Aquí un article que m’ha fet content, ves per on. L’únic que m’agradarà, suposo i espero, d’aquest lloc web tant estrambòtic que ha obert el-ja-veurem-si-candidat Joan Laporta. I m’ha agradat perquè té raó i perquè posa al seu lloc una manera de fer, la de La Vanguardia i les cuines d’enquestes, que deixa bastant que desitjar.
El senyor Antich i els senyors de Noxa no s’han adonat que amb els seus jocs de màgia poden fins i tot perjudicar el partit al qual donen suport a pit descobert. Podrien provocar l’efecte Bandwagon, sí, però en un escenari de crisi i insatisfacció general també podrien provocar altres moviments com l’efecte underdog o senzillament un augment de l’abstenció.
I com és normal, al bell mig d’aquest joc de fogons i flirtejos partit-mitjà, en Laporta content. No només li fan publicitat gratuïta, amb la seva enquesta a la mà pot demostrar que les dades de Noxa no són reals, si no que a més es posicionen com els actors polítics que ell denúncia i que a poc, a poc, com a bon populista, anirant agafant pes en el seu discurs.
Ho veieu? Aquests polítics reaccionen així perquè tenen por de perdre la clau d’aquest vedat privat de caça que es pensen que és la política catalana.
I fot-li llenya. Total, l’electorat potser el trobi o potser no, però de moment comptarà amb l’ajuda dels Antich i companyia, que fa molt que s’hi dediquen a això de la política mediàtica però que es veu que encara no s’han après totes les normes.
Comentaris