El President Montilla dic. Fa mala cara. I no vull amb això fer broma, ni trivialitzar sobre la imatge del President però a l’entrevista d’ahir nit el seu rostre, el to, i l’actitud, era apagada, excessivament pausada. Per diro amb una sola paraula, diria que estava esgotat.
Davant les preguntes que li plantejava una periodista de la que ara parlaré, Montilla no sempre va contestar amb seguretat. Repartia les responsabilitats amb temes com la nevada, i a vegades sonava legítim repartir-les amb altres actors com ara Endesa i altres no semblava tant lògic no acceptar com a pròpies les culpes. A més, va defensar el seu govern davant de tota crítica i va justificar l’absència de cessaments perquè no em va veure motius. Un altre manera de dir que en un govern de coalició els cessaments de càrrecs de govern és complicada, per no dir inviable en molts casos. Equilibris, ja se sap.
Podríem entrar dins el laberint de les respostes i del discurs, que té una mica de tot, però com deia al principi prefereixo centrar-me en la imatge del President. A més d’esgotat es va mostrar dubitatiu, va vacil·lar quan li van preguntar per una hipotètica dimissió del Conseller d’Interior, es va encallar en més d’una ocasió, i en general no va ser capaç de transmetre imatge de seguretat que era el més important davant de tots els temes que configuren l’agenda política actualment.
És cert, el President Montilla no destaca per la vehemència, la força, del seu to de veu. Però és que ahir va barrejar aquesta característica amb el dubte, amb la falta de propostes clares i concises, i amb una imatge que en general deixava entreveure un polític al final del seu recorregut i sense ànims per acometre tots els reptes que suposaria quatre anys més de legislatura. I en temps de crisi no hi pot haver res pitjor.
Material d’anàlisi pels seus assessors.
Tema a part és la Mònica Terribas. Una cosa és que la dona vulgui jugar a fer entrevistes al més pur BBC style, lo qual és una bona notícia, l’altre és que confongui l’estil directe, incisiu, de periodista independent i no influenciat pel poder, amb el populisme més barat i la necessitat de tenir més protagonisme que l’entrevistat. Resulta molt trist que la directora de TV3 aposti per un estil tant baix només per demostrar que la cadena està allunyada del poder. Que interrompi continuament el discurs de l’entrevistat, que ataqui amb obvietats com ara si es va descuidar d’anar a veure als ciutadans afectats per les tallades de llum quan Montilla li estava explicant que havia anat a visitar els alcaldes, i d’altres joies similars.
Decepcionant, molt decepcionant.
Comentaris