1.- Eleccions a Brasil. Una campanya més marcada pel líder que marxa que no pas pels candidats que el poden rellevar. Amb un 80% d’aprovació, l’herència de Lula ha estat tota l’estratègia de comunicació que Dilma Rousseff ha necessitat per situar-se en una estimació de vot del 50%. Us recomano molt aquest article que fa un repàs d’aquesta i altres claus d’aquestes eleccions.

2.- Brasil ric, Brasil pobre. Radiografia del país que deixa Lula, amb totes les oportunitats i els reptes pels propers anys.

3.- Tomás Gómez. Qui és Tomás Gómez i perquè els projectes a llarg plaç serien una bona inversió pel PSOE. Si sapigués mantenir-los, que no és el cas.

4.- Nou baròmetre de Metroscopia. La diferència entre PP i PSOE es situa en 14,5 punts. Si la tendència es continua produint els pròxims dos anys, cosa que dubto, el PP guanyarà sense haver de proposar absolutament res, és a dir, fent com fins ara, i al PSOE els nans apareixeran per tots els racons.

5.- Sondeig de TNS per a SI. Oh, sorpresa, la formació independentista obtindria entre 6-8 diputats amb un 5,5% dels vots. Entra dins les prediccions que feien alguns però cal prendre amb cautela els resultats. Recordem que fa tot just una setmana el sondeig de Feedback els hi donava entre 0-3 diputats i unes perspectives molt diferents.

6.- La opción Tura. José Antich defensant l’elecció de Tura per part de Montilla. És interessant el fet de que no ho vegi des del punt de vista dels equilibris dins del PSC, sinó des del de la vàlua de la consellera en un àmbit, la justícia, i en uns eixos, immigració o seguretat, que no sempre han estat còmodes per l’esquerra.

7.- Rosa de Foc. O una ràpida (molt ràpida, de fet) lliçó d’història per uns gestors que sembla que han oblidat per què Barcelona ha estat coneguda amb aquest nom durant molts anys. En Francesc Canosa també entra al tema, però des d’una perspectiva diferent, amb Neoquillisme. I des d’un punt de vista més acadèmic també és interessant La confusió simbòlica.

La idea és anar-lo completant amb moltes altres dades, tant d’aquests institus com d’altres fonts, però com que no tinc clara l’organització de moment el que és segur és que aquests tres es quedaran fixes. Són els que més sondejos publiquen i a més em permeten fer una evolució i per tant observar-ne les tendències.

Respecte a aquesta nova secció alguns comentaris:

1. Sí, els malalts de la cosa voleu moltes més dades ja que amb això no en teniu ni per començar. Faré el que pugui i ho organitzaré com bonament em permetin els meus coneixements de wordpress i el meu temps limitat.
2. No sóc home de grans anàlisis estadístics. No és lo meu. En aquest bloc hi trobareu anàlisi de tendències i de dades concretes que trobo poden ser d’interès per vosaltres. Si voleu coses més elaborades podeu consultar aquí o aquí.
3. Si algú s’anima per completar amb els seus coneixements un dels dos punts anteriors servidor li estarà eternament (bé, potser no tant) agraït.

Continuem preparant-nos per l’escenari de campanya.

• CiU consolida 61-63 escons, i el Tripartit, arrossegat per ERC, es quedaria en 61
• Ciutadans es quedaria fora, Rcat també, però l’estimació de vot a d’altres partits puja fins al 9,3%
• La fidelitat de vot d’ERC baixa fins al 41%, només superada pel 22% de Ciutadans
• Un 18,1% dels votants d’ERC i un 15,9% dels del PSC, votarien aquest cop per CiU
• El 37,3% dels votants d’ERC consideren dolenta l’actuació del govern per un 8,7% que la considera bona
• Mas com a líder preferit per ser President amb un 31,9%, seguit per Montilla amb un 24,1
• Laporta es quedaria amb un 5%, per darrera de Puigcercós que obté un 6,6%

El transvasament directe de vots, més que la participació, es consolida com la clau per uns i altres. D’ERC a CiU, passant per Rcat. Aquesta és, de fet,la preocupació de la federació nacionalista. Quants vots que haurien de passar d’ERC a CiU es quedaran a Reagrupament? Ara mateix és el dilema principal, ja que en principi PP no es veu afectat per la possible aparició de Nebrera i Anglada, ICV continua en el seu món, i el PSC també sembla que té la seva pròpia guerra.

