El Think Tank socialdemòcrata, Policy Network, ha publicat un estudi sobre les lliçons que el Labour anglès pot aprendre del comportament dels tories, els conservadors anglesos, en passades crisis econòmiques. El document en qüestió es diu ‘Cameron’s Trap: Lessons for Labour from the 1930s and 1980s’ i el podeu descarregar aquí.

La idea central és molt clara i crec que transcendeix la política britànica. Cito d’un article del The Guardian que avui s’en fa ressò:

The warning by McClymont, whose pamphlet is jointly written with fellow Oxford historian Ben Jackson, comes days after a Guardian/ICM poll found that Labour is struggling on the economy. It found that 44% of respondents rated Cameron and George Osborne as better placed to “manage the economy properly”. This compared with 23% for Miliband and Ed Balls, a 21-point advantage for the Tories, almost twice the 11-point advantage Cameron and Osborne enjoyed in October.
The poll findings highlight the central argument in the McClymont/Jackson pamphlet: that the Tories can prosper even when they preside over a severe economic downturn.
Stanley Baldwin, prime minister three times in the 1920s and 1930s, and Margaret Thatcher, the party’s two most electorally successful leaders, won record electoral victories despite imposing deep spending cuts and presiding over sluggish economic growth.

Fins i tot amb les enquestes electorals en contra i amb un Labour que recupera posicions, la opinió de la ciutadania sobre qui gestiona millor l’economia és molt clara. És una batalla que els tories tenen guanyada tot i l’escenari de retallades, augment de taxes i previsions d’estancament de l’economia pel 2012.

Arribar a aquest punt té molt a veure amb Gordon Brown i la seva gestió de la crisi, però no només amb això. Els tories han destinat -i encara destinaran- molts esforços a descriure els laboristes com uns incompetents. La situació és dolenta però encara seria molt pitjor si ells fossin al govern.

Però molt més important que això és l’escenari que tenen per davant els conservadors. Els autors de l’estudi, McClymont i Jackson, afirmen que:

If the key political challenge facing the country over the long term becomes defined as cutting public spending, then the Conservatives are more likely to prosper. Prolonged austerity reinforces this perception, rather than undermining it. The Conservatives could potentially be in a win-win situation. If growth does ultimately return and an end to austerity heaves into view, then they can pledge tax cuts rather than a return to pre-crisis levels of spending.

Sembla que cada vegada queda més clar: les polítiques d’austeritat tindran premi. Com ja el van tenir en el seu moment. En canvi, les estratègies basades en la oposició frontal a les retallades de la despesa pública tenen un recorregut molt limitat. I per si algú encara ho dubtava, no, no sembla que ajudin per obtenir un bon resultat electoral.

Els conservadors anglesos estan posant en pràctica un joc que coneixen bé. Els laboristes, després d’un any de discurs únic, finalment incorporen nous elements al discurs:

The historical record suggests Ed Miliband’s decision to focus on the plight of the ‘squeezed middle’ and need for a new growth model for the British economy was the right political judgment. [..] Labour can sidestep Cameron’s political trap by mounting an electoral appeal based on increasing private-sector growth and improving living standards for the majority, rather than a simple defence of public spending.

Oferir un nou model de creixement, amb una política industrial activa que propicii la creació de nous llocs de treball que, a la vegada, generin un augment del nivell de vida per la middle class.

Si el debat es centra en quin partit redueix millor la despesa i gestiona l’austeritat, l’esquerra no hi té res a fer. Si pel contrari, el debat es transforma en quin partit té més capacitats per crear un escenari adequat pel creixement econòmic, llavors la dreta pot començar a patir.

L’exemple és anglès, però queda clar que -amb matisos- serveix per altres realitats polítiques més properes.