Ara que s’acosten les eleccions municipals i amb elles una nova onada de bones intencions 2.0, crec que és bon moment per anar parlant de lliçons que vam aprendre el passat novembre.

Aquí van set consells i/o reflexions que espero et puguin servir “estimat candidat”.

1. Estar per estar. Tenir perfils a la xarxa perquè “toca” no serveix de res. No estic teoritzant sobre la metafísica del 2.0, és qüestió d’eficiència. Si ho fas malament senzillament no et llegeixen, ni et pregunten, ni tenen cap interès en tu i la teva campanya. Destinaries recursos a un mitjà que no seguirà ningú? Doncs això.
2. #Tremosafacts. Ara mateix a Catalunya hi ha alguns candidats i càrrecs electes que no són conscients de que la seva imatge s’està veient perjudicada per la seva mala gestió dels perfils. Aquests mateixos polítics estan molt preocupats per a que qualsevol petit problema de comunicació els afecti. Qualsevol menys el que pugui vindre de la xarxa. Creuen que no és rellevant i tenen raó fins que un dia deixen de tenir-la. I sinó pregunteu-li a l’eurodiputat Ramón Tremosa, a veure què en pensa.
3. Els teus seguidors no li interessen a ningú. Cal insistir amb això perquè sembla que costa entendre-ho. Més audiència no vol dir més notorietat. I en cap cas és un indicador fiable de la teva gestió a la xarxa. Si creieu que l’èxit d’una estratègia online es medeix en base a una competició d’audiències entre vosaltres i els vostres contrincants, llavors és que algú us ha assessorat malament, o que alguna cosa no s’ha entès bé, o les dues anteriors.
4. Old style. De què et serveixen els teus 600 seguidors a Twitter al teu poble de 10.000 habitants amb 7 usuaris actius? De res. Sabeu què serveix de veritat? Fer el de sempre però en plan molón, és a dir, organitzar quedades reduïdes amb amics de Facebook. Amics joves, amics d’una associació, amics d’un gremi, amics de ves a saber on. Amics que has anat localitzant amb un FB que ja fa temps que gestiones correctament. Això funciona. Fer quedades amb veïns. El que has fet tota la vida però amb els canals digitals com a pont de contacte.
5. El català correcte, escriu-lo. La teva ortografia és, en part, la teva credibilitat. Tots fem faltes. En els tweets, en els posts i a tot arreu, però intentem escriure de forma que aquella professora de català de sisè d’EGB pugui estar orgullosa. La xarxa en va plena de candidats i càrrecs que escriuen sense tenir en compte les faltes o utilitzant el llenguatge SMS. I no ho deuen saber però algú que escriu així ens el prenem menys seriosament, si és que no deixem de seguir-lo pel camí.
6. Quatre consells per no avorrir a les ovelles. No parlis sempre amb els teus. No parlis sempre dels mateixos temes. No abusis de tonteries com els #FF. El contingut ha de ser rigurós, amè, quotidià, d’interès per l’audiència, i si és possible, amb un toc d’humor.
7. No pensis en el 22-M. I per últim la més crua de les veritats. A dia d’avui, 24 de març de 2011, si tens pensat obrir un perfil a Twitter, Facebook, un bloc, App mòbil, etc., millor pensa-ho dues vegades. No et farà guanyar les eleccions. De fet, amb prou feines et donarà alguns vots. Per tant si l’interès per entrar-hi era aquest, més val no perdre-hi ni un minut. Em sap greu trencar la màgia però la realitat electoral és aquesta. Algú podria dir allò de “a la xarxa no es guanyen les eleccions, però es poden perdre”. Això era cert (a mitges) a les autonòmiques. A les municipals, i veient el panorama, és una mentida de les grosses.

I fins aquí la nota destructiva d’avui amb la política a la xarxa. En vindran més. La primavera és bona època per obrir la ment i treure’s les collonades 2.0 de sobre.