Es veu que encara queda alguna cosa dins de tots plegats. Es pensaven que no, ens pensàvem que no, però es veu que sí. Ho sé perquè surto al balcó i miro el carrer, el meu carrer, el dels últims 26 anys, i hi veig senyeres als balcons. Moltes, moltes més que en aquests últims 26 anys. Les veig i penso que encara deu quedar alguna cosa dins nostre.
Digue-li nacionalisme, sobiranisme, federalisme, dignitat, mala llet. Digue-li com vulguis. Els lemes, quan són enormes, divideixen, i quan són petits, quan són personals, sumen voluntats.
Per les escletxes dels electoralismes, dels interessos intencionadamanet definits com “nacionals”, d’aquells que s’escolten només la seva veu, s’hi colen tots aquells catalans que avui no aniran a la manifestació. Seva és també la senyera i seu és el país. Si no entenem això avui hi anem a perdre el temps al Pg. de Gràcia.
D’acord, estem emprenyats, tenim pressa i hem dit que ja n’hi ha prou. Som-hi doncs, sortim al carrer i demostrem que no som vegetació. Però no oblidem que no podem ser el mirall dels intolerants ni la justificació dels que diuen que estem desunits.
Avui hem decidit que sortim al carrer per demostrar que no estem adormits. Que tenim alguna cosa dins, que encara tenim aquella capacitat de sentir-nos un mateix. Que som una nació, o ho intentem.
Exacte, diga-li com vulguis. La idea és la força per ser escoltats, per decidir. Per mi, això supera el terme nació. Ens fa forts, i responables, com a ciutadans i ens uneix: la voluntat de decidir.
[...] This post was mentioned on Twitter by Edgar Rovira. Edgar Rovira said: 'Alguna cosa dins nostre' http://tinyurl.com/38feepd #somunanacio [...]
Dius: Cal tenir en compte “tots aquells catalans que avui no aniran a la manifestació. Seva és també la senyera i seu és el país. Si no entenem això avui hi anem a perdre el temps al Pg. de Gràcia.”
Mira, en tota societat sempre hi ha un 60 % que s’ho mira i un 40 % actiu. El 40% actiu és el que conforma la democràcia, donat que participa, vota, promou, fa avançar les institucions, s’informa, debat, dialoga, es discuteix i opta per actuar de manera coherent amb la seva consciència.
La resta, es deixa portar i ja li està be tot. De fet, no se’ls podria anomenar demòcrates. Perque ser demòcrata és informar-se i participar. Si no, la democràcia mor. Es com una planta que no s’alimenta.
Tampoc se’ls podria anomenar patriotes. Se’ls en refot res que no sigui el seu propi interès personal més immediat. No entenen la col·lectivitat. Si s’ha de fer una protesta per una injustícia, opten per anar-se’n a la platja. Si s’ha de votar, opten per anar-se’n al cinema. Viuen, com diria Postman, ‘divertint-se fins a morir’.
No tenen consciència col·lectiva. Viuen la seva individualitat de manera complerta. No els motiva res més que ells mateixos. No treballen ni tan sols per abolir la democràcia. No hi són. Vegeten com ho fan les plantes. Si féssin meditació, potser serien gurus, donat que viuen en el buit mental.
En un context de dictadura o teocràcia, són els súbdits perfectes. Però en democràcia, no serveixen de gaire.
Tu demanes que els tinguem en compte. I tant que se’ls té en compte. Massa i tot. En realitat, no es mereixen res, perquè si per ells fos, viuriem a les cavernes. Però la societat activa entèn que cal atendre’ls perque si són com són deu ser perquè ha patit una manca d’educació.
A les escoles, encara avui, no s’explica als nens que la base de la democràcia és estar informat i ser una persona activa social i políticament parlant. Al contrari. Se’ls desmotiva i desilusiona dient que tot és mentida, que la política és horrible i que el millor és mirar el futbol i divertir-se. ‘Treballar en la defensa d’una cultura o d’uns ideals polítics sempre ha estat una activitat d’èlit’, com diu en Lluís Racionero. La resta simplement copia, i sempre dona suport a l’opció que creu que guanyarà, sense pensar que és just o étic.
No pateixis que si Catalunya, algun dia, recupera la seva llibertat, també els tindrà en compte.
Gran Edgar. Com sempre!
Gràcies Ricard/Marc pels comentaris.
Josep, ja et contestaré que ara malauradament no tinc temps. Només dir-te que ‘rajar’ d’aquest 60% (per cert, tenim estudis sobre la dada?) és el primer pas per matar la democràcia.