Tot és política

2 eixos que defineixen una campanya (i un debat)

Economia

Cameron: “S’ha de retallar la despesa, però el nostre compromís és mantindre els serveis essencials”
Brown: “És inmoral reduir l’impost que es paga per les herències perquè beneficiaria als milionaris”
Clegg: “Proposo que els responsables d’economia dels tres partits es reuneixin després de les eleccions per treballar junts i buscar sortides”

Immigració

Clegg: “Hem d’apostar per la legalització dels immigrants”
Brown: “En Nick s’equivoca, fer això seria enviar el missatge equivocat”
Cameron: “La immigració ha estat massa alta durant massa temps”

La major part de les enquestes coincideixen en el veredicte: Guanya Cameron, Clegg en segona posició i Brown com a perdedor. És el que passa quan tothom segueix el guió esperat.

Cameron ha jugat bé i ho ha fet en el moment precís. Superada l’aparició sorpresa de Clegg, el conservador ha consolidat la imatge de persona a la que li donaries les claus del país. En el camí, però, ha perdut el missatge de canvi i amb ell els vots que el podien portar fins a la majoria.

Per la seva banda, Clegg va fer una aposta i no li ha sortit pas malament. Més enllà del hype, s’ha fet amo i senyor del canvi. Un canvi petit, si ho mirem en percentatge de vot. O molt gran, si tenim en compte les implicacions que pot tindre.

I Brown, bé, de Brown parlaré més tard. De moment potser aquest article de James Cusick us posa en situació.

Too much vision and not enough economic honesty hit Gordon Brown the hardest. He had a record to defend: 13 years as chancellor and prime minister. However, last night in Birmingham he often sounded like a year-zero politician who had just started out on “his vision”

Doncs això.

—

13:21

Nick Clegg parlant sobre el sistema bancari anglès en una entrevista per Sky News aquest matí:

“It is simply scandalous that money that has been given to them in their hour of need is now being hoarded by them. You hear this great sucking sound as they keep money away from businesses as the banks to restore themselves into shape.”

13:31

Per cert, Tony Blair ha aparegut per primer cop en campanya per intentar ajudar al seu amic Gordon. Val, potser no l’ajuda gaire i potser no són tant amics, però el cas és que ha aparegut.

18:10

No és una broma però ho sembla. Els laboristes comencen a plantejar qui seria el millor succesor de Brown si es produeix la desfeta que vaticinen les enquestes. Segons Iain Martin el millor posicionat seria Alistair Darling.

It makes a lot of sense. The chancellor has had a good crisis and he could steady the ship. He also has a great sense of humour – which will be crucial in the circumstances.

Són raons de pes, d’això no n’hi ha dubte.