En definitiva, que ja duem dues enquestes (la de Noxa no la incloc per motius obvis), una interna de CDC, i una realitzada durant les nevades, que situen a CiU per sobre dels 62 escons i al Tripartit amb un sostre de 61.

Que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions.

• CiU es dispara fins als 65-67 escons i una intenció de vot del 43,9%
• El Tripartit cau arrossegat per una ERC que perd 9-10 escons
• El PP es manté o en perd un, C’s i Rcat-Laporta no arriben al llindar del 3%
• Un 73% desitjen un canvi de Govern (un 74% dels votants d’ERC, i un 61% dels d’ICV)
• Entre les valoracions de líders destaca el 2,9 de Joan Laporta en front del 5,1 de Montilla i el 5,8 de Mas

L’enquesta es va realitzar entre el 8 i el 10 de març, en plena nevada. Així que bàsicament no em vull imaginar les trucades i les respostes dels enquestats. Enmig d’un caos total li preguntem a la gent com veu al govern i si creu que necessitem un canvi, i si és així qui ha de comandar aquest canvi. No me jodas, Rafa.

En fi, a part de tot això és una enquesta de Noxa per La Vanguardia, you know. Així que més enllà del tema de les nevades s’hi ha d’incloure el biaix típic i ja ho tenim tot complet i enllestit per una enquesta que em dóna tanta confiança com les que van realitzar el 2006 i que tan bon resultat van donar.

Avui la versió digital de La Vanguardia publica una enquesta interna que CDC va encarregar a l’empresa Feedback. Veiem primer els punts més rellevants del sondeig i després comentem la jugada.

• CiU arribaria als 60 escons, 12 més que el 2006, i superaria al Tripartit que en el millor dels casos arribaria als 58
• PSC tindria un descens de 3-4 diputats, ERC de 9, i ICV es mantindria o en perdria 1
• Ciutadans i Partit Popular mantindrien els resultats de 2006
• Altres formacions (Rcat, Laporta) conseguirien 80.000 vots entre les dues propostes i treurien entre 0-2 diputats
• La participació arribaria al 58,36%, dos punts més que al 2006, i amb un augment important del vot en blanc
• Un 75,7% dels enquestats volen un canvi a la Generalitat, i el 64,6% relacionen aquest canvi amb una millora de la situació econòmica
• Un 35,8% creu que CiU és la formació amb millors propostes, i un 71,4% han declarat la seva desconfiança cap al govern
• El 72,2% considera que s’ha d’eliminar l’impost de succesions completament

Primer: 2 escons amunt o avall són molt poca distància. El Tripartit perd molt, sobretot per ERC, però encara té opcions. Realment, CiU puja però ho fa a través de tres fronts diferents: pèrdua PSC, pèrdua ERC i augment de participació. La part positiva és que estan aglutinant la força del canvi que demanen els ciutadans, la dolenta és que per assegurar-se un resultat de 60 o més han de jugar en tres eixos a la vegada.

Segon: Interessant que els vots de Rcat-Laporta surten un 28% de nous votants, 14,7% d’ERC, 2,6% ICV i 0,94% de CiU. Per tant, seguint la regla de tres la desvandada de vots d’ERC només s’entén en clau de pujada de CiU. Com ho veieu?

Tercer: La diferència d’aquest sondeig amb els resultats del baròmetre de febrer és per parar i analitzar el tema de les cuines, els cuiners i els que paguen l’àpat. És curiós veure com precisament a Feedback tenen un model de projecció de vot que utilitzant aquests resultats li dóna 58 diputats a CiU i 63 al Tripartit. Molt curiós.

