Com no pot ser d’una altra manera, la crisi econòmica és el principal eix de les diferents campanyes electorals que s’estan produint, i es produiran, arreu, durant aquest any 2010. Acompanyada d’altres eixos de caràcter local o cojuntural, la batalla a l’eix esquerra-dreta es troba en el mateix discurs de sempre partint de principis econòmics antagònics que, llevat excepcions, es reprodueixen a tots els escenaris per igual.
Agafem el cas d’Anglaterra com exemple que ens podria servir, amb les diferències òbvies, com a plantilla per a la resta de països o regions. Es tracta de seguir uns passos que varien segons quin sigui el binomi govern-oposició, però que en essència són els mateixos.
1.- Els conservatives -oposició- anuncien que d’arribar al 10 de Downing Street tenen com a prioritat retallar el deute públic i el dèficit pressupostari.
2.- Els laboristes -govern- diuen que estan d’acord en la mesura però afirmen que aquesta retallada no es pot dur a terme fins al 2011, i que si la dreta ho fa posarà en perill la recuperació econòmica.
3.- David Cameron i els seus, acceptant que aquest retard en les retallades del dèficit públic s’està imposant com la doctrina a seguir arreu del món, canvien el discurs i centren el seu missatge en el nombre d’aturats, posant ènfasi en la promoció del creixement econòmic ajudant a les empreses. Com? Anulant l’augment de les contribucions a la Seguretat Social anunciat pel govern progressista.
4.- Immediatament, els laboristes, seguint el manual, pregunten d’on sortiran els 12.000 milions de lliures que financiarien aquesta mesura.
5.- I els conservatives, en un altre moviment tradicional, afirmen que s’obtindrien de la retallada de costos innecessaris de l’Administració Pública. Un calaix de sastre que, com ja hem pogut comprovar, s’utilitza com a sortida d’emergència en més d’una ocasió.
Canvieu els protagonistes, l’ordre dels acontexeiments i la tipologia dels impostos, i ja teniu un guió per les pròximes campanyes d’aquest 2010.
Comentaris