#15m: We’ll see
Cinc apunts més, passats els dies i els debats.
1. La persecució d’impossibles quasi sempre desemboca en frustració. Aquest és el final més previsible de les acampades i dels que ara les protagonitzen. No em diguin oportunista perquè ho vaig apuntar a l’anterior post. Aquest moviment -o aquesta primera fase del moviment- acabarà en no res. Cap sistema electoral nou, cap prohibició d’imputats a les llistes, cap món millor. El sistema no és fàcil de canviar però és que tampoc ha estat fàcil aconseguir tot el que ja tenim, que és molt.
2. Com comentava el Narcís Sastre, les acampades són els arbres que no ens deixen veure el bosc de la indignació. Ara la notícia són aquestes acampades en declivi aparent. Protagonistes d’uns mitjans amb dèficit d’anàlisi que a la vegada provoca que els extrems, sorgits de l’altra banda, també decideixin fer públic el seu malestar. Però en la crítica ferotge als acampats tampoc hi trobarem elements que ens permetin avançar en la comprensió de tot plegat.
3. Crec que encara no sabem de què ens queixem. Cal insistir-hi. Intentem fer pagar al nostre sistema polític els errors (o deficiències) del nostre sistema econòmic. Per suposat, la democràcia és molt millorable però la pressió que ara fem com a ciutadans està completament condicionada per la nostra percepció de la situació econòmica.
El sistema ja era poc transparent (per posar un exemple) quan no erem mileuristes o quan no hi havia un 40% d’atur juvenil. Però llavors no teniem ganes o temps de sortir al carrer, ves a saber.
4. Sobre la #catalanrevolution: La veritat, no m’atreveixo a parlar-ne. Faria el ridícul perquè bàsicament no sabria què dir. Entenc que a Catalunya una part de la indignació va contra Madrid. Entenc també que primer els indignats de Pl. Catalunya en van fer cas i després van deixar-ho estar però no sé ben bé els motius. Si algú ho coneix millor està convidat a completar-ho en els comentaris.
5. I ara què? Sincerament, no en tinc ni idea. El sentit comú em diu que això podria durar el que duri la crisi econòmica. També diu, però, que la desafecció -que no la insatisfacció- ve de lluny, i que el sistema probablement es vegi obligat a reinventar-se ni que sigui en aparença. Que crec que és el que al final succeirà.
Algunes aportacions:
- El #15m és un moviment de regeneració democràtica que canviarà significativament la ciutadania i la seva relació amb la política. Si continuen les acampades, acabarem malament, el moviment és deslegitimarà i res no haurà servit de res.
- S’ha socialitzat políticament a un sector de la ciutadania que mai havia participat en res.
- Els dirigents polítics han pres nota del que esta succeint al carrer. S’han d’obrir els partits a la Ciutadania. Actualment són una casta (Oriol Pujol dixit), desconnectada de les demandes socials i connectada a uns poders no democràtics que ens prenen la sobirania i els diners. El poble ha de recuperar el poder polític. De moment hem aconseguit ser visibles i marcar l’Agenda (anul·lant la campanya electoral),
- En Democracia només hi ha una manera de canviar les cosses, participant en els processos de pressa de decisions ( al nivell que sigui), votar lliurement les decisions que es prenen i actuar en conseqüència.
- Les acampades han ser una amenaça permanent contra el poder, un símbol, però mantenir-les indefinidament és inmoral i antidemocràtic.La idea de regeneració democràtica no se la pot apoderar un col·lectiu en cap campament.
-El problema es que les acampades centrin per si mateixes tota l’atenció i que al final haguem de veure com aquesta resistència pacífica provoca algun mort (he participat en un forum social europeu que no acabava gaire be).
- La lluita no es per mantenir un campament, és per canviar les cosses i canviar-les a fons. I en això, crec la majoria silenciosa (alguns polítics inclosos), hi estem d’acord
Els acampats són els quatre de sempre. Els qui els van a veure no, aquests són molts. Hi van perquè estan indignats però ves a saber per què. Treu-hi l’atur i tot s’esfuma.
Acabades les acampades acabat tot. Quedarà la feina que ja es feia als barris, que ja feien alguns moviments, associacions de veins, etc.
No han aportat ni una punyetera idea nova. Ni una i si la veus me la dius.
