Tagged: eleccions UK

Eleccions UK: 4 days to go

Continuem cap a Bingo.

Les últimes enquestes publicades confirmen el momentum dels conservatives que ja es va entreveure després del tercer debat. Algunes dades:

  • YouGov/SundayTimes: CON 35% (+1) / LAB 27% (-1) / LIB 28% (nc)
  • ComRes/S. Mirror: CON 38% (+2) / LAB 28% (-1) / LIB 25% (-1)
  • ICM/Sunday Telegraph: CON 36% (+3) / LAB 29% (+1) / LIB 27% (-3)
  • BPIX/Mail: CON 34% (nc) / LAB 27% (+1) / LIB 30% (nc)
  • Angus Reid/Sunday Express: CON 35% (+2) / LAB 23% (nc) / LIB 29% (-1)

Suficient per guanyar però no per arribar a la majoria absoluta. En xifres, els conservadors obtindrien 284 escons (YouGov), 275 (ICM), 315 (ComRes), 310 (Angus Reid), 264 (BPIX). Les incongruències entre els percentatges i el nombre de diputats venen donades per repartiment de vots per circunscripcions, que varia molt segons el sondeig.

El verdader dilema, les projeccions d’escons, encara no ha estat ressolt. Mentre que Nate Silver aposta per un model en el que el swing vote és uniforme a totes les circumscripcions, amb matisos, mentre que Rob Ford parla d’un model més complex que té en compte les dinàmiques pròpies de cada circunscripció, l’històric de vot, les variables demogràfiques i les enquestes segmentades en marginals seats.

No sóc gran expert en el tema i a més es diumenge pel matí, així que em veig incapaç de fer un gran anàlisi sobre el tema. De moment m’he llegit aquest paper, i tot apunta a que el model de Pollster té més probabilitats d’èxit. De moment, almenys en això estan d’acord, les projeccions d’uns i altres apunten a un parlament sense cap majoria absoluta. Lo qual són bones notícies.

Per la tarda més.

Eleccions UK: 5 days to go

Lib-Dem-leader-Nick-Clegg

La notícia del dia (d’ahir) és que el Guardian es va posicionar a favor de Nick Clegg a les pròximes eleccions. The liberal moment has come, diuen. El millor és com desacrediten el sistema electoral britànic, i, per extensió, les old politics.

If the Guardian had a vote it would be cast enthusiastically for the Liberal Democrats. But under our discredited electoral system some people may – hopefully for the last time – be forced to vote tactically

Tot ben acompanyat i amanit amb articles sobre la, segons ells, mala campanya duta a terme per David Cameron, i d’altres sobre la capacitat dels liberals per fer-se seu bona part de l’espectre electoral del Labour. En paraules de Clegg “We have taken Labour’s place in UK politics”. La resposta de Blair a tot plegat no podia ser més ridícula “Vote cast for Nick Clegg is not serious”. De veritat no has trobat cap argument millor per defensar el teu amic Gordon?

Aquestes paraules les publica The Times, diari que per primer cop en 18 anys ha decidit donar el seu suport als Conservatives.

The Conservatives offer an optimistic vision for the renewal of Britain. The electorate has made a call for change and they deserve the chance to answer it.

Crec que cometen el mateix error que el partit al qual donen suport. No poden parlar del canvi que demana la gent. En tot cas poden parlar d’un govern fort amb mesures adeqüades per pal·liar la crisi, poden parlar de menys estat, poden parlar de fermesa contra la immigració, etc. El canvi, però, és un canvi dràstic a les enquestes d’un dia per l’altre, és un augment sobtat del registre de votants joves, i és la possibilitat de que hi hagi un hung parliament.

L’important és estar al costat del cavall guanyador, suposo.

