Credibilitat

periodico-online

Després del 30 minuts de la setmana passada, I tu, quin diari compres?, i del debat paral·lel a Twitter, a poc, a poc es va fent evident que tots plegats anem prenent consciència dels problemes del model de la premsa tradicional. Tots menys la pròpia premsa, que continua atrinxerada sota el lema aquí crisi i després coleccionables de cap de setmana.

Suposo que sempre és un bon moment per parafrasejar a Clinton; són els continguts, idiota! Un concepte clar i fàcil d’entendre. El periodisme que consumim no ens agrada, i sí, preferim un model en el qual el contingut estigui per davant de les vendes, i no, no creiem que la crisi sigui una excusa.

Sovint, per defensar la seva posició, els mitjans es postulen com un element d’equilibri bàsic per al funcionament de la democràcia. Ells són el filtre i el canalitzador de la informació política que consumim els ciutadans. Aquesta situació està canviant, però es neguen a entendre-ho i això provoca actuacions d’allò més ridícules.

A diari trobem exemples de que aquest paper de filtre, de protector de la llibertat d’expressió, no només ha perdut pes específic, si no que a més s’ha deteriorat de forma alarmant. Un cas que ens va molt bé per l’ocasió l’hem vist amb la publicació de l’anuari estadístic d’accidents de trànsit a Catalunya.

Davant d’una forta reducció dels accidents de trànsit els mitjans van preferir fer la seva pròpia interpretació dramàtica de l’assumpte. Per a ells, la notícia no són els morts de menys, si no el fet de que amb aquesta baixada dels accidents la primera causa de mort no natural passa a ser el suicidi. I és amb aquesta premisa que han anat cuinant els seus titulars. Per a mostra uns quants botons: El País, El Periódico, Vilaweb, Cuatro, 3cat24, i així un llarg etc.

En Donaire en parlava l’altre dia. Les vides de més no venen, els suicidis, sí.

Segons ells la crisi ha augmentat el nombre de suicidis, un titular molt temptador i a la vegada totalment falç. Si rebusquem entre les dades de l’INE veiem que, al global d’Espanya, els suicidis es mantenen al mateix nivell de 2007. Per tant, la notícia, la de veritat, la que hauria d’arribar al consumidor, no és l’augment dels suicidis, que és falç, si no el fort descens de les morts a causa d’accidents de trànsit.

És aquesta habilitat amb el titular fàcil, amb l’alarmisme, la facilitat per explicar qualsevol altra cosa, la que accelera la desaparició del model de premsa tradicional. Sempre hi haurà mitjans, es clar. I per tant sempre hi haurà filtres. Però sembla que, de moment, els mass media no s’han adonat que en aquesta crisi del periodisme hi estan perdent alguna cosa més que diners.

Imatge via Albert Medrán
Tagged with:
 

Geert Wilders

Quinze dies després de que el govern holandès es trenqués per les divergències amb l’estratègia a Afghanistan, a les eleccions municipals d’ahir la formació xenòfoba liderada per Geert Wilders va capitalitzar aquest fet i en va treure un rendiment inesperat.

Victòria a la ciutat d’Almere i segona força més votada a La Haia. Les dues úniques candidatures que van poder presentar i les dues van ser un èxit rotund superant les prediccions dels sondejos. A Almere, una ciutat de 200.000 habitants i amb molt poca immigració, el candidat del Partit per la Llibertat va rebre un 21,6% dels vots. En el cas de La Haia, amb una societat més diversa, la formació liderada per Wilders va quedar en segona posició.

En totes dues poblacions la participació va augmentar força, el que juntament amb el suport rebut ens dóna una idea de la força mobilitzadora d’aquest partit. Algunes prediccions de cara a les eleccions del juny li otorguen 27 dels 150 escons del Parlament neerlandès, és a dir, es convertiria en la tercera força política del país. De fet, ja van avisar l’any passat a les europees quedant en segon lloc per darrera dels socialdemòcrates, i posant en alerta a la Democràcia Cristiana i als Liberals, partits dels quals prové, en part, el seu electorat.

El missatge del partit es resumeix perfectament en les paraules que Wilders va dirigir ahir als seus seguidors:

The leftist elite still believes in multiculturalism, coddling criminals, a European super-state and high taxes. But the rest of the Netherlands thinks differently. That silent majority now has a voice.

Populisme poc innovador, focalitzat en mesures econòmiques dràstiques i en la criminalització de la immigració, i que en el seu procés de creixement s’ha trobat una base electoral sòlida, un govern de coalició trencat i una crisi econòmica que desgasta a totes les formacions menys a ells.

