Quatre dies per arribar als 25.000 membres, convocar una manifestació a la que, en principi, hi assistiran com a mínim unes 500 persones, i deixar en evidència el grup del President de la Generalitat que compta només amb 2.800 partidaris.

Es tracta d’una altre tipologia del que coneixem com a Flashmobs, una acció multitudinària, instantània i convocada a través de les xarxes socials.

El missatge s’ha extès ràpid per la xarxa, la temàtica del grup, que recull una queixa habitual dels ciutadans de Barcelona, n’ha afavorit la identificació dels usuaris, i en tres dies un grup sense cap estructura ni organització prèvia es veu capaç de convocar una manifestació que suposa el pas del món digital a l’analògic. Mentrestant, els sindicats, moviments socials, ong’s, i fins i tot alguns partits, enmig d’una crisi absoluta d’afiliació i militància, veuen incrèduls com la seva força mobilitzadora es va perdent en una societat cada vegada més invidualista, o potser més pràctica, que aposta per organitzar-se per ella mateixa, actuar puntualment i fugir dels compromisos a llarg plaç.

Els flashmobs canvien velocitat per estructura, mínima jerarquització (un creador del grup, 25.000 membres) per rigidesa organitzativa, una vida curta i intensa per una de llarga i de treball constant, etc. Un llarg llistat de comparacions que plantegen certs dubtes com ara si aquests moviments tindran la mateixa capacitat d’influència sobre els agents públics que tenen altres actors amb dedicació exclusiva. ¿N’hi ha prou amb els clics de la gent a Facebook i amb una mínima, i puntual, aparició mediàtica per a que les reivindiacions arribin a bon port?

Sincerament crec que no. Les estructures actuals de moltes organitzacions poden estar obsoletes i en decadència però la seva existència no és casual. El seu èxit molts cops no rau tant en la seva capacitat de mobilització, que també, si no en les relacions que estableixen amb els actors públics. Aquesta és una relació que demana constància i que demana una estructura al darrera que et legitimi, et doni credibilitat i, moltes vegades, una arma amb la que negociar.

Un clic pot substituir a la mobilització social tradicional? I 25.000 clics? Són dubtes que només es resoldran amb el temps, quan poguem observar quina és l’evolució i la incidència dels flashmobs en les formes tradicionals de mobilització.