• Vots Sí: 182.625 (94,88%) / Vots No: 6.186 (3,21%) / Vots en blanc: 2.958 (1,54%)
• Participació: 27,42% (192.490 vots emesos sobre un padró de 702.072)
• Participació respecte cens Catalunya 2008 (+16 anys): 3,08%
• Participació poblacions 10.000 censats de +16 anys: Manlleu (29,97%), Vilanova i la Geltrú (15,68%), Premià de Mar (15,44%),  Arenys de Mar (26,95%), Banyoles (32,19% ), Berga (32,46%), Cardedeu (26,60%), Castellar del Vallès (19,49%), Vilafranca del Penedès (22,10%), Vic (42,45%), Torelló (34,67%), Santa Coloma de Farners (22,86%), El Masnou (21,38%), Sant Celoni (21,78%), Sant Cugat del Vallès (25,67%), Roses (10,44%), Tàrrega (21,45%).
• Mitjana de participació en poblacions amb 10.000 censats de +16 anys: 24,79%
• Mitjana de participació en poblacions amb 10.000 censats de +16 anys (sense tindre en compte les poblacions d’Osona): 22,46%

De cara a les consultes de diumenge no només hem de pensar en quanta gent votarà que sí, en quin serà el percentatge de gent a favor de la independència, també haurem de tindre en compte qui hi votarà en contra. I no com a estratègia per seguir rumb a la independència, o a on sigui que vulguem anar, sinó per veure on anem com a país, de què som capaços.

Com bé diu l’Enric Xicoy, l’autèntic èxit de les consultes seria que anessin a votar els del No.

Ja ho sabem que diumenge guanyarà el Sí. El gran dubte és veure per quan ho farà i quin serà el percentatge de participació. En aquest sentit, m’ha agradat que moltes de les campanyes que s’han fet des dels ajuntaments i les associacions estiguesin enfocades a promoure el vot. A seques. Encara que després, a l’hora de la veritat, tothom sàpiga quines són les intencions de cadascú, i que la promoció del vot només sigui per justificar després que la independència té molt suport popular.

Personalment, més que conèixer el suport a la independència, que m’interessa i molt, el que m’agradaria és donar-me compte que visc en un país on tothom té la possibilitat i la voluntat de fer allò tant català que és dir la seva. Per tant, preferiria mil cops que en els pobles on es fa la consulta hi hagués resultats ajustats però amb nivells de participació del 70% en amunt, que no pas resultats aclaparadors a favor del Sí, amb participacions que no arriben al 50% i els votants del No quedant-se a casa aclaparats per la mediatització i el biaix ideològic de tot plegat.

Desitjo que no sigui així, però em temo que això últim és el que passarà. I és que a vegades, moguts pel patriotisme més desaforat, ens oblidem que és en la voluntat de participació en els afers públics i en el respecte que la ciutadania té per les seves pròpies decisions, on es troba la clau de la construcció i el desenvolupament dels Estats.

Per a un politòleg com jo, amb un perfil analític alt i un perfil ideològic baix (o senzillament inexistent), la consulta popular del 13-D representa una oportunitat per a jugar amb les poques dades que hi ha disponibles en un escenari nou com poden ser les consultes.

Així que per anar preparant l’escenari el que he fet és un mapa en el que hi he situat tots els municipis on, segons l’Avui, s’han de produir les consultes, ja sigui el pròxim 13 de desembre o en alguna de les altres dates senyalades. L’objectiu es veure la distribució territorial dels consistoris que fins ara han donat suport a la campanya, i a partir d’aquí veure el volum de població que representen.

Segons l’Avui estem parlant de 175 municipis (18,5% del total a Catalunya) que ja han donat suport, tot i que aquest nombre varia a tots i cadascun dels mitjans que he consultat, amb lo qual l’hem d’agafar com a orientatiu. Segons l’arxiu de l’Idescat referent a l’any 2008, en aquests 175 municipis hi viuen un total de 1.153.353 de catalans, que representen un 15,66% del total. No disposo del cens dels votans per aquests pobles, tot i que l’Avui i altres mitjans apunten a que al voltant de 707.400 persones podran votar, tenint en compte que l’edat mínima serà de 16 anys.

En quan a la distribució territorial crida l’atenció la poca activitat que hi ha a la província de Tarragona. De moment només 5 ajuntaments, que representen un total de 14.624 ciutadans, aposten per la consulta sobiranista. A la província de Barcelona hi ha 79 municipis, 34 a Lleida i 54 a Girona. No és que sigui la gran sorpresa. Ja sabíem que l’independentisme català pateix un desequilibri territorial, i que el seu suport a les comarques de Tarragona és inferior al que rep a Girona, Catalunya Central o plana de Lleida.

Si observem la tipologia de les poblacions veiem com els organitzadors de les consultes encara tenen molta feina a fer per apropar-se als nuclis urbans importants. Un 70,29% de les consultes es duen a terme en poblacions de menys de 5.000 habitants, i només un 1,7% es celebraran a poblacions amb 40.000 habitants o més. S’han donat passos, com ara aconseguir la participació de ciutats com Sant Cugat, Vic, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, o un gran nucli de més de 200.000 habitants com Sabadell. En contrapartida, queda el fet de que el 36% de les consultes es duran a terme a municipis de menys de 1.000 habitants, lo qual té una representativitat molt baixa de l’electorat.

En la meva opinió, l’èxit de les consultes anirà lligat al nivell de participació en les grans ciutats. Si aquesta no arriba a superar nivells del 65-70%, serà irrellevant quina hagi estat la participació en tots aquests municipis de no més de 5.000 habitants, ja que costarà arribar a un nombre total de votants que es pugui equiparar o acostar al 20% de sobiranistes que segons el CEO hi ha a Catalunya. De  fet, de no ser així tot fa pensar que la repercusió real, és a dir, institucional, de les consultes, serà molt poca, per no dir inexistent.