S’haurà de veure com gestionen l’èxit electoral d’ahir, i si realment en les eleccions nacionals del proper 9 de juny l’electorat s’atreveix amb una formació que pot provocar més d’un mal de cap als dos partits majoritaris.

Geert Wilders’s party wins seat in Dutch elections – early results

Far-right, anti-immigrant Freedom party wins its first seat in local government ahead of general election in June

Dutch far-right politician Geert Wilders speaks to supporters in Almere after local elections

Dutch far-right politician Geert Wilders speaks to supporters in Almere, where early results indicate his Freedom party has won its first seat in local government. Photograph: Robin Van Lonkhuijsen/AFP/Getty Images

The Dutch far-right, anti-immigrant politician Geert Wilders has won major gains in local elections in the Netherlands, with preliminary results today indicating he may dominate the political scene in the run-up to the general election in three months.

Yesterday’s poll, 10 days after the centrist coalition government collapsed, was seen as a gauge of the public mood ahead of the national elections on 9 June.

Wilders last night claimed a massive victory, predicting: “We are going to conquer the entire country … We are going to be the biggest party in the country.

“The leftist elite still believes in multiculturalism, coddling criminals, a European super-state and high taxes,” Wilders told cheering supporters at a rally in Almere. “But the rest of the Netherlands thinks differently. That silent majority now has a voice,” he said.

Tagged with:
 

David-Cameron

A dos mesos de la més que probable data de les eleccions al Regne Unit, el 6 de maig, les enquestes han canviat de signe i el que des de fa un any i mig semblava una victòria clara dels conservadors ara s’ha quedat en un tot és possible. Segons els últims sondejos, la formació que lidera David Cameron obtindria un 37% dels vots, els laboristes de Gordon Brown un 35% i els liberals un 19%. Traslladant aquestes dades al model uninominal britànic l’escenari que ens queda és un Labour que obtindria 294 escons, 227 els tories, i 46 els liberals. Per tant, els laboristes podrien reeditar el govern, això sí, governant en minoria.

Amb tots els canvis de ministres, els escàndols per les despeses d’alguns diputats (tot i que aquest tema també esquitxava als tories), el tormentós traspàs de poders de Blair, i una crisi econòmica de la qual no veuen clar com sortir, molt malament ho ha d’haver fet l’equip de Cameron per arribar amb unes xifres que són ridícules. De fet, tot el que sigui no arribar al 40% és sinònim de derrota per ells.

“If Labour is so terrible, why are Tories doing so badly?” Això és el que és pregunta tothom. També el sector més dur del partit conservador que, tot i els sondejos favorables de l’últim any, ja no veia amb bons ulls els experiments modernitzadors de Cameron. Serà per això que ara el candidat ha decidit repartir uns quans caramels en forma de pla d’emergència per reduir el dèficit pressupostari, suport fiscal als matrimonis i un control més exhaustiu de la immigració.

Mentre Gordon Brown assumeix que els estímuls públics no es podran reduir a curt plaç, i l’FMI li dóna la raó, els tories giren a la dreta més populista i ho revesteixen tot improvitzant un missatge de Vote for change que substitueix el to gris i fosc que buscava remarcar el desastre laborista però que no mobilitzava ni a Margaret Thatcher. Veurem si aquesta estratègia no és un altre error, aquest cop d’última hora, o si és la carta que canvia el signe d’unes enquestes que diuen que un 82% dels votants estarien d’acord que volen un canvi, però que només un 37% volen un govern conservador.

Hi ha partit.

Tagged with:
 

Reagrupament amb representació a Girona?

A l’últim post del Vicent, Give me numbers, mrs. Lanningham, discutíem sobre la possibilitat de que a les properes autonòmiques l’entrada de nous partits a l’òrbita electoral fragmentés un Parlament que ja compta amb sis formacions polítiques representades. Un dels punts on xocàvem era en el repartiment de diputats a la província de Girona i la possibilitat de que Rcat pugui esgarrapar-ne algun davant la teòrica baixada d’ERC.

En les dues últimes cites electorals ERC ha fet el salt de 2 diputats a 4, escons que han vingut de CiU que va passar de 9 a 7. La resta ha quedat estable, el PSC amb 4, PP 1 i ICV 1. Segons el Vicent, en aquesta circunscripció cal un 6-7% del total dels vots, 20.000 vots per diputat. Això no és del tot exacte ja que si bé és cert que el PP ha tret el seu diputat a les últimes dues eleccions amb 24.698 vots (5,25%) el 2003 i 20.978 (4,34%) el 2006, també ho és que ICV el va aconseguir amb 16.328 (3,47%) el 2003 i 19.808 (4,10%) el 2006.

