Tot és política

La millor manera d’interpretar el resultats de les eleccions britàniques és fent cas a les paraules de Lord Ashdown: “The country has spoken but we don’t know what they’ve said”. Touché.

Potser el que falla és la màquina a través de la qual es tradueix la voluntat de la gent; el sistema electoral.

Cada escó ha costat 34.989 vots als conservadors, 33.338 als laboristes i 119.337 als liberals. Al 2005 aquesta relació era 44.000 vots (CON), 26.900 vots (LAB) i 96.500 vots (LIB). I el 2001 50.347 vots (CON), 25.970 vots (LAB) i 94.480 vots (LIB). See what I mean?

El model ha funcionat sempre que la llei de Duverger s’ha complert. El sistema majoritari havia generat un escenari bipartidista on les altres forces polítiques eren residuals o molt localitzades geogràficament. Aquesta situació, però, va començar a canviar a finals dels anys noranta quan els liberals van consolidar la seva tercera posició, i a partir de 2001 quan van tornar als nivells de 1929 amb un 18,3%. El 2005 van assolir un 22,1% i ara un 23%.

Insuficient per les expectatives que va crear la bombolla de la Cleggmania però amb un suport suficient com per pensar que alguna cosa realment està canviant.

És molt lleig autoreferenciar-se, ho sé, però us copio aquest fragment aprofitant que el Xavier ha recollit al seu bloc part del que vaig comentar dijous al Beers&Politics.

Por último el elemento de cambio como eje central de la campaña y de las propias elecciones. El cambio entendido desde dos visiones diferentes. Por una parte, el cambio para sacar el país de la crisis económica a partir de un liderazgo fuerte y que buscará posicionar a GB de nuevo como un referente en el mundo, alejado de Bruselas. Por otra parte, el cambio que buscaba ir a la raíz del sistema político británico, proponía un cambio en el sistema electoral y medidas de transparencia para tratar de erradicar los casos de corrupción. Parece que de momento esta batalla la ha ganado el primero, pero los 6,8 millones de votos a los Liberales nos indican que el discurso de cambio estructural está lejos de ser una anécdota.

Els liberals farien bé de tindre en compte aquests 6,8 milions més enllà de quin hagi estat el repartiment d’escons. Estem parlant d’una xifra prou considerable tenint en compte que la seva aposta reformadora era prou arriscada. El sentiment de canvi, més enllà de la victòria de Cameron, hi és i ha tingut la seva traducció en vots.

Ara entrarem en el joc de canvi de cromos i de declaracions plenes de bones intencions. Estaria bé que els liberals no perdin el Nord i es deixin convèncer a canvi d’un protagonisme moderat en el nou govern i una reforma electoral poc ambiciosa. La oferta de Cameron no va més enllà. Està molt bé que respectin el que van dir en campanya i cedeixin la iniciativa als guanyadors de les eleccions, però no poden oblidar que Brown també els hi ha fet una oferta i que no és gens despreciable.

Governarien en minoria, sí. Però tindrien molta més capacitat de negociació davant d’uns laboristes que comencen la travesia pel desert per tornar-se a buscar a si mateixos i reposicionar-se.

“I voted, but I’m still undecided” diu aquesta vinyeta publicada avui. És el millor resum. Hi haurà canvi, probablement de la mà de Cameron, però seria un error creure que els britànics, un cop passi l’actual cojuntura econòmica, es conformaran amb això.

Tantes coses a dir i tant poc temps. Aniré actualitzant el post a mida que vagin passant les hores i anem tinguent tots els resultats.

De moment el resum ràpid és que el vot útil ha existit. I molt. I que no tot ha anat a favor de Cameron. Ara mateix falten 56 circunscripcions on s’ha de fer el recompte i en Cameron en necessita guanyar 42 per arribar a la majoria. És poc probable donada la naturalesa d’aquestes.Clegg n’hauria de sumar alguna més i Brown també.

Ja tindrem temps de parlar del que ha passat amb els liberals i de com Cameron per molt que somrigui no pot estar content donat el panorama que té al davant. O govern en minoria, o pacte amb Clegg. Però amb quines condicions? Canviarà 50 diputats per una reforma del sistema electoral?

Per cert, el Green Party al final ha guanyat en una circunscripció. Estan que no s’ho creuen. Han conseguit que Caroline Lucas, ha tomabt els laboristes per 1.300 vots, i ara es passarà 5 anys a veure-les passar.

