Ahir el CEO va publicar el baròmetre d’opinió política de l’estiu, i les dades ens mostren una vegada més com la valoració de la situació econòmica condiciona completament la valoració política que fem els ciutadans.
Des de març de 2007 les valoracions negatives sobre la política i l’economia han evolucionat de forma molt semblant. Tant, que entre les dues existeix un coeficient de correlació del 0,84.
Això no és nou, ni és preocupant. És de calaix que els ciutadans valorarem els nostres polítics per la seva capacitat de gestió econòmica i també que ens posarem molt més exigents en temps de crisi.
El que ja preocupa més és aquest altre gràfic.
La satisfacció amb el funcionament de la democràcia, com a variable que està de camí entre la valoració de la satisfacció política i de la desafecció política, ja no era bona abans de començar la crisi econòmica. Gairebé un 50% dels catalans estava poc o gens satisfet a principis de 2007.
El problema és que des de llavors aquests percentatges s’han enfilat una mica més de 10 punts deixant un titular que espanta: 6 de cada 10 catalans estan poc o gens satisfets amb el funcionament del sistema polític pel qual ens regim. Poca broma.
Com ja he apuntat altres vegades, hi ha diversos indicadors que ens permeten tenir una visió menys cojuntural de la problemàtica, però el fet de que sigui puntual [quan puntual vol dir que ja portem 2 anys de crisi i que sembla que va per llarg] no ens ha de fer perdre de vista el fet de que l’economia al final acaba regint gran part dels nostres valors polítics.
Comentaris