Eleccions UK: 6 days to go

Cameron_Brown_Clegg

2 eixos que defineixen una campanya (i un debat)

Economia

Cameron: “S’ha de retallar la despesa, però el nostre compromís és mantindre els serveis essencials”
Brown: “És inmoral reduir l’impost que es paga per les herències perquè beneficiaria als milionaris”
Clegg: “Proposo que els responsables d’economia dels tres partits es reuneixin després de les eleccions per treballar junts i buscar sortides”

Immigració

Clegg: “Hem d’apostar per la legalització dels immigrants”
Brown: “En Nick s’equivoca, fer això seria enviar el missatge equivocat”
Cameron: “La immigració ha estat massa alta durant massa temps”

La major part de les enquestes coincideixen en el veredicte: Guanya Cameron, Clegg en segona posició i Brown com a perdedor. És el que passa quan tothom segueix el guió esperat.

Cameron ha jugat bé i ho ha fet en el moment precís. Superada l’aparició sorpresa de Clegg, el conservador ha consolidat la imatge de persona a la que li donaries les claus del país. En el camí, però, ha perdut el missatge de canvi i amb ell els vots que el podien portar fins a la majoria.

Per la seva banda, Clegg va fer una aposta i no li ha sortit pas malament. Més enllà del hype, s’ha fet amo i senyor del canvi. Un canvi petit, si ho mirem en percentatge de vot. O molt gran, si tenim en compte les implicacions que pot tindre.

I Brown, bé, de Brown parlaré més tard. De moment potser aquest article de James Cusick us posa en situació.

Too much vision and not enough economic honesty hit Gordon Brown the hardest. He had a record to defend: 13 years as chancellor and prime minister. However, last night in Birmingham he often sounded like a year-zero politician who had just started out on “his vision”

Doncs això.

13:21

Nick Clegg parlant sobre el sistema bancari anglès en una entrevista per Sky News aquest matí:

“It is simply scandalous that money that has been given to them in their hour of need is now being hoarded by them. You hear this great sucking sound as they keep money away from businesses as the banks to restore themselves into shape.”

13:31

Per cert, Tony Blair ha aparegut per primer cop en campanya per intentar ajudar al seu amic Gordon. Val, potser no l’ajuda gaire i potser no són tant amics, però el cas és que ha aparegut.

18:10

No és una broma però ho sembla. Els laboristes comencen a plantejar qui seria el millor succesor de Brown si es produeix la desfeta que vaticinen les enquestes. Segons Iain Martin el millor posicionat seria Alistair Darling.

It makes a lot of sense. The chancellor has had a good crisis and he could steady the ship. He also has a great sense of humour – which will be crucial in the circumstances.

Són raons de pes, d’això no n’hi ha dubte.

Eleccions UK: 7 days to go

Gordon_Brown_Gillian_Duffy

  • O el que és el mateix. Primer dia després del #BigotGate. Brown ja ha demanat perdó, però el mal ja està fet. Basant-nos en el nivell d’atenció que l’affaire ha rebut a la xarxa, ara mateix podriem dir que la popularitat del laborista està més a prop del terra que mai.
  • Hi ha algú que vulgui defensar al candidat progressista en una situació així? Doncs sí, un immigrant. Davant del tsunami mediàtic hem oblidat que les paraules de Gillian Duffy eren, perquè ens entenguem, García Albiol style. I va ser precisament d’això que es queixava Brown als seus assessors. El van posar en una situació molt complicada, davant de les càmeres amb una senyora de 66 anys que l’únic que volia sentir era que el PM faria fora del país a aquella xusma de l’Est.
  • Ah, sí, aquesta nit a Birmingham hi ha el tercer i últim debat de la campanya.

    This debate is meant to focus on the economy and, perhaps, represents a last opportunity for Gordon Brown to steer an election back to the “substantial issue” that he prefers.

Poques coses ens podran sorprendre. El més probable és que Cameron surti reforçat, que Clegg perdi terreny i que Brown ho intenti però els altres dos no li deixin. S’admeten apostes. El que és segur és cada candidat repetirà una serie de frases que ja són un clàssic de la campanya.

