Ara que ens trobem entre la primera i la segona volta de les eleccions a Colòmbia, i que ja hem pogut veure que la gran sorpresa d’Antanas Mockus que van predir les enquestes no s’ha complert, és moment per analitzar amb quatre dades quin paper van tindre les xarxes en l’auge i caiguda d’aquest hype en que es va convertir el candidat del Partido Verde.
No hi ha cap dubte de que Mockus va fonamentar la seva campanya al voltant de les xarxes. Fos per restriccions pressupostàries o com a aposta sòlida, el cas és que atenent a les dades de seguiment de les seves accions als entorns 2.0, podem dir que aquesta estratègia va ser tot un èxit. Un èxit, perquè de no tenir gairebé opcions s’ha col·locat segon en la cursa i per tant ha sigut capaç d’arribar a la segona volta on malauradament sembla que no té masses opcions.
El Perfil de Facebook de Mockus compta amb 700.000 seguidors i el de Twitter 58.000. Molt per sobre dels seus competidors. El problema és que aquestes xifres, i tota la estratègia que ha derivat de la utilització dels nous mitjans, depenen d’un fet molt més primari i a la vegada important; els nivells d’accés a Internet.
- Segments socioeconòmics alts tenen un accés del 80%, els mitjans del 60% i els baixos (normalment rurals) del 30%
- Durant el 2010 es preveu un gran creixement, estimant que els segments baixos puguin arribar al llindar del 50%
- El 90% dels 20,7 colombians que es conecten utilitzen banda ampla.
- 800.000 ho fan des del telèfon mòbil.
L’àmbit rural és el que menys penetració d’Internet té i on Mockus menys suport va obtenir. Però no anem tant ràpid. Santos va guanyar a tots els departaments menys un, així que tot i el major èxit de Mockus a les zones urbanes, aquest no va ser ni molt menys suficient. Per què?
Podria ser, i ho deixo molt en remull, que Mockus mobilitzés l’electorat a seguir-lo i donar-li suport a través de les xarxes. Fins aquí tot correcte, Obama style. Però el cas és que no tots aquests joves el van acompanyar a les urnes, potser per no tenir edat amb dret a vot, potser perquè la mobilització no va tenir tanta força com per fer augmentar els baixos índexs de participació entre els joves.
Si aconsegueixo dades, o algú les pot aconseguir, ja ho actualitzaré.
Guanyarà o, segurament, perdrà la segona volta, però més enllà del seu ideari i el seu programa, és evident que el gran avenç de Mockus és el de col·locar les xarxes socials al mapa polític del seu país. La seva imatge com a candidat s’ha fabricat en un entorn nou, i les coses no li han anat precisament malament. Pensem que gairebé 0,7 (no em pregunteu quin aspecte té aquest 0,7) de cada 10 usuaris de Facebook del país són seguidors seus, i que més d’un 30% dels usuaris a Twitter el segueixen. I estem parlant del país número 12 en usuaris a Facebook i on s’estima que hi ha uns 180.000 usuaris a Twitter.
Poca broma amb la tonterieta 2.0. O no?
Comentaris