Tòpics, veritats, mentides, i altres barbaritats que es poden veure, dir o sentir sobre el #15m
1. No és una revolució. Molt bé, etfelicitofill per tardar quatre dies en treure aquesta gran conclusió. Estem al segle XXI i diria que la joventut les revolucions les consulta a la Wikipèdia o les imagina en els hypes d’Arcade Fire. Això és una protesta. De les de tota la vida. O no, millor que les de tota la vida. Aquí no demanen impossibles. És una protesta complexa (ara hi entrarem en això) però no una revolució.
Ah, si ets un manifestant que està acampat i també penses que és una revolució seria millor que ho deixessis estar. La decepció pot ser d’escàndol.
2. Algú sap qui són? No. Molts estan temptats de dir que són integrants dels grups antisistema de tota la vida. Crec que les imatges d’ahir de Madrid, les manifestacions de diumenge i els milers de testimonis a la xarxa i fora d’ella ho desmenteixen rotundament. Dit això crec que fer-ne un retrat sociològic és difícil. La majoria estan d’acord en que són joves amb estudis i a l’atur. Sí, segur que d’aquests n’hi ha molts. Però no només. Crec que l’explicació la trobarem en l’origen de tot plegat.
3. On comença tot plegat? Coincidim a dir que la crisi és el gran detonant de les protestes i la xifra del 41% d’atur juvenil s’ha repetit fins a la sacietat. Però hi ha més, molt més. La satisfacció amb el funcionament d’una democràcia i la valoració de cada moment polític són dues variables que van completament lligades a la valoració de la situació econòmica. Dit això, us podeu imaginar la tendència dels dos indicadors des del 2008 ençà. Però hi ha més. Des de que són mileuristes i tenen problemes per emancipar-se i tenen problemes per desenvolupar-se professionalment en un model productiu d’allò més cañí, que els joves estan emprenyats. Això és d’abans de la crisi. Però n’hi ha més.
Hi ha Camps, hi ha Gürtel, hi ha els sous dels ex-presidents, i sobretot, sobretot, hi ha la sensació de que el sistema és incapaç d’integrar com a seus els canvis que afecten a la societat digital. Digital per la manera de fer i pensar i relacionar-se, no per les maquinetes que diria la meva àvia.
4. Contra qui? Hi ha unes organitzacions públiques (partits, sindicats, moviments tradicionals, lobby’s) que estan deslegitimats. Sí, els partits i els representants públics són els que més reben però la resta no es queden lluny. I la prova és que ningú vol cap organització en aquesta protesta.
La bona notícia és que pel que hem pogut veure no es parla gens de substituir els actors existents sinó que es pretén transformar-los per la via més racional, la redacció de nova legislació. El que alguns han resumit amb un: No volem treure els partits, volem baixar-los al carrer.
5. No saben ni que volen. Correcte. No ho saben. Camins n’hi ha però ells de moment no concreten. De totes formes, com diu en Roger Senserrich d’això depèn que aconsegueixin alguna cosa. Au, llegeixi, llegeixi, que no hase falta dicir nada más.
6. Això no canviarà res. Estem d’acord. O no. Que un moviment d’origen ciutadà ocupi portades, tertúlies, obri els telenotícies i arribi als mitjans extrangers és quelcom que passa més aviat poc. Si a més és un moviment que neix sense associacions fortes darrera la cosa ja adquireix una rellevància especial.
La mala notícia és que aquestes protestes minvaran i finalment desapareixerant sense una llei electoral nova, per posar un exemple. No és sostenible més enllà de les eleccions i els seus efectes pel 22m diria que seran mínims però no m’atreveixo a predir-los la veritat. Vol dir això que serà un fracàs? No exactament.
7. Anirà més enllà? Qualsevol que us digui que això ja es veia vindre, menteix. A tots ens ha agafat en calçotets. A tots. Jo mateix m’enfotia del moviment el dilluns, així que imagineu la credibilitat que tinc ara fent pronòstics. Però en fi, amb dos pebrots.
Crec que en tot aquest tinglado qui més hi té a perdre seran els guanyadors de les eleccions. Sigui qui sigui, i sigui d’on sigui. Que el moviment vagi a la baixa no vol dir que desapareixi. Al contrari. No és possible estar-se al carrer de forma indefinida però si alguna cosa ha guanyat la ciutadania en tot plegat és confiança. Es poden organitzar sense necessitat d’estructures existents, s’informen més enllà dels mitjans, són capaços de provocar l’interès d’aquests, i s’han convertit en el focus dels últims 6 dies de campanya. Autoestima dius? Tota la del món.
Per tant, estimat candidat, si guanyes el diumenge, no cometis l’error de pensar que tot serà com abans quan vegis la Puerta del Sol buida.
8. No és un moviment 2.0. Miri, aquí i ara vostè i jo farem un exercici. Agafarem l’etiqueta “2.0″ i la cremarem, la llançarem lluny, l’eliminarem de la paperera de reclicatge, l’enviarem a l’elixi. No la necessitem, ens molesta. La protesta neix i es reprodueix a Twitter i Facebook i fòrums i Youtube, perquè és el que el 2011 la gent utilitza per comunicar-se i explicar-se les coses. El 2004 eren els SMS’s. Ara són les xarxes socials. I sí, tenen ventatges. A Facebook ho veu el teu entorn més proper, a Twitter ho veu molta més gent i ho veu a l’instant, i amb fotos, i amb vídeos, i amb totes aquestes coses que no cabien en un SMS dels de 15 cèntims la unitat. És una revolució? És un canvi, probablement cap endavant. Per tot el que suposa en els aspectes comunicatius però sobretot perquè els mitjans perden definitivament el monopoli de la informació.
9. Els mitjans. Ah, els mitjans. Ha de ser complicat això de perdre el control de l’agenda mediàtica. Ni que sigui per uns dies. Amb lo bonic que és això de fer anar l’opinió pública per on tu vols: amb el poder de les portades, dels titulars del TN, amb aquests tertulians que en saben tant de tot menys de defensar-se als que per Twitter els hi demanen explicacions una mica més coherents que una simple opinió.
Jo si fos ells, els mitjans dic, evitaria sentir-me a part de tot plegat. Això té tot a veure amb ells.
10. És un moviment espanyolista, els catalans hi tenim poc a pelar. Ets un idiota. Ets una persona amb una capacitat d’anàlisi limitada donades les circumstàncies i la magnitud que de moment està adquirint l’invent. (Perdoneu, em veig incapaç de desenvolupar més enllà aquest tema)
*He editat el punt final. Que una cosa és ser poc formal i l’altre una mica faltón. Em faig gran.