Per tant, és cert que cal estar al voltant dels 20.000 vots, potser fins i tot una mica menys, però no que això representi un 6-7% dels vots.

A les dades d’intenció de vot al baròmetre publicat ahir pel CEO veiem com per Girona Reagrupament obté un 3,7%, un 2% superior a l’últim baròmetre, mentre que ERC es quedaria amb un 6,9%, 4 punts menys que a l’última enquesta. Aquest 3,7% podria representar, amb cens del 2006, uns 17.900 vots que no queden massa lluny dels llindars que acabem de veure. En el mateix sondeig CiU continua amb un 22%, similar als percentatges de 2006, PSC amb un 15% també es mantindria, ICV s’asseguraria un diputat amb el 5%, i el PP podria passar-ho malament ja que baixa fins al 3,4%, tot i que ja ens coneixem com va això de les enquestes i el Partit Popular.

Si aquest escenari es produís, ERC perdria dos diputats els quals es repartirien entre CiU i Rcat. Evidentment es tracta d’uns càlculs fets a la remanguillé, amb dades d’un únic baròmetre, utilitzant el cens de 2.006, i posant pel mig un partit que encara no ho és i que no té candidat, però com a mínim ens ofereixen la possibilitat d’entreveure un escenari possible.

Val a dir, però, que fins a aquest sondeig les previsions d’ERC durant tot el 2009 a Girona, tot i que no han fet més que baixar, sempre es mantenien entre un 11-14%, percentatges que els asseguràven, a priori, mantenir els 4 diputats.

Tagged with:
 

Donat que demà es celebrarà el Ple extraordinari per la crisi econòmica he pensat de publicar algunes dades que són conegudes de sobra però que no està de més recordar. Bàsicament es tracta d’un recull de les opinions dels ciutadans al voltant de la situació econòmica de Catalunya i de la resposta dels polítics envers aquesta.

Situació econòmica:

  • El problema principal de Catalunya: Atur i precarietat laboral (45,4%), Insatisfacció amb la política (15,2%) i Funcionament de l’economia (10,3%).
  • Valoració situació econòmica actual: Molt bona (0,6%), Bona (12,3%), Ni bona ni dolenta (18,9%), Dolenta (46,8%), Molt dolenta (19,3%)
  • Fa un any la situació era: Millor (5,2%), Igual (20,1%), Pitjor (73,1%)
  • D’aquí un any la situació: Millorarà (33,6%), Estarà igual (35,4%), Empitjorarà (24%)

Sense novetats. Un 66% creu que la situació econòmica és dolenta o molt dolenta, i a pesar de que no ens situem en el pitjor moment de la crisi i que pensem que almenys no anirem a pitjor, el 70% dels enquestats afirma que els tres principals problemes de Catalunya tenen a veure amb la situació econòmica.

Actuació dels partits:

  • Quin partit pot donar millor resposta: PSC (8,2%), CiU (13,1%), ERC (2,9%), PP (4%), ICV (2,4%), C’s (0,4), Altres (2,2%), Cap (49,9%)
  • Suport a cada partit pels seus votants: PSC (24,9%), CiU (43,5%), ERC (15,3%), PP (48,9%), ICV (26,9%), C’s (15,7%).
  • Opinen que cap partit pot donar resposta: PSC (49,9%), CiU (36%), ERc (60,4%), PP (28,3%), ICV (49,1%), C’s (49%), Abstenció (55,2%)

Aquí sí que tenim alguns titulars. Primer. Sembla que entre tots hem assumit que, sigui pel motiu que sigui, cap partit pot donar resposta a la crisi econòmica. El partit que més suport rep és CiU amb un 13,1%, lluny del 49,9% que creu que cap hi pot fer res. Segon. La obvietat del dia: governar en temps de crisi és mal negoci. Més enllà de fatigues i no fatigues, el que sembla evident és que molts votants del Tripartit han perdut la confiança en la capacitat d’aquest d’aportar solucions en matèria econòmica. ERC rep un suport del 15,3% dels seus votants, PSC un 24,9%, i ICV un 26,9%.

Tercer. A part de la tradicional fidelitat contra vent i tempesta dels votants del PP cap al seu partit, l’altre partit que surt clarament afavorit és CiU. Menys desgast a l’oposició? Qualitat de les propostes? Valoració del líder? Fidelitat per sobre de cojuntures econòmiques dels votants de dreta? Vosaltres direu.

Per cert, us proposo un dilema sobre el debat al voltant de l’Impost de Successions:

El que diu la Generalitat vs. el que diu CiU.

A algú li queda clar qui menteix i qui diu la veritat? A mi tampoc.

Tagged with: