Per començar aquesta segona part el primer que volem fer és una explicació de l’últim indicador que hem utilitzat, l’Impacte. Si voleu llegir directament el resultat, cliqueu a llegir més.
Aquest Impacte no és invent nostre, sinó que és un element de mesura que ens proporciona Twitalyzer. Es tracta de mesurar l’impacte d’un perfil a Twitter en base a cinc factors: Nombre de followers, mencions i referències, RT’s rebuts, RT’s fets i freqüència d’actualització. Aquesta fòrmula ens dóna una xifra que ens serveix per posicionar el propi perfil en un rànquing de perfils de twitter generat per la pròpia eina.
Limitacions de l’invent: L’eina que utilitzem no ens explica la fòrmula amb la que treballa (evidentment, és la seva forma de negoci). A més la base de dades que utilitza és pròpia i no del global d’usuaris de Twitter, o encara millor, dels usuaris catalans, però és que això ja és demanar massa a qualsevol.
Ventatges: És ràpid, pràctic i fins on hem pogut comprovar força fiable. Els resultats que ha generat mantenen una coherència amb el que se suposa que medeix. I el més important, encara que sigui en una base de dades pròpia, ens permet fer rànquings de forma extremadament senzilla i a més ho fa a partir de les 5 variables que considerem més importants.
Hi ha altres eines, i fins i tot el propi Twitalyzer té altres indicadors però aquests ens semblen els més indicats, o si més no, els que més s’adapten al que volem saber. Podríem entrar en una discussió sobre procediments i sobre la idoneïtat d’utilitzar aquestes eines, i acabaríem concloent que el millor seria obtindre dades i jugar amb l’SPSS. Però no hi ha temps o no hi ha dades suficients. Així que hem optat per això. Esperem que el resultat valgui la pena.
El que veurem a continuació és un recull dels perfils actius de cada grup amb la seva posició respectiva dins del rànquing expressada en percentils. Així, si per exemple un perfil es troba situat en el percentil 36 vol dir que el seu impacte és superior al 36% dels usuaris que twitalyzer té a la seva base da dades.
Hem distribuït els 47 perfils en quatre intervals de manera que sigui més senzill situar-los i fer-ne una valoració.
En total hi ha 15 perfils, un 33% del total, que es situen a l’interval més baix on hi trobem els perfils situats entre el percentil 1 i el 25. Com veiem, 9 dels 18 perfils de CiU (un 50%) es troben en aquest tram, 5 per part del PSC (29%) i 1 d’ERC (20%).
Si observem encara més detingudament, veiem que dels 9 perfils de CiU, quatre es queden en el percentil 1, tres ho fan en el 7,5, i dos en el 19,5. Pel PSC, en canvi, els cinc perfils es queden a la part superior de l’interval a la posició 19,5, la mateixa que el perfil d’ERC, Carme Capdevila.
En aquest segon interval hi trobem 14 perfils, un 31,1% del total. En aquest cas és el PSC el grup amb més perfils dins de l’interval [26-50] amb 6 (35% dels 17 que té), seguit per CiU amb 5 (28%), i PP, ICV-EUiA i ERC, amb un cadascun.
Pel que fa a al distribució, 5 dels 6 diputats del PSC es situen a la part alta de l’interval amb una posició situada al tram 45-50, i un a la part baixa en el percentil 28. Els 5 perfils de CiU es distribueixen de la següent manera: 2 al tram 40-45, 2 al percentil 28, i 1 al percentil 35. Pel que fa la resta, el perfil del PP (Santi Rodríguez) i el d’ICV-EUiA (Laia Ortiz) es situen propers al percentil 40, mentre que el d’ERC (Sergi de los Ríos) es troba al percentil 27.
El nombre de perfils en el tercer interval disminueix lleugerament i es situa en 12, un 26,6% del total. En aquest cas tant CiU, PSC i ERC compten amb 3 perfils, i la resta de partits de l’hemicicle, a excepció del PP, compta amb un representant en aquest tram.
Els tres perfils de CiU (Albert Batalla, Carles Puigdemont i Joana Ortega) es situen entre el percentil 68 i el 72. Dels tres del PSC, un (Núria Ventura), es troba al percentil 58,5, i els altres dos (Miquel Iceta i Marina Geli) es situen als percentils 71,5 i 71,4 respectivament. Pel que fa a ERC, dos es situen en a la part baixa entre 52 i 55 (Pere Aragonès i Joan Puigcercós), i un amb 72,6 (Anna Simó).
Per últim, en el tram més alt és on hi trobem només 6 perfils (13,3% del total). D’aquests, la meitat són del PSC i es situen en els percentils 78,1 (Montserrat Capdevila), 84 (Quim Nadal) i 96 (Montserrat Tura). El representant de CiU (Lluís Recoder) el trobem en el percentil 88,9, Ciutadans (Albert Rivera) al 90,8, i SC (Joan Laporta, si és que el podem situar a Solidaritat Catalana) en el 84,6.
Vist tot el ball de xifres intentem treure l’entrellat amb 5 titulars:
- Dels 47 perfils actius, els 7 amb un nivell d’impacte més baix pertanyen al GP de CiU. Ser el partit amb més perfils actius no et garantitza tenir els perfils amb més notorietat o que millor utilitzen l’eina. És una obvietat però no està de més repetir-la.
- La majoria de perfils (64%) es situen en els dos primers intervals, i un 33% no arriba ni al percentil 26. Tenir un perfil actiu no és garantia de notorietat per un GP. Cal assegurar-ne el bon ús abans de lluitar per tenir quants més perfils oberts millor. No és una qüestió de ser més o menys 2.0, és una qüestió d’eficiència.
- Ciutadans col·loca els seus dos perfils actius en els dos intervals superiors, i ICV-EUia en el segon i tercer interval. En tots els casos això es deu a la freqüència d’actualització i en el cas d’Albert Rivera a les referències i replies que rep dels altres usuaris.
- Els followers són importants però l’ús de l’eina i sobretot les referències dels usuaris són la clau. Laporta com a cas pràctic. Té 11.009 followers i es troba al percentil 84,6. És una posició alta però inferior a Lluís Recoder amb 4.134 seguidors, Albert Rivera (2.530) o Montserrat Tura (5.070), i pràcticament igualat amb en Quim Nadal (4.847). Quatre perfils d’ús intensiu de l’eina, tant en freqüència de publicació com en interaccions.
- Twitter es mostra més que mai com una eina que és d’utilitat només quan el propi diputat s’ho pren com una iniciativa personal. Posar-li un twitter a algú, fer-lo entrar sí o sí, o recomanar-ho per després no cumplir, no serveix. La majoria acaben sent perfils que queden a la part baixa de la taula i que tenen un abast molt, molt limitat.
I fins aquí. Qualsevol dubte, suggerència o queixa serà benvinguda.
Arrel del twittòmetre, anàlisi de l’ús de twitter per part dels diputats publicat pel programa Ciutadella el passat 9 de febrer, la Laura Gómez, el Jordi Santandreu i un servidor, hem pensat que potser valdria la pena treballar amb dades similars utilitzant criteris purament numèrics amb l’objectiu d’aprofundir una mica més en l’anàlisi.
Només ens hem marcat un factor subjectiu. Creiem que l’eina està en un nivell de maduresa suficient com per deixar de parlar de perfils i començar a parlar d’usuaris actius. Així, partim de dos criteris molt simples per diferenciar els usuaris actius d’aquells que tenen perfils oberts però que no mantenen activitat.
- Que el perfil hagi publicat un mínim de 10 tweets des del passat 16 de desembre, data de constitució del nou Parlament.
- Que aquests no siguin íntegrament publicats des d’altres xarxes (que no aplicacions) com ara Facebook. En altres paraules, que l’usuari no repliqui el contingut d’una xarxa a l’altre sense ni tant sols entrar a Twitter.
