Fa un parell de dies la OCDE feia públic un estudi sobre desigualtat d’ingressos en els seus països membres. Una tendència que es compleix per gairebé tots els països, fins i tots pels que millor han mantingut l’herència socialdemòcrata com els països nòrdics.
Aquest vídeo ho explica d’allò més bé.
La setmana passada parlàvem de la dècada dels setanta com a punt i final de les polítiques socialdemòcrates clàssiques, i de l’inici del regnat d’unes polítiques que han desembocat en l’escenari actual. No és casualitat que l’estudi de l’OCDE remarqui l’augment dels índexs de desigualtat des de principis dels anys vuitanta i fins avui.
Costa d’entendre que passats aquests 30 anys els partits d’esquerres encara no hagin fet seu el discurs contra la desigualtat i l’hagin actualitzat. Només calia ser clar i explicar-ho en poques paraules: A més desigualtat d’ingressos, menys creixement econòmic. Un titular senzill i que a més ara ens facilita l’FMI.
Potser és que l’esquerra no ho va veure venir. O millor, no va voler mirar.
On eren tots els que ara reneguen de les polítiques econòmiques de dretes quan es va posar de moda la paraula mileurista? Ja sabeu: jovent preparat acadèmicament, que cobra al voltant de mil euros/mes, que inverteix un 30% del sou en el lloguer d’un pis que comparteix (d’hipoteca ni en parlem) i que viatja en low cost per una Europa on els joves paguen el mateix però cobren com a mínim un 50% més. Parlo d’agost de 2005. Sí, 2005. Amb creixement econòmic i governs d’esquerres a Catalunya i Espanya.
Potser perquè governava o potser perquè estava més per repetir consignes clàssiques que no per comprovar si encara eren vàlides. Ves a saber. El cas és que sentíem moltes veus repetint allò de “una societat més cohesionada”, o allò altre de “fer més pels que menys tenen”. Com si els anys setanta (vuitanta, a Espanya) no tinguessin data de caducitat.
L’entrada al s.XXI requerirà de titulars més senzills. Ara que la crisi s’ho emporta tot per endavant potser valdria la pena provar amb un “La desigualtat creix. L’economia s’ensorra.”
No faig broma. La credibilitat de la nova proposta política de l’esquerra dependrà, en gran mesura, de com analitzi aquest tema i de les solucions que proposi al respecte. Sense por a les explicacions de tipus econòmic, ni als poders que regeixen els principals motors econòmics a casa nostra, i sobretot fugint dels llocs comuns i de les frases fetes.
La conclusió del teu post, a la vista de les dades que trasllades, és que a gran part dels qui tot el dia tenen a la boca el creixement econòmic en el fons vetllen pel seu creixement econòmic, i no pel de tots.