de forma directe i indirecte, localitzats sobretot a Andalusia, Castella i Lleó i Extremadura. Durant el 2009 ha suposat el 1,5% del PIB, i això que tampoc s’ha escapat de la crisi. Aquestes dades, però, tenen poc a veure amb el que passa Catalunya. Aquí es celebren menys de 20 corrides a l’any i les subvencions són indispensables per la seva supervivència. No és un eix clau això?
Tot plegat ja veurem com acabarà. De moment queda clar que el PP ha errat el tir, que els representants de la societat civil al Parlament no han sapigut trobar llocs comuns i que de diners se’n parla poc.