—

08:50

La comissió electoral tindrà feina analitzant el que ha passat amb els milers de persones que s’han quedat sense poguer votar. Diuen que ha estat per culpa de l’alta participació (del 64%, per cert) i que no s’havien previst tantes paperetes. Sembla un xist dolent del Polònia. Es parlava de participació propera al 65-66% i és probable que s’hagués arribat a aquests percentatges de no passar això.

09:00

El Ministre de Treball, Jim Knight, ha perdut el seu escó a Dorset South en favor del conservador Richard Drax. Swing vote de Labour cap a Conservatives del 9,26%. L’Sky acaba de dir que els Tories estan a punt de guanyar Truro i Falmouth als liberals demòcrates. La caiguda total dels liberals respecte 2005 podria ser de 7 escons. Un final dramàtic per la Cleggmania.

09:20

Peter Hain aposta per un govern progressista de coalició.

“I know it would be best if we could get a partnership government which expresses the progressive majority in parliament. A progressive majority does not want to go with the Conservatives’ immediate cuts in spending and jobs and also their implaccable opposition to political reform.”

Tene legitimitat els dos perdedors per formar govern?

09:35

La última frase de l’actualització dóna tant de joc a Catalunya que quasi que prefereixo deixar-ho aquí.

Cameron ja ha arribat als 10 milions de vots. Ara mateix queden 44 escons per otorgar i ell en necessita 39 per la majoria absoluta.

09:42

Frase de la nit. “The country has spoken but we don’t know what they’ve said” Lord Ashdown

10:08

Queden 41 escons i en necessiten 38. Continuem cap a bingo.

10:25

Pels que no veu poguer vindre al Beers&Politics aquí teniu un resum que va fer Btv.

10:38

Ja és oficial, no hi haurà majoria absoluta dels conservadors. Necessitarien 37 escons més i només en queden 36 per escrutar. Ara a veure com queda la combinació final, tot i que és pràcticament segur que Laboristes i Liberals tampoc hi arribarien ni amb un hipotètic govern de coalició.

10:41

Els liberals tenen un 4% menys de vots que els laboristes però un 80% menys de diputats. Democràticament parlant no pot ser gaire sa això.

11:00

En paraules d’Andrew Sparrow:

It’s official. The 2010 general election has resulted in a hung parliament. The Conservatives are on 290, short of the 326 needed for a majority. Labour have 247, the Lib Dems have 51 and the other parties have between them 27 seats. A few more results still to come in but there is no way that any of the parties can get a majority.

Doncs això. Que ara comença la part divertida.

11:50

Brown ha estat el primer en posar el dilema sobre la taula.

The election results are likely to show there is no clear majority for any one party … It’s my duty as prime minister to take all steps to ensure Britian has a strong, stable and principled governmnetnt … I have asked the cabinet secretary to arrange for civil servants to provide support for parties engaged in discussion.

A veure com reaccionen els altres dos.

12:05

Clegg ha mogut fitxa a través David Steel. Veuen gairebé impossible formar govern amb els laboristes i afirmen que podrien col·laborar amb els conservadors de forma ocasional per temes econòmics sempre hi quan es tingui en compte el tema de la reforma electoral.

La pilota és al terrat de Cameron.

16:00

Com són els pactes postelectorals. Ara tot són semblances entre el programa dels conservadors i el dels liberals. Sembla que podrien anar de la mà en un govern en coalició ja que segons Cameron ambdós coincideixen força en tema de llibertats, educació o impostos. Curiosament el líder conservador s’oblida de parlar d’Europa, immigració, modificacions del sistema electoral, inversions en defensa i tots aquests punts amb els quals estàven frontalment oposats les dues formacions.

Dóna la sensació que Clegg es veurà obligat a pactar per a reforçar la seva figura dins del partit, i en aquest pacte potser hi guanyarà cinc anys d’estabilitat però hi perdrà una reforma electoral que hagués sigut la seva gran victòria. Tot dependrà de fins a quin punt cedeixi Cameron en la reforma i de quines siguin les seves exigències a l’hora de governar.

Per fi ha arribat. Després de tantes dades, declaracions, debats, anàlisis, i de més parafernàlia ha arribat el dia en el que les coses es posen al seu lloc. Sigui quin sigui aquest lloc.

Tal i com han anat les coses, jo definiria el dia d’avui com l’enigma Cameron. Brown se sap que caurà, el que no queda clar és quan. Clegg pujarà, el dubte és fins a on. La gran pregunta ara mateix és si els conservadors arribaran als 326 diputats que marquen la majoria al Parlament.

Segons 538, la distribució final d’escons seria Conservadors 312, Laboristes 204 i Liberals 103. Si finalment es donés aquest escenari, cosa que dubto ja que es tracta d’un model que aplica uniformement el swing vote a totes les circunscripcions, tindríem un parlament sense majories, ni per part dels conservatives, ni per una possible coalició progressista.

A UK Polling Report també es mullen, i preveuen que els Conservadors es quedaran entre 300-310, Laboristes 220-230 i Liberals 80-90.

Diferents dades però l’escenari al final és el mateix. Pensem que, a part, totes aquestes prediccions, ja de per sí poc fiables pel que hem comentat aquí aquests dies, treballen en base a una participació semblant a la de 2005, és a dir, el 61%. En principi el registre de votants ha augmentat ostensiblement aquest any, i es diu que la participació podria estar al voltant del 66-68%. I normalment (i posem aquest normalment entre cometes) a més participació pitjor resultat del labour.

Aquí la gran qüestió. Anirant la majoria d’aquests vots nous al canvi, en forma de Cameron i els conservadors, o a l’altre canvi, en forma de Clegg i d’un Parlament sense majories suficients. Aquesta nit ho sabrem.

Per cert, el títol del post no és meu. Sóc peliculeru però no tant. És la portada d’avui del Daily Telegraph. Aquí podeu veure la resta de portades.

—

12:20

Nigel Farage, candidat de l’UKIP, ha sofert un accident d’aviació aquest matí. En principi no corre perill la seva vida, tot i que es tem per la vida del pilot. El tractament de la notícia als mitjans i a la xarxa denoten la poca importància del personatge en les eleccions d’avui. Que cruels que som a vegades.

Ens hi tornem a posar.

Durant el dia d’avui (i sobretot la nit) tindrem els resultats de les últimes enquestes abans de les eleccions de demà. És realment al·lucinant que des de fa un mes apareguin un mínim de 2/3 enquestes diàries. Hi ha material de sobres per fer una foto fixa prou acurada, a pesar de les complicacions de predicció que comporta el sistema electoral britànic. Després la liarem en tots els pronòstics però els malats de la cosa disfrutem com nens.

Un parell de resultats publicats ahir:

• ComRes/ITV: CON 37% (nc) / LAB 29% (nc) / LIB 26% (nc) / Swing vote LAB to CON 7%
• YouGov/Sun: CON 35% (nc) / LAB 30% (+2) / LIB 24% (-4) / Swing vote LAB to CON 4%

Traducció al català: la bombolla Clegg podria quedar-se en això, una ficció. La campanya dels conservadors en contra d’un hung parliament podria haver afectat negativament les aspiracions dels liberals, el vot tàctic a favor dels laboristes també podria ser un motiu, o senzillament que les expectatives han decaigut en el moment de la veritat. Els sondejos que es publicaran avui ens treuran de dubtes.

Amb aquestes xifres Cameron continua quedant-se a la frontera de la majoria. Governar en minoria podria no ser tan mala notícia per ell però es veu que no té ganes d’experiments. Potser per això avui s’ha passat tota la nit fent campanya, i el Times, que de sobte s’ha convertit en el seu diari oficial, li dedicava aquesta bucòlica portada. Tot és amor. I tal.

—-

10:55

Alan Johnson fa de bon laborista i reparteix llenya als liberals ara que sembla que la Cleggmania ha deixat pas al bluff.

The Liberal Democrats are on a slow puncture and the air is coming of the tyre. Whether enough of it will come out by Thursday, I don’t know.

Segons Johnson, a la gent li va agradar el que va veure fa tres semanes en el primer debat però després s’han donat compte que el liberal repetia  sempre el mateix joc. Sembla que la moral dels laboristes està en el seu millor moment o almenys això és el que volen fer creure.

11:10

El Daily Mail s’apunta a la guerra mediàtica del tots contra Brown i publica un manual d’instruccions per votar estratègicament i evitar que hi hagi  un Parlament sense majories.

11:25

Coses que m’agraden de la política anglesa.

Brown era en directe a un programa de radio quan ha trucat un oient i li ha plantejat un dilema. Es tractava d’un votant laborista que viu al comptat de Cheltenham, on la guerra està entre els liberals que el 2005 van guanyar l’escó amb un 39,4%, seguits pels conservadors amb un 38,7%, i els laboristes en tercera posició amb un 11,8%. La pregunta estava cantada: a qui creu que he de votar demà?

I would like everybody who’s Labour to vote Labour.

