Com no pot ser d’una altra manera, la crisi econòmica és el principal eix de les diferents campanyes electorals que s’estan produint, i es produiran, arreu, durant aquest any 2010. Acompanyada d’altres eixos de caràcter local o cojuntural, la batalla a l’eix esquerra-dreta es troba en el mateix discurs de sempre partint de principis econòmics antagònics que, llevat excepcions, es reprodueixen a tots els escenaris per igual.
Agafem el cas d’Anglaterra com exemple que ens podria servir, amb les diferències òbvies, com a plantilla per a la resta de països o regions. Es tracta de seguir uns passos que varien segons quin sigui el binomi govern-oposició, però que en essència són els mateixos.
1.- Els conservatives -oposició- anuncien que d’arribar al 10 de Downing Street tenen com a prioritat retallar el deute públic i el dèficit pressupostari.
2.- Els laboristes -govern- diuen que estan d’acord en la mesura però afirmen que aquesta retallada no es pot dur a terme fins al 2011, i que si la dreta ho fa posarà en perill la recuperació econòmica.
3.- David Cameron i els seus, acceptant que aquest retard en les retallades del dèficit públic s’està imposant com la doctrina a seguir arreu del món, canvien el discurs i centren el seu missatge en el nombre d’aturats, posant ènfasi en la promoció del creixement econòmic ajudant a les empreses. Com? Anulant l’augment de les contribucions a la Seguretat Social anunciat pel govern progressista.
4.- Immediatament, els laboristes, seguint el manual, pregunten d’on sortiran els 12.000 milions de lliures que financiarien aquesta mesura.
5.- I els conservatives, en un altre moviment tradicional, afirmen que s’obtindrien de la retallada de costos innecessaris de l’Administració Pública. Un calaix de sastre que, com ja hem pogut comprovar, s’utilitza com a sortida d’emergència en més d’una ocasió.
Canvieu els protagonistes, l’ordre dels acontexeiments i la tipologia dels impostos, i ja teniu un guió per les pròximes campanyes d’aquest 2010.
El sondeig publicat avui de GESOP donaria credibilitat al que vem veure de Feedback, però la seva realització també coincideix amb els dies posteriors a la nevada i un altre cop l’hem d’agafar amb pinces.
- CiU consolida 61-63 escons, i el Tripartit, arrossegat per ERC, es quedaria en 61
- Ciutadans es quedaria fora, Rcat també, però l’estimació de vot a d’altres partits puja fins al 9,3%
- La fidelitat de vot d’ERC baixa fins al 41%, només superada pel 22% de Ciutadans
- Un 18,1% dels votants d’ERC i un 15,9% dels del PSC, votarien aquest cop per CiU
- El 37,3% dels votants d’ERC consideren dolenta l’actuació del govern per un 8,7% que la considera bona
- Mas com a líder preferit per ser President amb un 31,9%, seguit per Montilla amb un 24,1
- Laporta es quedaria amb un 5%, per darrera de Puigcercós que obté un 6,6%
El transvasament directe de vots, més que la participació, es consolida com la clau per uns i altres. D’ERC a CiU, passant per Rcat. Aquesta és, de fet,la preocupació de la federació nacionalista. Quants vots que haurien de passar d’ERC a CiU es quedaran a Reagrupament? Ara mateix és el dilema principal, ja que en principi PP no es veu afectat per la possible aparició de Nebrera i Anglada, ICV continua en el seu món, i el PSC també sembla que té la seva pròpia guerra.
En definitiva, que ja duem dues enquestes (la de Noxa no la incloc per motius obvis), una interna de CDC, i una realitzada durant les nevades, que situen a CiU per sobre dels 62 escons i al Tripartit amb un sostre de 61.
Que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions.
Aquí un article que m’ha fet content, ves per on. L’únic que m’agradarà, suposo i espero, d’aquest lloc web tant estrambòtic que ha obert el-ja-veurem-si-candidat Joan Laporta. I m’ha agradat perquè té raó i perquè posa al seu lloc una manera de fer, la de La Vanguardia i les cuines d’enquestes, que deixa bastant que desitjar.
El senyor Antich i els senyors de Noxa no s’han adonat que amb els seus jocs de màgia poden fins i tot perjudicar el partit al qual donen suport a pit descobert. Podrien provocar l’efecte Bandwagon, sí, però en un escenari de crisi i insatisfacció general també podrien provocar altres moviments com l’efecte underdog o senzillament un augment de l’abstenció.
I com és normal, al bell mig d’aquest joc de fogons i flirtejos partit-mitjà, en Laporta content. No només li fan publicitat gratuïta, amb la seva enquesta a la mà pot demostrar que les dades de Noxa no són reals, si no que a més es posicionen com els actors polítics que ell denúncia i que a poc, a poc, com a bon populista, anirant agafant pes en el seu discurs.
Ho veieu? Aquests polítics reaccionen així perquè tenen por de perdre la clau d’aquest vedat privat de caça que es pensen que és la política catalana.
I fot-li llenya. Total, l’electorat potser el trobi o potser no, però de moment comptarà amb l’ajuda dels Antich i companyia, que fa molt que s’hi dediquen a això de la política mediàtica però que es veu que encara no s’han après totes les normes.
El President Montilla dic. Fa mala cara. I no vull amb això fer broma, ni trivialitzar sobre la imatge del President però a l’entrevista d’ahir nit el seu rostre, el to, i l’actitud, era apagada, excessivament pausada. Per diro amb una sola paraula, diria que estava esgotat.
Davant les preguntes que li plantejava una periodista de la que ara parlaré, Montilla no sempre va contestar amb seguretat. Repartia les responsabilitats amb temes com la nevada, i a vegades sonava legítim repartir-les amb altres actors com ara Endesa i altres no semblava tant lògic no acceptar com a pròpies les culpes. A més, va defensar el seu govern davant de tota crítica i va justificar l’absència de cessaments perquè no em va veure motius. Un altre manera de dir que en un govern de coalició els cessaments de càrrecs de govern és complicada, per no dir inviable en molts casos. Equilibris, ja se sap.
Podríem entrar dins el laberint de les respostes i del discurs, que té una mica de tot, però com deia al principi prefereixo centrar-me en la imatge del President. A més d’esgotat es va mostrar dubitatiu, va vacil·lar quan li van preguntar per una hipotètica dimissió del Conseller d’Interior, es va encallar en més d’una ocasió, i en general no va ser capaç de transmetre imatge de seguretat que era el més important davant de tots els temes que configuren l’agenda política actualment.
És cert, el President Montilla no destaca per la vehemència, la força, del seu to de veu. Però és que ahir va barrejar aquesta característica amb el dubte, amb la falta de propostes clares i concises, i amb una imatge que en general deixava entreveure un polític al final del seu recorregut i sense ànims per acometre tots els reptes que suposaria quatre anys més de legislatura. I en temps de crisi no hi pot haver res pitjor.
Material d’anàlisi pels seus assessors.
Tema a part és la Mònica Terribas. Una cosa és que la dona vulgui jugar a fer entrevistes al més pur BBC style, lo qual és una bona notícia, l’altre és que confongui l’estil directe, incisiu, de periodista independent i no influenciat pel poder, amb el populisme més barat i la necessitat de tenir més protagonisme que l’entrevistat. Resulta molt trist que la directora de TV3 aposti per un estil tant baix només per demostrar que la cadena està allunyada del poder. Que interrompi continuament el discurs de l’entrevistat, que ataqui amb obvietats com ara si es va descuidar d’anar a veure als ciutadans afectats per les tallades de llum quan Montilla li estava explicant que havia anat a visitar els alcaldes, i d’altres joies similars.
Decepcionant, molt decepcionant.
Tenim nova enquesta de Noxa que es va publicar ahir a La Vanguardia.
- CiU es dispara fins als 65-67 escons i una intenció de vot del 43,9%
- El Tripartit cau arrossegat per una ERC que perd 9-10 escons
- El PP es manté o en perd un, C’s i Rcat-Laporta no arriben al llindar del 3%
- Un 73% desitjen un canvi de Govern (un 74% dels votants d’ERC, i un 61% dels d’ICV)
- Entre les valoracions de líders destaca el 2,9 de Joan Laporta en front del 5,1 de Montilla i el 5,8 de Mas
L’enquesta es va realitzar entre el 8 i el 10 de març, en plena nevada. Així que bàsicament no em vull imaginar les trucades i les respostes dels enquestats. Enmig d’un caos total li preguntem a la gent com veu al govern i si creu que necessitem un canvi, i si és així qui ha de comandar aquest canvi. No me jodas, Rafa.
En fi, a part de tot això és una enquesta de Noxa per La Vanguardia, you know. Així que més enllà del tema de les nevades s’hi ha d’incloure el biaix típic i ja ho tenim tot complet i enllestit per una enquesta que em dóna tanta confiança com les que van realitzar el 2006 i que tan bon resultat van donar.
Comentaris