Crashing the gate

El titular que em sembla més rellevant desprès de veure les enquestes del passat cap de setmana és el panorama que se li presenta al primer partit polític de Catalunya. Aquell que segons les enquestes treurà un 11,5%, tot i que tot apunta a que es queden curtes ja que l’històric ens diu que pot arribar a nivells de 45,1% o 43,96%. I és que ja sabem que a poca gent li agrada dir a les enquestes que voten per aquest color. O, més ben dit, que no voten.

L’abstenció no necessita campanyes electorals, ni assessors de comunicació, ni tampoc introduir-se en el món de la política 2.0. Compta amb un al·liat que cada vegada és més poderós i més mediàtic, la insatisfacció política. Un fenòmen al que ara se li ha de sumar l’aparició dels nous casos de corrupció, que tot i no tenir una incidència directa en els nivells d’insatisfacció (més aviat ho fa en els de desafecció) sempre ajuda a desmotivar l’electorat.

Per a que ningú s’emboliqui faré un aclariment. La diferència entre els fenòmens d’insatisfacció i desafecció resideix en les seves causes i també en els seus efectes. Mentre que el primer es nodreix d’escenaris cojunturals tals como les situacions econòmiques o les dinàmiques govern-oposició, i en conseqüència té un efecte divers en la participació electoral, el segon té un caràcter estructural i està format per un conjunt d’actituds com la sensació de distància o de nul·la identificació amb els polítics, lo qual afecta a totes les vessants de la nostra relació amb la política i no només a la participació electoral.

Per tant, el fet de que en aquests moments la corrupció preocupi més que la sanitat o l’educació, és una mala notícia, sí, però com ja han dit alguns, aquest no és el principal indicador que afectarà a l’abstenció. La desafecció no implica abstenció. Per mil motius però sobretot perquè molts votants acudeixen a les urnes perquè és la seva forma de legitimar la democràcia. No voten pels polítics, voten perquè se senten moralment obligats.

Ara bé, això no vol dir que la corrupció no afecti gens a la participació electoral. Afecta en la mesura en que la desafecció, com a fenòmen que es complementa amb la insatisfacció, ajuda a que la gent s’allunyi de la política. I per tant de les urnes. A quins nivells? Això no ho sabem. Ni jo, ni vosaltres, ni ningú, perquè no s’ha pogut calcular mai.

El que sembla evident és que l’expressió avall que fa baixada ens serviria per pronosticar quina serà la participació electoral a les pròximes eleccions. És cert que la possibilitat de canvi, una campanya aferrissada, l’aparició de candidats mediàtics, són factors que podrien jugar en contra de l’abstenció, però altres factors com ara el cansament envers l’actual formació de govern o la crisi econòmica no inviten a l’optimisme.