Li ha contestat Brown. Després, però, ha rebaixat el to i ha parlat d’una majoria no conservadora en el país, i ha apuntat que Cameron es pensava que seria un camí de roses fins a la coronació del 6 de Maig i  no ha estat així. Nicky Campbell, el presentador, li ha contestat que en canvi ell sí que va tindre la seva coronació quan va substituir Blair el 2007.

Touché.

12:30

Nou sondeig de Harris: CON 36% (+3) / LAB 26% (+2) / LIB 28% (-4) / Swing vote LAB to CON 5,5%

Anthony Painter s’atreveix amb una predicció de seients definitiva. Bé, de fet amb dues. Una ponderada, que deixa els conservadors a 5 seients de la majoria, i una no ponderada que els deixa a 14. Emoció fins al final.

14:30

Tothom coincideix a dir que Brown ha trobat el seu momentum a última hora. Després del brillant speech al Citizens UK avui ha  repetit la jugada a Bradford. Més concís, més directe, més senzill, més amable. Més humà, en definitiva. Deixant la sensació de que ho podria haver fet molt millor, abans, si no s’hagués deixat intimidar per Cameron, primer, i per Clegg, després.

Probablement aquest momentum ha arribat tard. Les enquestes són les que són i la ventatge dels Tories ara com ara és molt alta. Però cal recordar que els laboristes són el partit que millor rendibilitza els seus vots i un sprint final podria ser suficient per evitar la majoria dels conservadors i pensar en un govern progressista en coalició amb els liberals.

15:30

Més dades interessants. Segons el sondeig de ComRes que citava aquest matí el 40% dels votants encara no tindria el vot 100% decidit. Entre aquests, els votants dels liberals són els que mostren una predisposició més alta a canviar la direcció del seu vot en aquestes últimes hores.

Un altre estudi, en aquest cas d’ICM, mostra la desconfiança dels britànics cap als seus polítics. Un 51% afirma que els partits són corruptes, molt en la línia del discurs de Clegg. Això no vol dir gran cosa, és un efecte que es dóna a la majoria de democràcies actuals. Índexs de desafecció alts i demandes de canvis estructurals, per una banda, i suport incondicional als partits tradicionals, per l’altra. Paradoxes.

I per últim una mica de divertimento. Els de Tweetminster han creat un sistema de predicció (un altre!) a partir de les mencions que es fan a Twitter de tots els candidats. Segons aquest model, que evidentment parteix d’unes premises completament esbiaixades, el Parlament que esdevindrà a partir de divendres no tindrà cap majoria. Quina novetat.

El pitjor és que com l’encertin mínimament sentirem la cançoneta a tots els tinglados 2.0 d’aquí fins al 2.022.

17:27

Els laboristes apreten també a la xarxa: Why I am voting Labour / I hate Tories. And yes, it’s tribal

18:01

Últim sondeig per Escòcia. No hi ha grans canvis respecte 2005. Si els pronòstics es cumpleixen, és a dir, si el trasvàs de vots es comporta de forma uniforme arreu del territori, el SNP guanyaria dos diputats, un per Ochil i un per South Perthshire, i els liberals democràtes un altre per Edinburgh South.

Els plats forts els veurem aquesta nit.

Un altre moment graciós. Clegg acabant l’speech d’avui a durham a la Neil Amstrong.

It might be a small cross [on the ballot paper] but it will be a big step towards a better, fairer Britain.

S’ha d’entendre, a aquestes alçades els assessors arriben curts d’idees.

20:53

Habemus Finals Polls, com diuen en aquelles terres. Començo una llista que aniré completant conforme vagin sortint

• Opinium: CON 35% (+2) / LAB 27% (-1) /LIB 26% (-1)
• TNS: CON 33% (-1) / LAB 27% (nc)  / LIB 29% (-1). Swing vote LAB to CON (4,5%)
• Populus: CON 37% (+1) / LAB LAB 28% (+1) / LIB 27% (-1)

Com bé sabeu, aquests resultats poden acostar-se tant a la realitat de demà com poden no fer-ho. De totes maneres, i sense en entrar en anàlisis més complexos que segur durant a terme altres blocaires, el que sí que ens indiquen són tendències. I com vinc dient des del cap de setmana, tot fa pensar que els liberals no cumplirant els pronòstics, que els conservadors podrien estar molt a prop de la majoria i que els laboristes es mantindran amb més dignitat de la que tots ens pensàvem.

21:35

Ahí van de nuevo

• YouGov/Sun: CON 35% (nc) / LAB28% (-2) / LIB 28% (+4)
• Angus Reid: CON 36% (+1) / LAB 24% (+1) / LIB 29% (nc)
• Harris: CON 35% (-1) / LAB 29% (+3) / LIB 27% (-1)

David Cameron comença a parlar en clau de govern a 3 dies de les eleccions. És l’últim moviment i el més important en aquest sprint final. Posicionar-se definitivament com el guanyador clar i esperar que un possible efecte bandwagon el porti fins a la majoria que segons les enquestes encara no obtindria.

A les antípodes d’aquests moviments, és a dir al partit laborista, ja es discuteix el nom del successor de Brown. Tot apunta a que David Miliband, secretari d’Estat pels assumptes exteriors, serà l’encarregat de guiar la nau després de la quasi segura derrota el pròxim dijous.

I entre les misèries laboristes evidentment qui hi vol pescar és Clegg. Ahir va ser als feus progressistes del nord del país intentant guanyar el favor de la northern working class. No és un moviment perquè sí. Es tracta de circunscripcions on s’entreveu que el trasvàs de vots del partit laborista al liberal, el swing vote, podria reportar força escons per aquests últims.

Unexpected wins in the North could include Newcastle North and Redcar, which Nick Clegg visited yesterday, despite Labour’s 12,116 majority over the Lib Dems. Farther south, the party believes seats such as Wells and Torridge and West Devon are in play, with even the possibility of success in Dorset West — the seat held by Oliver Letwin, the Tory policy chief. “I think we are on course for 80-100 seats,” said one campaign insider.

—

12:30

Nova enquesta publicada pel Guardian

Els conservadors mantenen els 5 punts de diferència que en principi no els hi donarien la majoria. El Labour es queda amb un 28% respecte el mateix sondeig de la setmana passada, i els Liberals baixen dos punts. A més, un 70% dels entrevistats reconeixen que és necessari un canvi, i més d’un 68% afirmen que aniran a votar el dijous, lo qual suposaria una participació 7 punts més alta que la del 2005.

Altres dades d’interès.

• Cameron és el líder més valorat per redreçar la situació econòmica (30%), mentre Brown es queda amb un 29% i Clegg 19%.
• Millor campanya: Clegg 33% i Cameron 30%. Fa tot just una setmana, la diferència era de 9 punts a favor del primer.
• El 64% creu que Clegg està sent honest amb els votants, pel 53% de Cameron i el 45% de Brown.
• Cameron lidera com el Primer Ministre que es veuria més competent. 38%, 12 punts més que Brown, 26%, i 19 més que Clegg que es queda amb un 19%

Gairebé tot són bones notícies pels Tories.

15:35

Alguns actors, músics, escriptors, i altre gent de mal viure (és broma, no salteu encara) han canviat de bàndol, i ara donen suport als liberals. Per mostra una foto de Colin Firth fent un cafè amb Nick Clegg aquest matí a Londres.

No us perdeu el vídeo que han fet els laboristes ridiculitzant la ‘Big Society’ proposada per Cameron. La idea és una espècie d’invitació que els conservatives llancen als ciutadans per a que participin activament amb el seus respectius governs (local, regional, etc.) Com un Self-government fet de forma matussera.

Sí, la veritat és que se poden fer bastants xists sobre el tema.

22:00

Les enquestes que s’han anat publicant durant la tarda ens encaminen cap a un escenari del tot incert. Tot apunta a que fins ben entrada la nit no sabrem si els conservadors assoliran, o no, la majoria absoluta. De moment no hi arribarien però la tendència al alça dels últims dies fa olor a momentum que pot provocar alguna sorpresa.

Sembla que els laboristes s’estan olorant el desastre i ara ja aposten per demanar obertament el vot pels Liberals en aquelles circunscripcions on hi ha una lluita tancada entre aquests i els conservadors.

I always want the Labour candidate to win, but I recognise there’s an issue in places like North Norfolk, where my family live, where Norman Lamb [the Lib Dem candidate and sitting MP] is fighting the Tories, who are in second place. And I want to keep the Tories out.

Per cert, genials els flashmobs que han organitzat avui seguidors de Nick Clegg a través de Facebook. Havien creat l’event al grup We got Rage Against the Machine to #1, we can get de Lib Dems into office!, i les trobades s’han anat produint a diverses ciutats del país. De moment no trobo dades d’assistents, ni seguiment dels mitjans. Espero que quan passin les eleccions tinguem temps d’analitzar aquest tipus d’accions organitzades des de les xarxes socials.

Demà no hi haurà post perquè seré tot el dia fora i no m’agrada actualitzar el dia abans amb notícies antigues. Ens llegim dimecres!