En les dues últimes cites electorals ERC ha fet el salt de 2 diputats a 4, escons que han vingut de CiU que va passar de 9 a 7. La resta ha quedat estable, el PSC amb 4, PP 1 i ICV 1. Segons el Vicent, en aquesta circunscripció cal un 6-7% del total dels vots, 20.000 vots per diputat. Això no és del tot exacte ja que si bé és cert que el PP ha tret el seu diputat a les últimes dues eleccions amb 24.698 vots (5,25%) el 2003 i 20.978 (4,34%) el 2006, també ho és que ICV el va aconseguir amb 16.328 (3,47%) el 2003 i 19.808 (4,10%) el 2006.

Per tant, és cert que cal estar al voltant dels 20.000 vots, potser fins i tot una mica menys, però no que això representi un 6-7% dels vots.

A les dades d’intenció de vot al baròmetre publicat ahir pel CEO veiem com per Girona Reagrupament obté un 3,7%, un 2% superior a l’últim baròmetre, mentre que ERC es quedaria amb un 6,9%, 4 punts menys que a l’última enquesta. Aquest 3,7% podria representar, amb cens del 2006, uns 17.900 vots que no queden massa lluny dels llindars que acabem de veure. En el mateix sondeig CiU continua amb un 22%, similar als percentatges de 2006, PSC amb un 15% també es mantindria, ICV s’asseguraria un diputat amb el 5%, i el PP podria passar-ho malament ja que baixa fins al 3,4%, tot i que ja ens coneixem com va això de les enquestes i el Partit Popular.

Si aquest escenari es produís, ERC perdria dos diputats els quals es repartirien entre CiU i Rcat. Evidentment es tracta d’uns càlculs fets a la remanguillé, amb dades d’un únic baròmetre, utilitzant el cens de 2.006, i posant pel mig un partit que encara no ho és i que no té candidat, però com a mínim ens ofereixen la possibilitat d’entreveure un escenari possible.

Val a dir, però, que fins a aquest sondeig les previsions d’ERC durant tot el 2009 a Girona, tot i que no han fet més que baixar, sempre es mantenien entre un 11-14%, percentatges que els asseguràven, a priori, mantenir els 4 diputats.

Situació econòmica:

• El problema principal de Catalunya: Atur i precarietat laboral (45,4%), Insatisfacció amb la política (15,2%) i Funcionament de l’economia (10,3%).
• Valoració situació econòmica actual: Molt bona (0,6%), Bona (12,3%), Ni bona ni dolenta (18,9%), Dolenta (46,8%), Molt dolenta (19,3%)
• Fa un any la situació era: Millor (5,2%), Igual (20,1%), Pitjor (73,1%)
• D’aquí un any la situació: Millorarà (33,6%), Estarà igual (35,4%), Empitjorarà (24%)

Sense novetats. Un 66% creu que la situació econòmica és dolenta o molt dolenta, i a pesar de que no ens situem en el pitjor moment de la crisi i que pensem que almenys no anirem a pitjor, el 70% dels enquestats afirma que els tres principals problemes de Catalunya tenen a veure amb la situació econòmica.

Actuació dels partits:

• Quin partit pot donar millor resposta: PSC (8,2%), CiU (13,1%), ERC (2,9%), PP (4%), ICV (2,4%), C’s (0,4), Altres (2,2%), Cap (49,9%)
• Suport a cada partit pels seus votants: PSC (24,9%), CiU (43,5%), ERC (15,3%), PP (48,9%), ICV (26,9%), C’s (15,7%).
• Opinen que cap partit pot donar resposta: PSC (49,9%), CiU (36%), ERc (60,4%), PP (28,3%), ICV (49,1%), C’s (49%), Abstenció (55,2%)

Aquí sí que tenim alguns titulars. Primer. Sembla que entre tots hem assumit que, sigui pel motiu que sigui, cap partit pot donar resposta a la crisi econòmica. El partit que més suport rep és CiU amb un 13,1%, lluny del 49,9% que creu que cap hi pot fer res. Segon. La obvietat del dia: governar en temps de crisi és mal negoci. Més enllà de fatigues i no fatigues, el que sembla evident és que molts votants del Tripartit han perdut la confiança en la capacitat d’aquest d’aportar solucions en matèria econòmica. ERC rep un suport del 15,3% dels seus votants, PSC un 24,9%, i ICV un 26,9%.

