Tagged: Enquestes

Nova enquesta de Noxa: Trias continua a l’alça

La Vanguardia ha publicat avui l’últim sondeig de Noxa sobre les municipals de Barcelona. Potser hauria de parlar de sorpresa, però crec que a hores d’ara no sorprèn a ningú l’avanç de Trias i el retrocés de l’alcalde Hereu. Veiem les principals dades de l’enquesta:

  • CiU supera en estimació de vot al PSC. 30,1 la formació nacionalista per 28,8 els socialistes.
  • L’estimació de regidors donaria un empat a 13 entre les dues formacions. El PSC en perdria 1 i CiU el guanyaria.
    El PP reeditaria el 7 regidor i optaria a un 8. De ser així, deixaria les portes obertes a un possible govern de centre-dreta, CiU + PP.
  • Curiosament, tot i que Xavier Trias és el líder més ben valorat amb una puntuació de 5,2, seguit per Hereu amb una nota de 5, el candidat preferit com a pròxim alcalde seria Hereu, amb un 25% del suport, seguit per Trias amb un 22%.
  • Un 68% dels enquestats creu que un canvi a Barcelona és bastant o molt necessari. Per electorats, el 50% dels votants del PSC creuen que és necessari aquest canvi, per un 92%, un 88% i un 72% en el cas dels electorats de CiU, PP i ERC respectivament, i un 69% en el cas de l’electorat d’ICV.

Es confirma doncs una tendència que ja havíem pogut observar en l’enquesta publicada per GESOP el passat 5 d’octubre a El Periódico. De fet, si comparem les dues enquestes veiem com donen resultats similars pels principals indicadors: Estimació de vot, nombre de regidors i candidat més valorat.

estimació de vot

La única diferència, en aquest cas, és que l’enquesta de Noxa dóna 4 punts més a ICV respecte a ERC. Les diferències entre CiU i PSC es mantenen en paràmetres similars. 1,3 en el cas de Noxa i 1,8 en el cas de GESOP.

estimació regidors

En les diferències que trobem en aquest gràfic hi resideix una de les claus de les pròximes eleccions. Mentre que a l’enquesta de Noxa CiU i PP no tindrien assegurada la majoria, en el cas de GESOP la superarien ja que entre les dues formacions es situarien en 22 escons (el llindar de la majoria es troba en 21). CiU en guanyaria 2 respecte al 2007 i el PP 1.

Valoració del candidat

La dinàmica està clara, Trias està més ben valorat, en general, que Hereu. Tot i que no deixa de ser curiós que sigui l’enquesta de GESOP, la que es publica a El Periódico, la que indiqui una diferència més àmplia entre els dos candidats.

Altres dades a tenir en compte i que es recullen en els dos estudis són que un 50% dels barcelonins aprova la gestió d’Hereu mentre que un 43% la desaprova, que per grups d’edat Trias venç a Hereu en tots menys en el de 18 a 29 anys, i que un 19,5% dels votants del PSC es podria decantar per Trias al 2011, mentre que només un 9,5% dels votants de CiU ho faria per l’Hereu. Aquesta última dada pot ser clau a l’hora d’entendre el transvàs de vots d’una candidatura a l’altre.

Aquesta tendència a l’alça de Trias es veu corroborada quan comparem aquestes enquestes amb una altra publicada per GESOP el 15 de desembre de 2008. Observem com el PSC no només baixa en estimació de vot i de regidors, sinó que a més pateix una  preocupant davallada de l’imatge de l’alcalde, que en menys d’un any veu com Trias, que estava 5 punts enrera, ara el supera en 2 punts quan les valoracions són només entre els dos candidats. A més, quan es pregunta sobre les preferències respecte el pròxim alcalde, categoria on fa un any Hereu tenia 9 punts de ventatge respecte Trias, ara només hi ha 1 punt de diferència. I per últim, CiU ha donat un tomb a les preferències per grups d’edats, i si abans perdien en els segments de 30-44 anys i 45-59, ara els guanyen juntament amb el de majors de 60.

En resum, tot i que encara falta un any i mig per les pròximes municipals a Barcelona, i sense oblidar-nos de les autonòmiques que hi ha entre mig, la veritat és que el panorama no podria estar més disputat a hores d’ara.

Els efectes electorals de la corrupció

abstenció

El titular que em sembla més rellevant desprès de veure les enquestes del passat cap de setmana és el panorama que se li presenta al primer partit polític de Catalunya. Aquell que segons les enquestes treurà un 11,5%, tot i que tot apunta a que es queden curtes ja que l’històric ens diu que pot arribar a nivells de 45,1% o 43,96%. I és que ja sabem que a poca gent li agrada dir a les enquestes que voten per aquest color. O, més ben dit, que no voten.

L’abstenció no necessita campanyes electorals, ni assessors de comunicació, ni tampoc introduir-se en el món de la política 2.0. Compta amb un al·liat que cada vegada és més poderós i més mediàtic, la insatisfacció política. Un fenòmen al que ara se li ha de sumar l’aparició dels nous casos de corrupció, que tot i no tenir una incidència directa en els nivells d’insatisfacció (més aviat ho fa en els de desafecció) sempre ajuda a desmotivar l’electorat.

Per a que ningú s’emboliqui faré un aclariment. La diferència entre els fenòmens d’insatisfacció i desafecció resideix en les seves causes i també en els seus efectes. Mentre que el primer es nodreix d’escenaris cojunturals tals como les situacions econòmiques o les dinàmiques govern-oposició, i en conseqüència té un efecte divers en la participació electoral, el segon té un caràcter estructural i està format per un conjunt d’actituds com la sensació de distància o de nul·la identificació amb els polítics, lo qual afecta a totes les vessants de la nostra relació amb la política i no només a la participació electoral.

Per tant, el fet de que en aquests moments la corrupció preocupi més que la sanitat o l’educació, és una mala notícia, sí, però com ja han dit alguns, aquest no és el principal indicador que afectarà a l’abstenció. La desafecció no implica abstenció. Per mil motius però sobretot perquè molts votants acudeixen a les urnes perquè és la seva forma de legitimar la democràcia. No voten pels polítics, voten perquè se senten moralment obligats.

Ara bé, això no vol dir que la corrupció no afecti gens a la participació electoral. Afecta en la mesura en que la desafecció, com a fenòmen que es complementa amb la insatisfacció, ajuda a que la gent s’allunyi de la política. I per tant de les urnes. A quins nivells? Això no ho sabem. Ni jo, ni vosaltres, ni ningú, perquè no s’ha pogut calcular mai.

El que sembla evident és que l’expressió avall que fa baixada ens serviria per pronosticar quina serà la participació electoral a les pròximes eleccions. És cert que la possibilitat de canvi, una campanya aferrissada, l’aparició de candidats mediàtics, són factors que podrien jugar en contra de l’abstenció, però altres factors com ara el cansament envers l’actual formació de govern o la crisi econòmica no inviten a l’optimisme.