Intento imaginar-me les redaccions dels diaris en moments com el que es va viure la matinada passada. M’imagino el cap de política internacional veient com a la edició del dia 4 de novembre (sí, un any després de les eleccions) hi podia introduir les dues grans derrotes d’Obama a les eleccions d’ahir a Virginia i New Jersey.
Per suposat, durant el dia d’avui les edicions digitals han estirat de la història fins a convertir-la en el retrat d’aquest president que fa un any era un miracle i ara és un globus desinflat. I fot-li més llenya, que cada dia costa més vendre diaris.
A tot li diem analista.
Per començar la participació dels comicis d’ahir no va superar el 30% ni a Virginia, ni a New Jersey, i a més al voltant del 60% dels votants dels dos estats van reconèixer que Obama no influenciava per res en els seus vots.
A Virginia el problema pel demòcrata Creigh Deeds estava identificat des de feia dies; la participació dels afroamericans. Aquesta va ser la que va provocar que Obama fos el primer demòcrata en guanyar aquest estat en unes presidencials en 44 anys. La participació dels afroamericans, en aquella ocasió, va ser del 20%, mentre que ahir Deeds va comptar amb una participació del 15%. I en total el percentatge de votants no blancs, també favorables a Obama el 2008, va baixar d’un 30% a un 20%. Així s’explica els 18 punts de diferència finals.
A New Jersey la participació afroamericana s’ha mantingut en un 27%, el problema en aquest cas era que en un estat on el 60% de la gent votava pensant més en els affaires domèstics, Corzine, el candidat demòcrata, només parlava de Bush. I, òbviament, la seva popularitat havia baixat, mentre que el candidat republicà, Christie, ha basat la seva campanya en els dos temes que més interessen als votants d’aquest estat, la corrupció i els impostos. I ha guanyat per 4 punts de diferència.
Com veiem les eleccions d’ahir tenen la seva història. La seva pròpia història. Els votants de Virginia i New Jersey no han castigat als demòcrates en el seu conjunt, ni tampoc a Obama en particular. Han votat en clau d’Estat, en clau local. I no podem extrapolar uns resultats locals amb uns nivells de participació irrisoris, i analitzar-los en clau nacional. Ni a Virginia, ni a Singapur, ni enlloc.
Si el que volen són titulars en clau americana que els vagin a buscar a Guantánamo, Afganistán o Copenhague, que és on es talla el bacallà.
Comentaris