El President Montilla dic. Fa mala cara. I no vull amb això fer broma, ni trivialitzar sobre la imatge del President però a l’entrevista d’ahir nit el seu rostre, el to, i l’actitud, era apagada, excessivament pausada. Per diro amb una sola paraula, diria que estava esgotat.
Davant les preguntes que li plantejava una periodista de la que ara parlaré, Montilla no sempre va contestar amb seguretat. Repartia les responsabilitats amb temes com la nevada, i a vegades sonava legítim repartir-les amb altres actors com ara Endesa i altres no semblava tant lògic no acceptar com a pròpies les culpes. A més, va defensar el seu govern davant de tota crítica i va justificar l’absència de cessaments perquè no em va veure motius. Un altre manera de dir que en un govern de coalició els cessaments de càrrecs de govern és complicada, per no dir inviable en molts casos. Equilibris, ja se sap.
Podríem entrar dins el laberint de les respostes i del discurs, que té una mica de tot, però com deia al principi prefereixo centrar-me en la imatge del President. A més d’esgotat es va mostrar dubitatiu, va vacil·lar quan li van preguntar per una hipotètica dimissió del Conseller d’Interior, es va encallar en més d’una ocasió, i en general no va ser capaç de transmetre imatge de seguretat que era el més important davant de tots els temes que configuren l’agenda política actualment.
És cert, el President Montilla no destaca per la vehemència, la força, del seu to de veu. Però és que ahir va barrejar aquesta característica amb el dubte, amb la falta de propostes clares i concises, i amb una imatge que en general deixava entreveure un polític al final del seu recorregut i sense ànims per acometre tots els reptes que suposaria quatre anys més de legislatura. I en temps de crisi no hi pot haver res pitjor.
Material d’anàlisi pels seus assessors.
Tema a part és la Mònica Terribas. Una cosa és que la dona vulgui jugar a fer entrevistes al més pur BBC style, lo qual és una bona notícia, l’altre és que confongui l’estil directe, incisiu, de periodista independent i no influenciat pel poder, amb el populisme més barat i la necessitat de tenir més protagonisme que l’entrevistat. Resulta molt trist que la directora de TV3 aposti per un estil tant baix només per demostrar que la cadena està allunyada del poder. Que interrompi continuament el discurs de l’entrevistat, que ataqui amb obvietats com ara si es va descuidar d’anar a veure als ciutadans afectats per les tallades de llum quan Montilla li estava explicant que havia anat a visitar els alcaldes, i d’altres joies similars.
Decepcionant, molt decepcionant.
Quina lectura en fas del 19% de share? A veure si puc puc enxampar el vídeo de l’entrevista!
Doncs que allò d’ahir va ser un molt mal negoci per Montilla i pel PSC. Un 19,5% és molta gent veient el que va passar.
No només a Twitter, Facebook, avui he rebut feedback de familiars a casa, i algun amic, dient-me que no els hi va agradar gens, i que efectivament el van veure apagat, amb molt poca energia, més enllà del to de sempre…
No ho sé però crec que algú s’ha de plantejar moltes coses (nevades i incendis a part) si no volen sortir ben escaldats el novembre.
Benvolgut Edgar. Segueixo el teu bloc cada dia, és genial. Però si creus que el nivell de la Terribas va ser baix, et recomano que visitis les Comissions de Control a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que es fa una vegada al mes al Parlament (també les pots seguir els divendres a Parlament.cat. Allò és una lluita ferotge i gratuïta sense sentit contra la Mònica Terribas. Ja que contra la Rosa Cullell ben bé que no si atraveixen. Els comissaris polítics que controlen la CCMA són d’un perfil més baix que la Dra. Terribas. La qüestió seria preguntar-nos si la desafecció també ha arribat al camp periodístic i perquè? Entrevistes imposades, tertuliants imposats, blocs electorals, pot ser? Endavant amb el bloc!
Línia 5: *s’hi atreveixen (he escrit ràpid)
Moltes gràcies pel comentari, Jordi.
No em posaré a comentar les batalles de la Comissió de Control a la CCMA ja que, tot i que alguna cosa n’havia sentit, prefereixo no parlar del que no conec. Estic segur que la Mònica Terribas ha d’aguantar moltes pressions (entrevistes imposades, incloses) i que això la pot portar a tenir reaccions com la d’ahir, però em sap greu, no és excusa.
Una cosa és el periodista que es passa a gestor i ha de viure situacions complicades, i l’altre és perdre el criteri. I ho dic des del respecte cap a una persona que feia un dels millors programes d’entrevistes que s’han vist a TV3. De fet, em va sobtar precisament per això.
De normal ella era incisiva, punyent, i a més era una persona molt informada sobre els temes que tractava. Ahir se li va veure d’hores lluny que el que volia era la confrontació, el cos a cos d’ella, i els seus raonaments, amb el President de la Generalitat.
I trobo que es va equivocar.
Seré la nota discordant, a mi si em va transmetre algo positiu, vaig veure una profunditat molt considerable en la comprensió dels diferents temes . Va ser capaç de rebatre contundentment les dades mes insòlites i rebuscades que va trobar la Terribes.Em va sorprendre el detall en que coneix els temes i em dona a entendre que en la seva feina hi ha actitud i treball. L’entrevista em va reafirmar la imatge de gestor.
Tema dimissions, ja en parlarem, però crec que és el més fàcil políticament. La ley del talión. Valoro molt negativament per exemple la dimissió de Solbes com a ministre de economia. Quina credibilitat poden tenir uns polítics que se’n van del mapa quan la cosa es complica? A vegades per aprendre és necessiten osties. Personalment crec que hi ha més gent que hauria de caure abans del conseller Saura.
I sobre la Terribes, estic totalment d’acord. Increible el to populista que va transmetre a l’entrevista, em vaig preguntar si era ella o l’Hugo Chavez amb peluca!
Osti Edu, com mola que em comentis al bloc encara que no estiguem d’acord.
No t’ho discutiré perquè això és molt subjectiu i cada un diu la seva segons el que veu.
En el que sí que estem d’acord és que abans que en Saura hauria d’haver dimitit altre gent.