Pepet, tens prou raó quan dius que no hi han idees noves. Una assemblea a una plaça d’un barri és… bo, és el de sempre però a l’aire lliure. Però Ignasi també la té quan afirma que “S’ha socialitzat políticament a un sector de la ciutadania que mai havia participat en res”. Ara a veure si es manté o es desfà com a mite, com va passar amb maig del 68.
Hi ha una altra cosa que no em sona bé. La forta presència de la desafecció cap als mecanismes actuals de participació política que hi ha al voltant de les acampades (NO així en Democracia Real Ya), i que es va consolidar amb l’actuació de divendres. Això sols pot acabar de dues maneres, que en realitat són la mateixa: a curt termini, amb fortes movilitzacions en contra “dels polítics” i, a llarg termini, amb un desencant encara més fort amb la política.
@Galindo
A quin sector s’ha socialitzat? Com n’és de gran? Tot s’ha inflat. No hi ha nexe d’unió. CADASCÚ HI PROJECTA EL QUE VOL.
NO PODEN MARXAR. Per això no marxen. Quan marxin s’acarà tot. No pots anar als barris a dir que les accions són fer sonar les cassoles quan les associacions treballen sobre la realitat. No pots dir que vols canviar el sistema i ho facis a cops de cassola. La consigna canviar el sistema és ja un plantejament des de dalt i ni tan sols tothom entén el mateix. Convieuen crits localistes com acabar amb el bipartidisme (a més a més fals) amb els d’acabar amb el capitalisme mundial.
Espero que aquesta mobilitació mori per què si viu només ho podrà fer pels carrils del populisme.
L’avantsala del populisme i no ho veieu.
Si que ho veig, si. És el que volia dir al final del comentari anterior. Però si continúa, on té el límit? Tú mateix ho dius: cadascú hi projecta el que vol. Si continúa, el que farà es mobilitzar (com està fent a CAT) esquerra radical (no indepe) en contra de les mesures de contenció fiscal. Com ara, les retallades del 15J. Hi ha cap cosa més enllà?
@Galindo
Sí. La doctrina del shock.
Es crea un ambient de rebuig i després alguns partits l’interpreten a la seva manera per fer les reformes que vulguin. Recorda un punt clau: no és una majoria oprimida que treu el cap, és una minoria encerclada per una majoria que gira cap a la dreta extrema. L’esquerra quedarà atrapada en un fora de joc.
És a dir: Rajoy serà el nostre De Gaulle (salvant distàncies), o la nostra Tatcher. Bo, això anava a passar de totes les maneres. Sols que, efectivament, potser amb això actiu tindràn més capacitat.
O no. Aquests experiments amb mobilitzacions incontrolables tendeixen a fracassar. Tan sols apunto quines eren les intencions d’alguns amb certa capacitat d’influència.
He llegit molts anàlisis i quasi tots em semblen equivocats.
Jo faré una predicció: la mobilització tan sols sobreviurà si fa bulto (no pas amb treball als barris) i si a més busca brega amb la llei, de manera pacífica, però trepitjant-la per provocar una reacció que els torni a presentar com a víctimes. Algú aposta que pugui sobreviure als barris sense ser diluida pels qui ja hi són? Jo no.
Primer encert dels meus pronòstics. Els acampats decideixen acampar davant el Parlament. D’allí es va fer fora als frikis del López Tena i associats fa unes setmanes.
Els faran fora com diu la llei i va fer complir la guàrdia urbana? Faran una exepció amb ells?
Akampada amb k d’okupa? Es resisteixen a morir.
ESTAS D´ACORD?
Amb el que passa al món? donçs premia als Partits Polítics votant-los,….que NO t´agrada gens ni mica, agafa el PODER i VOTA, INDEPENDENCIA…un món diferent és possible, tú tens, deus de tenir la paraula, si no saps el que tens que fer, ja apendràs, per això la teva papereta de vot a de ser INDEPENDENTISTA, i….NO tinguis POR de cap classe, sols de TÚ, de no estar a l´altura de les circunstàncies…i encara que no ho cregues, hi ha MOLTA gent capacitada per a PORTAR el BON RUMB….a lo millor TÚ.—NI DRETES NI ESQUERRES, PER UN MON DIFERENT I MES JUST!!!!! –I N D E P E N D E N C I A– tot no ho tinc que fer jo,apuntat tú a fer alguna cosa de profit NOOO!!!!