Els dos criteris poden ser discutibles. Es pot argumentar que 10 tweets en més de dos mesos no és ser un usuari actiu. Hi estem d’acord, però hem volgut ser una mica flexibles donada l’entrada de nous diputats, i veient que a més, la majoria d’usuaris actius ho són per sobre d’un mínim de 25 tweets i que els no actius no arriben ni als 5. De fet, la majoria dels destacats com no actius no han actualitzat des del 16 de desembre o abans.
L’anàlisi fa la comparativa entre grups parlamentaris i es basa en quatre variables molt simples: usuaris actius, followers totals, tweets totals, i en l’Impacte, un criteri de mesura que ens ajuda a afinar més en l’anàlisi de l’ús de l’eina i que expliquem detalladament en un segon post que publicarem en els pròxims dies.
El primer és determinar quans usuaris actius hi ha per grup parlamentari (en endavant, GP) de manera que obtindrem la base a partir de la qual calcularem tota la resta.
Cada columna representa els usuaris actius per GP i entre parèntesi el percentatge que aquesta xifra suposa respecte el total de diputats del grup.
Al Parlament hi ha un total de 47 diputats actius a twitter, un 34,8% del total. CiU lidera aquest ranking amb 18 usuaris actius que representen un 29% del total del seu grup. Per part del PSC hi ha 17 usuaris actius, que suposen un 60,7%, és a dir, que més de la meitat dels diputats socialistes són usuaris actius a Twitter.
Pel que fa la resta de partits, el PP és el que surt més mal parat amb un únic diputat actiu (Santi Rodríguez). ICV-EUiA compta amb dues diputades tuitaires (Dolors Camats i Laia Ortiz) i ERC consegueix que un 50% del seu GP sigui actiu a twitter amb 5 perfils. Ciutadans i SC també mantenen bons percentatges però en grups molt reduïts.
A partir d’aquesta base de 47 perfils distribuits de la manera que hem vist, extreurem la resta de dades per a fer-nos una idea més acurada de l’activitat i la notorietat d’aquests perfils actius. Comencem pel nombre de seguidors.
En aquest cas, els lideratges s’inverteixen i és el PSC qui amb un perfil actiu menys supera a CiU en seguidors totals. El socialistes sumen 24.234 followers pels 15.094 de CiU.
És interessant analitzar per sobre la distribució d’aquests seguidors. A CiU els 5 perfils més seguits (Lluís Recoder, Joana Ortega, Carles Puigdemont, Albert Batalla i Gerard Figueras) sumen 11.544 seguidors (76,48% del total) mentre que els 5 perfils menys seguits (Àngels Ponsa, Francesc Bragulat, Lluís Guinó, Mireia Canals i Meritxell Roigé) només aporten un 1,99% amb 300 seguidors.
Al PSC l’aportació de seguidors està lleugerament més repartida. Els 5 perfils més seguits (Montserrat Tura, Quim Nadal, Marina Geli, Miquel Iceta i Ernest Maragall) aporten 16.968 seguidors (70,02%), mentre que els 5 perfils menys seguits (Celestino Corbacho, Mònica Lafuente, Agnès Pardell, Eva Granados i Xavier Sabaté) sumen 1154 seguidors, un 6,80% del total.
En aquest tema hi podríem entrar més en profunditat en un tercer article (més endavant) on analitzaríem perfil per perfil els dos grans grups de l’hemicicle per comprovar millor les diferències entre els dos, si és que trobeu que això pot resultar d’interès.
L’altre punt destacable d’aquest apartat és la tercera posició que Solidaritat Catalana aconsegueix gràcies a Joan Laporta, un perfil mediàtic que va crèixer abans de la seva entrada a l’hemicicle i que analitzarem més enllà del nombre de seguidors en el segon article.
La resta de grups mantenen es mantenen en xifres més coherents respecte la quantitat de perfils actius amb els que compten. Altre cop, remarcar la poca rellevància del PP amb els 384 seguidors del seu únic perfil actiu.
Per últim, calculem el nombre de tweets totals per GP.
Els 18 perfils actius de CiU són els que més tweets han publicat històricament amb 20.221 tweets, seguits d’aprop pels perfils del PSC (19.437), i a més distància per la resta de partits.
En aquest cas, cal observar tres coses.
