M’he resistit a parlar d’aquest tema durant molt de temps, en part perquè hi estic implicat professionalment, però crec que ha arribat el moment de dir-hi la meva.
El projecte de CiU 2.0 té moltes branques però segurament la més coneguda és Cativistes. Un portal per a que els ciberactivistes es puguin organitzar i actuar políticament a la xarxa. Fins ara s’han apuntat un total de 1.950 activistes i les seves aportacions i actuacions s’han començat ha deixar sentir a determinats escenaris.
La seva evolució de moment és satisfactòria ja que segueix gran part del creixement planificat. Ha rebut nombroses crítiques, algunes força incoherents, i d’altres de bastant treballades. De totes em quedo amb aquelles que han valorat negativament el fet de que es dirigeixi als activistes, oferint-los uns espais on desenvolupar l’acció i creient que això és una coherció a la llibertat d’acció de la xarxa. De la mateixa manera, també s’han entès així altres accions específiques a xarxes com Twitter i, com és normal, també s’han criticat.
És comprensible la sorpresa i fins i tot la crítica. Però em temo que uns i altres no estem parlant del mateix. La política 2.0 és quelcom bastant més profund i estructurat que les accions dels partits a la xarxa en una precampanya o una campanya. De fet, penso que no tenen res a veure.
Els debats i les discusions polítiques dutes a canals digitals no són una alteració rellevant de la política tradicional, senzillament són una ampliació del camp de batalla. És una lluita per la notorietat. Ho serà a les pròximes autonòmiques, ho va ser a les passades eleccions angleses a la xarxa i també va ser el motor principal de la infinitament citada campanya d’Obama.
Cativistes, com a action center, té en aquest un dels seus propòsits. Com també ho tenen moltes altres accions efectuades fora d’aquesta xarxa.
Dit això, també crec pertinent mencionar el fet de que aquesta només és una part de tot un projecte molt ambiciós que inclou un seguit d’accions que s’explicaran quan arribi el moment. Aquestes accions demanden la predisposició de bona part del partit. I com bé sabreu, els partits, com totes les organitzacions d’un determinat tamany, necessiten un període llarg de temps per interioritzar canvis en el seu funcionament i per suposat en la seva manera de comunicar i de relacionar-se amb els ciutadans a tots els nivells.
Si el projecte serà un èxit, o no, és quelcom que encara no podem saber. De moment, i a títol personal, em dono per satisfet quan sona el telèfon i a l’altra banda hi ha un diputat que ens pregunta com fer-ho per millorar la gestió del seu twitter, o quan un alcalde es proposa d’implementar algunes accions de comunicació 2.0 per millorar la seva relació amb els ciutadans del municipi, o quan es planifiquen accions tenint en compte els espais 2.0 des del partit, etc.
Ho haurem canviat tot o potser només haurem canviat algunes coses, però l’aposta s’ha d’aplaudir.
Comentaris