I ja la tenim aquí, la campanya de les cares amables, dels somriures, dels posicionaments constructius, d’actituds que busquen la complicitat amb un electorat fastiguejat d’escaramusses polítiques.
Aquesta ‘Era de les renovacions’, tal com la defineix en Carles Puigdemont, la vem corroborar ahir quan Montilla va presentar el seu nou equip de campanya. Rodejat per un equip amb cares noves, on evidentment hi destacava en Jaume Collboni (bloc / Twitter), el President Montilla va parlar d’un nou estil, constructiu, que fagi propostes, i que no persegueix a la destrucció de l’adversari.
Inevitablement escoltar aquestes paraules em va transportar a la presentació de la nova imatge de CiU. Queda pels malpensats valorar si aquesta és una decisió que els socialistes han pres a remolc del posicionament del seu principal rival polític, o si realment es tracta d’un moviment lògic obligat per la cojuntura econòmica i pels canvis estructurals que requereix la política desafectada d’avui.
En qualsevol cas, el que està clar és que aquesta batalla pel bonrollisme, per col·locar l’esperança al centre del missatge, la guanyarà, com molt bé va apuntar l’Albert Medrán, aquells que siguin capaços de vertebrar un projecte polític coherent amb aquest posicionament, que no es quedi en simples intencions.
En aquest sentit, sembla que el PSC apostarà per articular tot el discurs al voltant de la figura del President. No és mala idea. Tenen tota la força mediàtica que comporta la presidència avalada per una obra de govern que, ves per on, potser ara sí que es comença a comunicar adeqüadament. En qualsevol cas, l’eix serà el de la construcció del futur. El de les cares amables que entenen la política des d’un altre punt de vista. Un posicionament atractiu però que és complicat que s’interioritzi de bones a primeres, ja que sempre hi ha qui confia en el tacticisme habitual.
Nota al marge. Ho podria semblar però això d’ahir no és una derrota de Zaragoza. Ho explica molt bé en Jordi Barbeta. El secretari d’organització continua a tots els centres de decisió dins del partit, és més, va ser ell qui va propiciar la seva substitució per en Jaume Collboni. Tot canvia però no canvia res. Faltaria més.
