Sembla que en els propers dos mesos l’agenda política de Barcelona girarà al voltant de la reforma de la Diagonal. Fins al 10-16 de maig, interval de dies en els que es durà a terme la consulta popular, el degoteig d’articles, declaracions i enquestes serà una constant, com no podia ser d’un altre manera per una obra que canviarà radicalment la fisonomia de la ciutat.
Personalment, no tinc gaire clar quina de les tres opcions que em puc plantejar m’agrada més. La opció A, la opció B, o la opció dels que voldrien que la Diagonal es quedés com està. No ho tinc clar i no entraré a fer plantejaments senzillament perquè no tinc arguments suficients i perquè a més altres ja ho estant fent. Tant els que estan a favor, com els que estan en contra.
No, el que m’interessa és com s’ho farà el govern de la ciutat per presentar aquesta reforma sense que el procés s’acabi convertint en un factor en contra dels seus propis interessos. A priori una obra com aquesta presenta dos barreres importants a l’hora de convèncer als ciutadans. Per una banda els diners invertits en la reforma. Uns 70 milions de partida, als quals s’han de sumar els 2 milions que costa el procés de participació ciutadana. I per l’altra el tema de la reducció de carrils per als vehicles privats en una via que es congestiona cada dia.
De moment, sembla que el comú de la ciutadania no ho té massa clar. No hi ha estudis d’opinió realitzats, almenys que s’hagin fet públics, però el rastreig de les corrents d’opinió de la xarxa no deixa lloc a dubtes. Enquestes a mitjans digitals (1, 2) o grups al Facebook a favor de deixar la avinguda tal hi com està, en serien bons exemples.
El rebuig és notori. Per això l’Ajuntament s’ha posat les piles amb una campanya de promoció que comença amb una exposició permanent. Són conscients que el procés requereix del suport de la ciutadania. La participació en la consulta és clau per donar-li legitimitat a un projecte que, de fracassar, podria suposar un revés important pel govern bipartit.
Però, com fas participar a la gent a una consulta on no poden triar si volen el projecte? Com justifiques tots els costos en un moment de crisi? Es pot distreure al barceloní de les seves preocupacions i fer-lo partícep d’una obra faraònica que tardarà anys en realitzar-se? Complicat.
Per cert, un apunt. La consulta no és en cap cas una mesura populista com diu Pilar Rahola. Estaria bé que algun dia algú m’expliqués què ha fet aquest personatge per merèixer tots aquests altaveus mediàtics que li cedeixen.
Segons la periodista la mesura és més un acte de cara a la galeria que no serveix per a res, perquè els coneixements dels ciutadans no són suficients com per donar-li funcionalitat al procés. Benvinguda al món de la participació ciutadana. La consulta està ben muntada perquè segueix els dos passos bàsics i lògics. En el primer, els tècnics plantegen els escenaris possibles i entre ells trien els que són més òptims. I segon plantegen aquestes escenaris als ciutadans per a que ells triin.
No, no són processos perfectes. Però de moment és el millor que s’ha trobat per a fer convergir el coneixement dels uns i la potestat per decidir dels altres. I en part hauríem d’estar contents que una institució tant gran com l’Ajuntament de Barcelona s’atreveixi amb un experiment tant gran de participació ciutadana, més enllà de si aquest podria ser millorable i de que la qüestió de fons ens agradi més o menys.
Més notícies sobre aquesta exposició a http://blog.trambcn.com/exposicio-sobre-la-reforma-de-la-diagonal
[...] es la panacea de la participación pero evidentemente no es el ejercicio del gobierno populista de Hugo Chávez como intenta pintar Pilar Rahola. VN:F [1.6.8_931]please wait…Rating: 0.0/10 (0 [...]
Demostració estàtica a la Diagonal aquest diumenge 2 de maig al matí. Participem i fem història junts http://diagonalbarcelona.files.wordpress.com/2010/04/instruccions.pdf
LA DIAGONAL DE BARCELONA, BULEVAR O RAMBLA.
Rafael del Barco Carreras
11-05-10. La cumbre de la Democracia, por primera vez en la Historia de Barcelona se consulta a los ciudadanos si queremos… ¡ya no me acuerdo…! Si los coches y autobuses por el centro o los lados… o el tranvía por el medio… Bulevar o rambla, que según el diccionario es lo mismo o da igual. Consulten el de la Real Academia de la Lengua Española; bulevar “nombre que se da a ciertas calles, generalmente anchas y con árboles”, rambla “en Barcelona y otras ciudades, calle ancha y con árboles, generalmente con andén central”.
Si Cerdá hubiera consultado sobre el Ensanche con la tendencia actual al naturalismo o “desarrollo sostenible”, “els verds”, Barcelona seguiría amurallada a lo Ávila o Lugo, ¡un sueño! Los magníficos campos y huertas del suave declive desde Collcerola al mar disfrutarían de sus arroyuelos y pozos. Una rica campiña. Sarriá, Gracia u Horta, bucólicos pueblos. Aunque sin televisión, u ordenadores e Internet para votar, las voluntades son de difícil predecir.
Lo que a buen seguro no se hubiera votado, ni menos a ninguno de los últimos y “democráticos” alcaldes socialistas se les ocurrió consultar, es sobre el Gran Fraude Inmobiliario de la nueva Diagonal desde la Plaza de las Glorias al mar, DIAGONAL MAR – FÓRUM.
Alguien se figura una consulta donde propusieran a la ciudadanía:
Opción A; construir una nueva ciudad con miles de pisos cuyos precios oscilarían entre los 400.000 o 700.000 euros y 2.300.000 más amarres. Disparate ajeno a cualquier posibilidad de mercado.
Opción B; dejar que el crecimiento vegetativo de Barcelona más las inversiones públicas crearan las viviendas necesarias para que cientos de miles de jóvenes optaran a su primer piso a un precio posible.
La ruina actual, que sumándose a la depredadora política global española ha conducido a un desastre de paro y quiebras que amenaza y obliga a la ZONA EURO a inyecciones masivas de nuevos euros que no se destinarán a nada productivo sino a mantener flotando la QUIEBRA GENERAL.
Al día siguiente de que la Merkel amenace a España, en Barcelona se monta un festival electoralista con incluso problemas informáticos, ni de lejos atribuidos a hackers piratas como anunció el Ayuntamiento, y mucho aire festivo.
Unos milloncejos de euros tirados por la ventana a beneficio de publicistas, propagandistas y chupópteros del entorno del socialismo catalán. Las teles y prensa locales parecen en gran campaña, facturando… y felices.
El único problema que no tiene Barcelona, su DIAGONAL, convertido en puro folklore, y lo que es peor, un futuro presupuesto de 200 millones de euros, que se doblará como todas las obras públicas, para nada.
Estic totalment a favor d’aquesta reforma a la Diagonal, menys transport privat i més i millor transport públic i zones per els vianants. Millorem Barcelona.
Un cop més, la gent ha demostrat el seu conformisme. Doncs vinga, no fem res amb la Diagonal: deixem els sots, el carril bici al mig molestant, el soroll infernal, la contaminació, etc. El lobby del cotxe ha tornat a guanyar. La gent es una “borrega”. Però no passa res, les malalties per culpa de la contaminació seguiran augmentant, ja us ho trobareu.
Interesantísimo artículo. Gracias!