Es veu que encara queda alguna cosa dins de tots plegats. Es pensaven que no, ens pensàvem que no, però es veu que sí. Ho sé perquè surto al balcó i miro el carrer, el meu carrer, el dels últims 26 anys, i hi veig senyeres als balcons. Moltes, moltes més que en aquests últims 26 anys. Les veig i penso que encara deu quedar alguna cosa dins nostre.
Digue-li nacionalisme, sobiranisme, federalisme, dignitat, mala llet. Digue-li com vulguis. Els lemes, quan són enormes, divideixen, i quan són petits, quan són personals, sumen voluntats.
Per les escletxes dels electoralismes, dels interessos intencionadamanet definits com “nacionals”, d’aquells que s’escolten només la seva veu, s’hi colen tots aquells catalans que avui no aniran a la manifestació. Seva és també la senyera i seu és el país. Si no entenem això avui hi anem a perdre el temps al Pg. de Gràcia.
D’acord, estem emprenyats, tenim pressa i hem dit que ja n’hi ha prou. Som-hi doncs, sortim al carrer i demostrem que no som vegetació. Però no oblidem que no podem ser el mirall dels intolerants ni la justificació dels que diuen que estem desunits.
Avui hem decidit que sortim al carrer per demostrar que no estem adormits. Que tenim alguna cosa dins, que encara tenim aquella capacitat de sentir-nos un mateix. Que som una nació, o ho intentem.
Davant la sentència del Tribunal Constitucional que retalla l’actual Estatut de Catalunya, votat per la majoria de catalans i refrendat pel Parlament de Catalunya, des d’aquest bloc donem suport a la manifestació de la societat civil catalana que tindrà lloc aquest dissabte, 10 de juliol, a les 18:00 hores a Barcelona i us animem a participar-hi. Nosaltres hi anirem.
Durant aquests darrers tres anys Catalunya ha estat el punt de mira de determinats mitjans de comunicació i institucions polítiques, civils i econòmiques d’Espanya que han fet servir els seus espais per transmetre una imatge no real del nostre país i això ha quallat en una part de la societat espanyola. Aquesta mirada irada d’una part d’Espanya que no ens entén, acompanyada per una sentència del Tribunal Constitucional que ha estat llarga, polèmica i amb un desenllaç gens desitjat, fa que sigui l’hora que els catalans (societat civil i política) treiem pit, que defensem la nostra dignitat i demostrem unitat.
Davant nostre s’obre un futur incert. No es qüestió d’analitzar com serà, però cal fer palès, d’una vegada per totes, que el nostre país i la nostra nació, que és Catalunya i nosaltres, els catalans, volem una millora en el nostre autogovern i un finançament més just.
–
Aquest post és una iniciativa conjunta de Ricard Espelt, Marc Garriga, Trina Milan, Edgar Rovira i Gemma Urgell. Si vols adherir-te només cal que creïs un post en el teu blog amb aquest text, també pots adherir-t’hi fent un comentari a aquest blog o qualsevol altre blog que ho hagi publicat.
Comentaris