Passada la segona ronda d’eleccions regionals franceses queda clar que l’esquerra, en el seu conjunt, ha recuperat l’alè després d’uns anys de travesia, la UMP de Sarkozy es queda amb dubtes de quina és la direcció correcte pensant en el 2012, i que el FN de LePen no està tant mort com pronosticaven alguns.
I ara què, es pregunta tothom. En principi no hi ha relació entre els resultats de les regionals i els de les nacionals. Al 1988 la dreta dominava el mapa de regions i va perdre les eleccions, i el mateix al 2007 pels socialistes. Els eixos no són els mateixos, els candidats ho personalitzen tot, i, sobretot, la participació electoral presenta unes xifres molt diferents.
Això no vol dir que Sarkozy no hagi de renovar el seu estil de governar. Aquell candidat fresc que havia de solucionar els conflictes socials de França a base de cops d’autoritat s’ha diluit completament. Prova d’això és el trasvàs de vots al FN i la poca capacitat de mobilització de la UMP.
En principi no s’esperen grans retocs, Fillon mantindrà el càrrec i potser hi hagi alguna petita remodelació del govern. Els canvis més significatius vindrien amb la manera de fer del President, el qual s’espera que adopti una postura més modesta, posant fre a moltes de les reformes que tenia previstes i que han confós a bona part del seu electorat. O dit en paraules del cap parlamentari del partit de centre-dreta:
This is a real defeat for us. That’s reality. The French have sent a message. We have to get back to our basic values.
Per l’altra banda, la dels vencedors, les coses podrien semblar molt clares però no ho són tant. Sí, l’esquerra de les madames ha tornat. Però l’unió de forces no servirà de res en els tête a tête amb Sarkozy. I menys quan a la principal força de l’esquerra, el PS, aquest resultat no els hi resolt el seu principal problema; el candidat o candidata que presentaran el 2012.
Teòricament la gran vencedora és Martine Aubry, líder del partit des de 2008, però que no destaca pel seu carisma entre l’electorat socialista. Per altre banda hi ha Ségolène Royal. La candidata havia perdut posicions després del resultat de 2007 però avui ha obtingut un suport del 61% dels votants a la seva regió, Poitou-Charentes. Poca broma.
En resum, toc d’atenció sí, canvi de tendència ja ho veurem. La UPM haurà de variar el rumb, el PS haurà de continuar amb els seus exercicis d’introspecció en busca d’un líder sòlid, els ecologistes continuen amb la seva època daurada però conscients que depenen dels moviments dels socialistes, i el FN anirà aguantant entre la popularitat de Le Pen i els canvis de rumb de la UMP.
Un altre panorama polític que serà divertit de seguir amb atenció en els pròxims temps.