  • Enquestes: CON 34 / LAB 27 / LIB 29. Els liberals es mantenen en els sondejos nacionals, i segons mostra una enquesta publicada per The Guardian, el creixement respecte el 2005 es deuria majoritàriament al swing vote provinent del Labour. És bo saber-ho de cara a pactes posteriors. Si bé és cert que necessiten que aquest trasvàs de vots sigui encara major si realment volen estar per sobre dels 100-110 escons.

11:45

De cara al debat d’aquesta nit és obvi que Cameron té ventatge. El populisme ven molt em temps de crisi. Un impost menys per aquí, un dèficit retallat per allà, una administració que serà més eficient per art de màgia, i ja tenim el pack. Tot molt bonic, tot molt coherent, a priori, llest per vendre en prime time davant de tot el país.

En resum, David Cameron no vol que la realitat de la política econòmica li espatlli la campanya. En paraules de Nick Robison.

The Tories have the biggest gap between the spending cuts they need to make and the detail they’ve given. This is because, as well as promising to cut the deficit faster, they are offering to limit tax rises and to protect spending on the NHS and international aid – what I have called a three-card trick.

Haurà d’anar en compte. Tractar els votants com ignorants no sempre és la millor idea. I més quan al costat tens a  Gordon Brown, que tindrà rèplica per totes les propostes de Cameron, i a Clegg, que veient vindre el desastre s’ha posicionat en un segon pla que li permet acostar-se al laborista en alguns casos i allunyar-se en altres.

11:55

Acabo de recordar un tweet d’ahir de Nate Silver que, de moment, s’emporta el premi a la frase de la campanya.

Gordon Brown has eight days to insult David Beckham so that he can become the next Martha Coakley.

A la tarda més.

12:45

The-lecterns-for-tonights-007

L’escenari del debat d’aquesta nit.

15:16

De la colecció de Coses a fer quan ets Primer Ministre i no tens diners per fer res:

I saw the governor of the Bank of England last week when I was in London and he told me whoever wins this election will be out of power for a whole generation because of how tough the fiscal austerity will have to be. [..] At some point, the anaesthetic will wear off and we will face a period of austerity that may well make the ruling party so unpopular that it effectively becomes unelectable for decades. There will be strikes; there will be stagnation; there will probably be a double dip of some variety. But this time the pain will be unmistakeably imposed by the politicians.

Ara és quan jo us dic que Brown sap això i vol perdre a propòsit. És mentida, clar. Però tampoc seria tant descabellat. Entraria dins la estratègia política de “Vols el pollastre? Doncs té, tot teu”.

16:55

Sembla ser que al debat d’aquesta nit hi haurà una pregunta sobre immigració. Després del #BigotGate, és un tema que avui promet alguns highlights durant el debat.

17:05

Els conservatives han fet públics els tres punts sobre els que Cameron posarà atenció aquesta nit:

Cameron_three_goals

No immigrants, no hung Parliament. Almenys no li podrán dir que no sap comunicar clarament i sense embuts.

18:20

Pels interessats, el debat és a les 21:30 hora d’aquí. Jo no el podré seguir (per allò de que també m’agrada tenir vida social) però demà a primera hora, o potser no tant primera, el comentaré per aquí.

Eleccions UK: 8 days to go

Clegg

—-

16:15

Brown l’ha feta realment grossa. Mireu què diu Benedict Brogan:

In minutes, this has turned into the most damaging off-mike remark in modern politics. It might finish off Mr Brown altogether. He’s just insulted a 66-year-old widow without cause. And she’s a Labour supporter. The contrast between him patting her on her back and praising her for being from a ‘good family’ and trashing her in the privacy of his Jaguar will horrify the Labour party, never mind the electorate. To judge by the foaming frenzy of the TV networks, this will help to depress the Labour vote even further.

Ja hi ha hashtag oficial, #BigotGate. I ara mateix els mitjans anglesos s’ho estan passant realment bé despotricant del laborista.