Tot és política

Llegint el document A little more conversation, a little more action, un anàlisi del paper de la xarxa a les passades eleccions britàniques publicat per Anthony Painter, em va sorprendre, entre moltes altres coses, la diferència entre el nivell de participació i el de cerca d’informació dels usuaris.

So 61% are getting their information online. This suggests that much of the digital engagement is still passive rather than active, i.e. it is about obtaining information rather than participating in political conversation.

Per ser honestos, em va sorprendre a mitges. A aquestes alçades tots comencem a tenir clar que en un període de campanya o precampanya les pràctiques col·laboratives, o senzillament de participació, disminueixen i deixen pas a d’altres que tenen més a veure amb la consulta.

El més interessant és observar com es distribueix aquest temps de consulta i quins són els escenaris preferits pels usuaris. Les dades, en el cas d’Anglaterra, són les següents:

• Social Media (Twitter, Facebook, Youtube, etc.): 12%
• Mails dels candidats o els partits: 12%
• Mitjans digitals: 48%
• Blocs: 6%
• Websites: 24%
• Online advertising: 8%

Els mitjans mantenen el seu protagonisme com a font principal també a la xarxa, tot i que els Social Media, blocs, i mails sumen un 30% gens despreciable. A més, caldria veure quin tipus de sites quedarien englobades en aquest “Websites” i on està situat el 8% de publicitat online, ja que bé pot ser Facebook o Google.

En aquest sentit, és una llàstima que no hi hagi un apartat específic per cercadors, les portes d’accés a la informació. Podríem pensar que el fet que els cercadors redirigeixin tràfic a d’altres sites fa que no es tinguin com una font en si mateixa, però el cas és que els usuaris sí que els identifiquen com a tals.

Una ullada ràpida a les dades de que disposem a Catalunya ens ho deixen clar. Segons aquestes, els cercadors (per deixar-nos de romanços, Google) són utilitzats per un 8,7% dels catalans quan s’informen de política a la xarxa. Molt lluny dels percentatges que acumulen els mitjans digitals, entre el 60-70%, però per sobre dels blocs (1,8%), Social Media (2,75%), Mails (1,74%), Webs dels partits (2,2%) o Fòrums (1,6%).

Val a dir que, en la meva opinió, aquestes respostes estan subjectes a un dèficit de cultura política digital. Probablement molts de nosaltres siguem incapaços d’identificar aquells entorns en els quals estem rebent impactes de tipus polític, com també ens passa als entorns analògics. Però això és un tema que deixo aparcat i que tractaré en el següent post.

De moment el que m’interessa és aquest 8,7%. Més enllà de cap a on es redirigeixi, que per suposat és important, cal tenir en compte que aquest volum de visites són un target molt clar a l’hora de planificar una campanya online. Com la majoria de cerques parteixen d’una intencionalitat concreta, en aquest cas política, i per tant estan més obertes a determinats tipus d’impactes.

De calaix. La capacitat d’influir en una persona que decideix informar-se sobre un tema concret és netament superior a aquella que no ho fa. Per tant, és hora de que aquestes campanyes es comencin a planificar com Déu mana, que les variables són múltiples i van bastant més enllà de comprar el nom del candidat, el del partit o de les paraules clau de la campanya.

D’això, però, també en parlaré un altre dia.