Primer, aquestes dades no recullen un possible canvi de tendència des del passat 16 de desembre. Podria ser que els diputats nous d’algun grup, o de més d’un, hagin forçat més la màquina però no hem recollit dades segmentades al respecte així que no ho podem assegurar.
Segon, si fem la mitja de tweets per usuari actiu de cada GP comprovem que CiU (1123,4) i PSC (1143,4) mantenen una bona distància amb la resta, potser també perquè hi tenen els membres més antics. A més, gràcies a aquesta mitja (càlcul barroer on els hi hagi, ho reconeixem) observem com la diferència entre ambdós perfils en nombre total de tweets respòn a la diferència de perfils actius, o a l’antiguitat d’aquests, i no pas a una major freqüència de publicació per part dels perfils de Convergència i Unió.
I tercer, no deixa de ser curiós que el PP amb un sol membre tingui més tweets que SC i pràcticament els mateixos que ICV-EUiA, tots dos grups amb dos perfils actius.
És evident que en molts casos tenir l’evolució històrica ens faria veure de forma diferent alguna d’aquestes apreciacions. Però les eines de medició són les que són i és complicat fabricar els històrics ja que les eines amb les que treballem no permeten fer medicions agrupant perfils.
En breu publicarem la segona part.
*Dades actualitzades l’1 de març de 2011
Actualització de l’anàlisi que vaig dur a terme a principis de març d’aquest any. És moment de veure com s’han comportat les noves incorporacions i quina ha estat l’evolució general dels diputats amb aquesta eina. Recordeu que aquest és un anàlisi qualitatiu (subjectiu, si voleu) i que per estudis de caràcter quantitatiu el vostre home és el Carlos Guadián.
Com ja sabeu, sóc molt fan de que els diputats s’atreveixin amb el Twitter. Per tant, intento serun usuari comprensiu amb els diferents usos i amb les mancances de la majoria d’ells, tot i que considero que ja hem fet el primer pas, la introducció, i ara toca el segon, deixar-se ensenyar i consolidar l’eina i els seus usos polítics.
Us deixo aquí les 5 conclusions (opinions) que n’he extret i més avall teniu tot el llistat amb les valoracions individuals de cadascún dels diputats amb Twitter.
1.- Conversar amb el teu cercle polític més pròxim no és mantenir conversa amb els usuaris. Si no serveix per trencar aquest tipus de fronteres, llavors la xarxa serveix de poc. Hi ha casos d’aquests en tots els grups.
2.- Està bé que els diputats facin servir el twitter al Parlament. És el seu espai natural. De totes maneres els seus àmbits d’actuació, i el seu dia a dia, està més enllà d’aquest escenari i fora bo que alguns ho tinguéssin en compte a l’hora de piular.
3.- Sospito que l’augment de followers de la majoria de perfils més parats, o directament inactius, és degut als que hem publicat posts recopilatoris i als usuaris de Twitter que han creat llistes. Bona senyal, han creat interès, mala senyal, no han sapigut correspondre.
4.- Pel que conec dels diferents partits, he vist dues tàctiques a l’hora de donar formacions (o classes en un bar) per entrar a Twitter: de forma global o de manera personalitzada. La global té un gran impacte inicial, per l’augment de perfils, però després provoca que molts d’ells quedin abandonats en un espai curt de temps o que el seu ús no sigui l’òptim sobretot pel que fa a conversar. La personalitzada no crea tant impacte, però procura que els perfils iniciats no decaiguin i vagin guanyant solidesa poc a poc conversant amb d’altres usuaris i mantenint un ritme constant d’actualitzacions.
5.- Podem començar a generar un parell de grups per diferenciar els diputats consolidats i els que prometen. En el primer hi tindríem el Carles Puigdemont, Ernest Benach, Montserrat Capdevila, Marina Llansana, Patrícia Gomà, Albert Batalla i Jordi Cuminal. I en el segon, Marta Llorens, Josep Lluís Cleries, Txell Borràs, Núria Ventura, Judit Carreras, Joaquim Nadal, Pere Aragonès i Sergi de los Ríos.
Comentaris