Tercer. A part de la tradicional fidelitat contra vent i tempesta dels votants del PP cap al seu partit, l’altre partit que surt clarament afavorit és CiU. Menys desgast a l’oposició? Qualitat de les propostes? Valoració del líder? Fidelitat per sobre de cojuntures econòmiques dels votants de dreta? Vosaltres direu.

Per cert, us proposo un dilema sobre el debat al voltant de l’Impost de Successions:

El que diu la Generalitat vs. el que diu CiU.

A algú li queda clar qui menteix i qui diu la veritat? A mi tampoc.

Ho resumeixo amb alguns bullets:

• 39% a favor de la independència de Catalunya. 40,1% en contra.
• Per partits polítics: Un 97,5% dels votants d’ERC dirien que sí, un 56,9% dels de CiU, 36,4% els d’ICV, 30,1% PSC, i 9,8% votants del PP.
• Un 52,8% dels catalans creuen que Catalunya és una nació, mentre que un 42,6% creu que no ho és.
• Un 50,6% dels espanyols consideren que el castellà està discriminat a Catalunya, i un 81,4% dels catalans opinen que no.
• El 51,6% dels espanyols creu que Catalunya no és solidària amb la resta de les autonomies, la majoria dels catalans, 83,6%, opinen que sí que ho és.

De tots els comentaris que s’en poden fer, que són uns quants, jo em quedo amb un que també comenten a El Periódico. La lògica del posicionament de CDC, que no CiU, respecte aquest tema. Fent equilibris entre el que vol la meitat dels seus votants i el pacte amb els companys de viatge.

A conseqüència d’aquesta conversa offline, un amic meu, el Víctor Ortiz, em va enviar un mail on em resumia el seu parè sobre l’affaire “50,3%”. Us el copio tot seguit ja que crec resumeix força bé alguns dels errors que vaig cometre en el meu post, i a més dóna un punt de vista sobre l’estructura de l’enquesta que pot resultar interessant.

“Bé, per fi he pogut dedicar una estona a l’estudi de la famosa enquesta de la UOC, a més de llegir-me els comentaris del teu bloc. Et faig un overview de les meves conclusions:

Enquesta UOC:

Realitat: (dades de l’Idescat)

Població total de Catalunya entre 15 i 75 anys ~ 5.500.000
Població entre 15 i 19 anys ~ 335.000 ==> Representa un 6% de la mostra anterior.

Mostra de l’enquesta: (Segons la fitxa tècnica, l’estratificació respecta les franges d’edat, així que les dades que extrapolo haurien de ser les correctes)

Mostra total ~ 2600
Mostra gent entre 15 i 19 anys d’edat ~156 (6% del total)

Resultats de l’enquesta esbiaixada per inclusió franja 15-19 anys:

53% Sí ~ 1300
17.8% No ~ 468
24.6 Abstenció ~ 650

Resultats de l’enquesta ponderats (excloent franja 15-19 anys, suposant el cas extrem de que tots votéssin Sí a la independència):

Nova mostra: 2444

1156 Sí ~ 44.8%
468 No ~ 19.2%
650 Abstenció ~ 26.6%

Conclusió:

La inclusió de la franja d’edat 15-19 anys té un impacte molt reduït, que encara ha estat magnificat en el meu estudi, doncs de fet hauria d’haver exclòs només la franja 15-17.

DYM vs. CEO:

Aquesta ve després de mirar-me el post de l’enquesta, i aquí òbviament entrem en el terreny de les opinions, no com en el punt anterior, en que les conclusions em semblen difícilment rebatibles. Així doncs considera que cadascuna de les afirmacions següents van precedides per un “Crec que…” o similar.

