En tota la bateria de columnes d’opinió i de declaracions esquizofrèniques que avui ens brinda la caverna espanyola hi trobem, des del meu parè, la motivació del vot d’ahir de Montilla.
La justificació de que no volien votar una prohibició és absurda i ells mateixos, el grup socialista, us ho reconeixerien en petit comitè. No, ahir Montilla va votar per a que avui la caverna espanyola no es tirés damunt seu, i la resta dels diputats socialistes ho van fer per fer costat al seu líder. No dubteu que n’hi ha un bon grapat que també ho són d’antitaurins.
Pel que fa a la llibertat de vot, és un experiment totalment inútil en un sistema de llistes tancades. No hi ha cap incentiu per votar en contra dels teus. Si les organitzacions són tancades i estructurades com una de sola llavors les seves decisions han de ser en bloc. Qualsevol nota dissonant trenca l’equilibri i deixa sense sentit tota l’estructura.
I per últim el deliri nacionalista. La cosa és ben senzilla. Una ILP que aporta 180.000 firmes és bàsicament una expressió de l’opinió majoritària de Catalunya. I la democràcia, fins on l’hem desenvolupat, és l’imposició de l’opinió de la majoria. És injust per les minories, però oh, sorpresa, no ho hem sapigut fer millor.
Espanya es trenca, diuen. Què més voldríem. Agradi o no, s’entengui o no, el discurs dels antitaurins és animalista. Potser no és un discurs de màxims, d’acord, però fonamentalment és animalista. El nacionalisme el deixem per les manifestacions dels dissabtes, l’emprenyamenta contra les retallades estatutàries i les consultes populars.
I ara siusplau deixem de parlar de bous i comencem a parlar de cornuts i maltractats, que és un tema amb el que per aquestes terres ens hi sentim més identificats.
Comentaris