Estil DYM:

És absolutament cert que hi ha maneres i maneres de presentar una pregunta, i aquesta enquesta és un exemple clar de guiatge del entrevistat en el punt que comentes. Ara bé: fixat que aquest punt no està vinculat amb la resposta al referèndum independentista, sinó a la possibilitat de dur-lo a terme. És a dir, el teu argument de guiatge és vàlid si l’esgrimeixes per concloure que la pregunta “I en el cas concret de Catalunya, creu que ha de tenir dret a decidir lliure i democràticament el seu futur polític” està esbiaixada, però no per introduïr un biaix en la pregunta de com s’actuaria en el referèndum un cop convocat (per reforçar aquesta tèsi, tingues present que entre la pregunta “esbiaixada” i la d’actuació en el referèndum n’hi ha una altra bastant neutra, la que hi hauria de poder votar en cas que es convoqués).

Estil CEO:

Les enquestes del CEO no tenen guiatge, com a mínim a simple vista. Ara bé, crec que presentra-les com a mostres més o menys fiables del sentiment independentista és un error, degut a que la pregunta que fan del tema és la següent:

En tot cas, com creu que hauria de ser aquesta relació? Creu que Catalunya hauria de ser…
Una regió d’Espanya 6,2
Una comunitat autònoma d’Espanya 36,9
Un estat dins una Espanya federal 29,9 (Baixa 2,3 punts respecte el baròmetre del mes de juliol)
Un estat independent 21,6 (Puja un +2,6 respecte el baròmetre del mes de juliol)

Com vam parlar ahir, presentar una pregunta en aquests termes no té res a veure amb plantejar una opció del tipus Sí i No. Dit d’una altra manera, jo sóc independentista convençut, però si em fessin aquesta pregunta amb la opció:

“Un land d’un estat espanyol organitzat seguint el model de l’Estat alemany”

Doncs potser m’ho pensaria. Ara bé, aquesta opció és remòtament possible? No, com tampoc ho és “Un estat dins una Espanya federal” o, en menor mesura, “Una regió d’Espanya”. La pregunta que ens hem de fer si realment volem utilitzar l’enquesta del CEO és fins a quin punt les preguntes “estat dins Espanya federal” i “Estat independent” estan relacionades… No cometré la ingenuitat de sumar els 2 resultats i despenjar-me dient que 51.5% dels catalans són independentistes, però crec que no seria agosarat extrapolar que la meitat sí que ho farien, cosa que desembocaria en un 26,6% d’independentistes contra un 43% d’unionistes.

Conclusió:

Per una banda, trobo que els arguments que dones no invaliden el resultat de l’enquesta DYM fins al punt que defenses al bloc. D’altra banda, em sembla realment agosarat defensar que la massa crítica independentista és d’un 21% a partir d’una pregunta com la del CEO. També crec que les comparacions entre els resultats de les enquestes haurien de tenir present els resultats de la de DYM extrapolada com t’he posat abans.”

L’Avui publica en la seva edició d’avui una d’aquelles enquestes que es presten a treure titulars grandiloqüents i que aixequen l’ànim al sector sobiranista. En aquesta ocasió, l’enquesta encarregada per la UOC obre foc amb una dada d’impacte: el 50,3% dels catalans votarien sí en un referèndum per la independència.

El primer que em crida l’atenció és que s’intenta donar a l’enquesta una credibilitat especial, i s’utilitzen frases com “Es tracta d’un estudi molt complet, sense precedents per la seva extensió i profunditat per aquest àmbit temàtic”, per d’alguna manera donar un suport a una enquesta que va utilitzar una mostra que inclou nois i noies de fins a 15 anys, amb el biaix que això comporta, i que es va realitzar els dies posteriors a la consulta d’Arenys de Munt.

Costa d’entendre que de sobte un 50,3% de la gent digui que votaria que sí en un referèndum per la independència quan als baròmetres del CEO, que s’efectuen de forma periòdica i amb unes mostres que ofereixen més credibilitat, el nombre d’enquestats que creu que Catalunya hauria de ser un estat independent amb prou feines ha arribat a un 20% aquest 2009.

Actualització: El sondeig d’opinió de l’ICPS d’aquest any mostra un percentatge del 21,5%  de sobiranistes. El format d’aquest estudi és molt similar als baròmetres del CEO, i es va realitzar en dates similars a l’estudi de la UOC, amb una mostra de 1.200 persones, estratificada per dimensió de municipi.